"TORTOSÍ ABSENT / TORTOSÍ PRESENT"

               (Il.lustracio original  i exclusiva de Cristian Porres)

Abans,molt abans,que es consumes el braguetazo entre l’Izquierda Sostenible i la Derecha Botiguera,molt abans que arribes lo fill de totes dos,al que van anomenar Model de festes,o Mini Festes de la Cinta,i ser adoptat per la madrasta convergent, existien unes altres festes majors,que ningu sabia qui había parit,pero que ahí estaben per fer sortirt als tortosins una setmana a l’any.Com recordarn los viejos del lugar, aquestes començaben lo primer diumenge de Setembre sent organitzades per un concejal,generalment cada any diferent,pel qual era tot un repte fer encaixar actes de tota mena que agradesen,al sempre superexigent tortosi, que pagaba els esforços del munícipe futgint de vacances els vuit dies, deixant la festa per les pubilles,o per aquells que aprofitaben per tornar,com el torró nadalenc,una vegada a l’any.Aquelles festes,contare grosso modo, no eren res de l’altre mon,simplement diré,que a l’estar exentes del mercantilisme i politiqueo que envolta les actuals,eren mes digeribles, visquense de forma diferent.Aixi,era normal pegarse,en el bon sentit de la paraula,per tenir un bon lloc on gaudir d’un bona paella,o fideua al Parc,si,si parlo de Tortosa,de la Llotja,o la Kuka,o la Nau es Mou,(es movia tant tot) les festa del Aigua per tota la ciutat,de l’Escuma a la Plaça de l’Ajuntament,o dels grups folclorics que venien d’arreu de l’estat,o l’extrager i no la dictadura d’en Tomaset que patim ara...No parlare,de que es feen bous,per que sembla ser que d’aixo sols em recordó jo.Si parlem de visites,no ens podem deixar de nombrar als artistas que vam tenir l’ocasio de sentir i veure,de bades,o pagant raonablement,al Velodrom,al Passeig de les bicicletes,les escoles velles de Ferreries…o inclus a la desapareguda discoteca,la sempre anyorada Noria de Plata.Per si algu no tenia prou amb les actuacions de les estrelles de moda d’aquells estius,la Setmana de la Cinta,era una setmana marcada a molts calendaris, pos ens visitaba l’inefable Teatro Argentino,que portaba al comic Linarin,i l’escultural vedette Pola Cunard,sueño humedo de molts adolescents de l’epoca.L’Argentino,teatre de variettes ambulant,junt amb el Teatro Chino de Manolita Chen,que venir despres, feen les delicies dels habitants de molts quilometres a la redona,pos homes (i dones) podíen veure de prop carn fresca i sana,a un temps on tots estabem als ossos.

Si,ja se que parlar d’aquests tipus  d'artistes als temps que corren no es correcte, selectivament hem oblidat que una vegada vam viure reprimits,pero contents,fingint ara,que som mes lliures,pero…ai mare,tambe mes tristos! Contare pos,que la alegría podía ser,una de churros,una cocacola al bar del Parque,una papereta a la tómbola, anar als caballitos,o l’estrena de la darrera de James Bond al Femina,amb tant poqueta cosa es pasaba la semana cintera,no demanabem res mes!

Han pasat els anys i res tot allo queda,les pubilles es vestixen unes hores,per oferir panoli als panolis dels politics,anar a misa i a la provesso, els que venen de fora,si es que venen,celebren lo sant de la Cinta,la Cinteta o Cintin,dinen depresa i adeu al tortosi absent,que era com es deia llavors... Ara,gracies a les xarxes socials,al Facebook, Twitter,etc.s’acabat l’absencia permanet. El regidor de festes convergent,que cobra,per un xapucer un cap de semana un paston,continua organitzant l’acte en quels absents es rotrobaven amb les seus,pero no ho fa per que son dos linies mes a l’insipit programa. Si fos inteligent,cosa dubtosa, s’adonaria que gracies a les xarxes,a la Cinta que viu a Figueres,ja no li cal patir per tornar,i saber com esta la casa dels pares al carrer Moncada,pos sempre te algu que Via Face que l’informa de l’estat de l’obra aturada que hi han al devant d’aquesta,o el Toni Gallardo,un altre que viu fora de fa molts anys,a Calafell,i continua amb contacte,quasi diari,amb els seus companys de La Merced, gracies al Blog que va crear per no perdre el contacte…En fi,son tants,a Lleida,a Valencia,a la llunyana Andalucia…que están (estem) mes propers que mai, sense actes institucionals ni reconeixements,pero contents.

Pero,i la devocio a la Cinta? Aquestes son figues d’un altre paner. Assegut a la taberna renaixentiste del Nazari,a la Plaça dels Estudis,em contaben l’historia d’una absent,l’Ana Calduch,resident a Barcelona,que desesperada per que el seu lloc de treball s’esfonsaba com lo Titanic per culpa d’un ERE,cridar a la Pili per demanarli un favor: Anar a encedre una candela a la Mare de Deu de la Cinta,per demanarli l’intercesio divina en lo problema laboral que la fea patir.La Pili,atea per conviccio, pero devota de sentiment, sense pensarse dues vegades l’encarreg de l’amiga del alma,amb la que hi había compartit novios i zurullos,s’encaminar cap la Catedral,que trovar tancada per que hi ha un horari,i com el cine,s’ha de cumplir.

Despres de pendre nota, tornar al dia seguent a la Plaça de la Cinta,creuar el claustre,i oh,sorpresa! Voste no pot pasar,li van dir a la porta de la nau,barranli el pas. Pero…ni pero,ni res,la missa es començada,i no pot pasar…Si la punxent no li surt sang,Pero oiga,la Pili quan s’emprenya,parla en castellá per que diu,dona mes respecte.Que vengo a hacerle una ofreda la Cinta,a encenderle una vela…! L’encarregat,amb un zel extrem,no va deixarla seguir,o paga la vista al museu,amb hores de museu,o no pot veure a la Cinta de bades! La Pili,dona educada i de recursos,en veure que era inútil el dialeg amb el portero catedralici,ni s’inmutar, amb la candela a la ma i rumiant una solutzio,encaminar els seus pasos cap a Baratijas El Puente,comprar un imatge de la patrona de Tortosa,tres postals i un morter amb la llegenda “Estuve en Tortosa y me acorde de ti” i en arribar a casa muntar un altaret prop de l’ordinador,la candela de cera la sustituir per una amb piles que li va vendre,la propietaria, l’Argenti,seguidament obrir un perfil al Facebook,per que els Tortosins Absents siguen mes que mai: Tortosins Presents!

A dia d’ara,no sabem si va ser la prometensa complida,o lo feisbuquero perfil, pero l’Ana de moment s’ha lliurat d’anarse a l’atur,l’unic que sabem es que som molts (absents i presents) que devant els mals auguris que s’anuncien cada dia,s’agafen a un clau ruent,tot si val,encara que aquest sigue la “Mare de Deu del Facebook”,i en contes d’una candela, premem un ME GUSTA….!

  BONA CINTA…

  VISCA LA MARE DE DEU DEL FACEBOOK !



"VACACIONES EN EL MAS"

El dia D ja hi había pasat, i l’hora H,les tres de la matinada,estaben a punt de tocar, reunits a la popa de la coberta 5 del Lady Stardust,tretze dels vora dos mil passatger del luxos trasanlantic amb bandera de Malta,ens habiem reunit com a lladres per donar l’ultim adeu a la nostra benefactora, l’Ana Ozores,regenta de la nostra familia,i com la de Clarin,asturiana,la que el destí habia impedit d’acompanyanos en aquell fantastic viatge al que la compañía naviera anomenaba “Perlas del Mare Nostrum” Tretze dels quintze,els dos menuts dormien a un camarot,vam initziar la ceremonia,tots portaben les restes de la nostra sogra (meua) mare,avia,cunyada i tieta,que el dia de Nadal,ara fa nou messos va tenir la brillant idea de convidarnos a tots a un creuer per la Mediterrania. Em queda poc temps de vida,ens va dir a l’hora dels torrons,i es per aixo que vos vull convidar,pos com mai podre anar tot sola,a fer un creuer pel nostre mar.No vos preocupeseu per res,que encara sou i son molts,vos quedaran (de diners) pel dia que jo falte…Que poc s’ho pensaba ma sogra,sols acabar les festes nadalenques començar ilutzionada l’Operación Biquini,la qual li vam haber de treure del cap,pos es pensaba que aquesta entraba a la Seguretat Social…Que se l’ha de treballar anant a caminar tots els dies,li vam dir.Aixi va ser,durant dos messos la van acompañar la dona,una cunyada i una de les xiquetes, pero pronte es van cansar,i tota encapida sortia sola per les tardes, fins que un dia,fa dos messos,un cicliste l’atropellar a la rotonda de La Familia morint a l’acte.Aquell mateix dia vam saber,que si,sortia a caminar pero fea masa parades al McDonalds…Ho había deixat tot preparat,tot pagat,tambe ho vam saber la tarde quels de la funeraria van portar les sendres,pos trucar la Marimar,de l’agencia de viatges,per comunicarnos que podiem pasar a recollir la documentacio,i un joc de maletes,que sols regalen als novios,pero per deferencia pels gasto (17.000€) li donaben un a ella.

No vos penseseu que tots es van alegrar,un de muns cunyat deseguida va ficar peros per que les feches coincidien amb la Fira del Mas. Pos quedat,li vam di tots,incluides la dona i les filles,axi anirem mes soltes. No el vam tornar a sentir mes,sols remugaba Mas,Mas,al final vam acabar pensant que es queixaba de l’Artur (Mas)…

Aixi van trancorrer els dies,l’un remugant,d’altres atracant lo buffet com si mai haguensen mentjat res,deixatnse els plats plens pel pur plaer,i qui mes qui menys,oblidant l’anonimat de ser alcoholic,devant la barra lliure oberta “hasta el amanecer” De les visites als ports corresponents,millor no parlar,el primer dia tots es van apuntar per anar a Roma,a veure al Papa, pero dels altres,ningu va fer cas. Dubrovnik la joia de l’Adriatic va pasar sense pena ni gloria,per que a tots van ficar l’excusa de la Guerra del Balcans,la veritat era un altra,era la diada caribenya al vaixell, hi haurien mojitos i Bingo! Dels quatre que van baixar a Estambul,sols sabem,que van anar a un magatzen de catifes i al lateral del Gran Bazar,van tornar amb Lacostes de totes les talles,de tots els colors,i per a tots,a 2’5€ cada un! Quan ja portabem vuit dies donant tombs pel mar dels antics,arribarem a l’illa Santorini a la que tots sense excepcio vam baixar,allo va ser l’inici de la tormenta que ens venia sobre,als pobres burros que fan la putjada desde el port fins dalt del poble,penso que no s’els oblidara mai la visita del Clan de l’Ozores…a les autoritats tampoc!

A l’hora H alla hi erem guarnits,les dones com a arbres de nadal i amb un monumental cabreig pos vulguent donar la campanada,sense consultarse s’habien comprat a les rebaixes de ZARA lo mateix vestit de nit! Els homes en canvi portabem el mateix amb corbata inclosa,de la darrera boda,sols faltaba mossen Pasqual,pos els novios tambe hi eren.Vam treure com hi habiem acordat les bosses amb les restes de la benefactora, quintze bossetes que hi habiem amagat per raons d’aduanes i controls sobre nostre per llençarles pasada la Nit del Capitá que tanta il.lusio li fea. Pobre sogra,la que vam cremar amb lo vestit que s’habia fet per lluirlo la dixosa nit. Com que som una tribu conectada mentalment,(a ratos) vam tenir la mateixa idea,escriure les darreres paraules als folis amb membrete que molt gentilment ofereix la compañía naviera,i que seria la nostra perdicio! Camarot X,menganito de tal: Benvolguda mare,benvolguda iaia,etc, etc,tots sense faltar ni un vam ficar els nostres noms ben escrits,per que La Regenta,alla on fos,sapigues on erem,tots sense faltar ni un,vam llençar les bosses ben precintades al mar.Aquella nit l’horitzó semblava un petit cuc de llum,uns deien si era Albania,d’altres Macedonia,era Corfú…Grecia.

 La heroica ciudad dormía la siesta,axi comença La Regenta de Clarin que tant agradaba a ma sogra,pero en aquell moment no dormiem la migdiada,no eren hores,eren les sis del mati del darrer dia i segons lo guió previst,arribariem prop el migdia a Atenes,aixi que ens van sorprende,quan cridarnos als quintze per la megafonía interior,demanant ens presentesem a la recepcio de la coberta Europa,al cinqué pis sense dilació. Si alló,algu el va anomenar susto,pel que vendría despres no vam trovar paraula.Uns amb pijama i d’atres a mig vestit,vam aixecar el braç mentres una dona policía amb ulleres de pasta,calcadeta a la Nana Mouskouri,pronunciaba els nostres noms amb l’accent de la reina Sofia,per a continuacio fernos baixar del barco per unes perilloses i inclinades escales,devant la sorpresa de molts dels passatjers mig adormits,que amb lo cap fora,es preguntaben com natros,on anabem.

Lo Mas,el Mas,tornaben a remugar rere meu…

Han pasat tres setmanes,i cada dia repeteixo l’oracio del germá de la meva dona, dedicada a les no viscudes Vacaciones en el Mas,ens acusen,segons ens a fet saber un funcionari,de contaminar amb productes quimiques (les sendres van arribar juntetes a les platges d’Igumenitza) la costa grega, i sols sabem quels paisans de la reina d’Espanya exigisen una compensacio económica pels danys ecologics al litoral helenic. Fa dies que demanem a la nostra embaixada,la catalana,ques fase carreg de quintze patriotes,(de moment están tant sords i muts com els deus de l’Olimp) Pensem,que si hi han diners per mantenir decenes d’elles (d'embaixades) arreu del mon,a mes de sis canals de TV3,(i l’inútil Consell Audiovisual) Consells Comarcals que son com aixetes mal tancades per on s’en van els diners, Diputacions i seus fantasmes d'elles arreu Catalunya,etc,podrán alliberar quintze catalanets, acusats de ser responsables dels mals ecologics europeus,i tot per vulgue cumplir amb una sogra,una mare,una iaia,una tieta!

P.E. Preg que si aquestes linies escrites d’amagat a una presidi ateniense,i que envio dins d’una ampolla CocaCola,arriben abans de l’11 de Setembre,a unes mans solidaries,vos recordeseu de natros,tant...tant com del Pacte Fiscal!

"VIVA LAS VEGAS...A LA CATALANA?"

Agobiats per una crisi perenne encoberta per la pau dels vencedors,una colla de españolitos encapçalats per Tony Leblanc i Antonio Ozores,es dedicaben a la pel.licula “Los Tamprosos” dirigida per Pedro Lazaga al 1959,a estafar a tot ser vivent que s’els creues pel cami amb tot tipùs de desastroços enganys,el timo de tocomocho,venense la sang,o estafar turistes,aquells primers guiris que arribaben perduts al país charanga y pandereta de Machado,aquestes infantils xorixades,vistes ara desde l’optica que ens dona el pas dels temps,no deixaben de ser deseperats pals a l’aigua d’aquella pauperrrima societat que sota el dictatorial regim de Franco,i aquella mena d’eslogan publicitari de compresa femenina “una, grande y libre” fea el que podía per sobreviure dia a dia.

Mig segle mes tard,ara mateix,i depres d’haber viscut al limbo del estado del bienestar,una nova crisi enquistada a la nostra societat,a fet rebrotar com a fruit,una nova generacio de tramposos que res tenen d’enveijar als protagonistas de les felices tardes de “Cine de Barrio” Ens assabentaben no fa molt d’un cas digne d’aquestes pel.liculetes,en que l’argument giraba entorn a jeques arabs i futbol,un tema aquest,molt de moda darrerament.Pos be,en el mes pur estil d’españolada de Pajares & Esteso,un gabinet d’advocats,amb despatx al Passeig de Gracia de Barcelona,van reinventar lo timo de l’estampeta,i amb una no molt complicada trama,van arribar a fer firmar,fins a setanta acord economics amb diferents empreses de l’estat,entre la que es trobaven dos club de futbol,el Getafe i el Palafrugell,als que els habíen promes credits millionaris i inversiosn de les mil i una nit.Que com s’ho feen? Pos una mica cutre,si volen que els done la meva opinio,amb molta cara i l’unica ajuda d’un noi brasileiro,cambrer d’una cafetería veina,al que pagaben 50€ per desfraçase de jeque,aquet sols habia de dir yes per desmostrar que sabia angles i atalajacaalareja per demostrar que era moranco En fi,sense dubte,Oscar d’Hollywood al millor guió original!

Per cert,ja que parlem de jolivud,de molt a prop d’aquest indret ens arriba un altre tocomocho que te enlluernats als politics d’aquest país,es diu “Eurovegas” i es barallen per ell Madrid i Catalunya,Raons? Hi ha un bon sac de pasta,i no italiana,a la vista. M’explico,un sinyor jueu ric de collons a promes muntar a la Peninsula Iberica una sucursal  de Las Vegas, la capital del joc i el vici americana!

Pero hi ha un problema…que jo no hi veig per enlloc,a demanat deixar fumar als casinos,puguer despifarrar diners lliurement i contractar a les operaries de l’amor que treballaben prop de la fabrica del ciment d’Alcanar i que ara per culpa de la normativa viaria s’han anat a l’atur sexual.

A cambi el sinyor Sands,que aixi es diu lo fill d’Israel,a cambi de carregarse el paisatge del Delta del Llobregat,diu respectara l’identitat catalana, puguent els crupiers tirar els daus,o tallar els naips amb catalá,tambe diu que els grans espectacles  dels casinos tindran com a figures preferents al Pets,o els muntatges del “Circ du Soleil” giraran en torn la música dels Sopa de Cabra,i no de The Beatles que están pasat de moda,i per adular encara mes el nostre sentiment nacional,a les capelles de bodes rapides que a l’estat de Nevada tant tipic es casarse vestit d’Elvis Presley i Dolly Parton,aquí al nostre país ho podrem fer dels nostres,mes estimats personatges.Que be,la dona i jo,ja pensem en renovar els nostres vots matronials casannos de nou a Eurovegas,ella desfraçada de Nuria Feliu i jo d’en Lluis Llach amb una ampolla de vi de Porrera a la má…!     

    

Viva Las Vegas…a la catalana,si els de Madrid,o els de Marina D’Or no ens la foten de les mans.Que escolte,son 15.000 llocs de treball promessos, no tots de baixa qualificacio,i com va dir lo Conseller d’Economia,Mas-Colell tambe demanaran molts ingeniers i arquitectes,que sembla ser Catalunya esta farcideta d’ells…molts treballant de caixers a Mercadona!

Pos be,mentre arriba setembre i lo sinyor de Las Vegas fa la lotería per veure a qui li toca la grossa,la  camama grossa, a Tortosa,i aprofitant que el “Bel.lisimo Ferran” era lo president de la “Red de Juderias” s’en va anar,a buscar turistes jueus als Estats Units,(NewYork,Miami,Los Angeles) jo que soc molt desconfiat,diría que s’en va anar a fer turisme per la cara,a fer el circuit americá,aquell que agafen els novios per la lluna de mel,per que la veritat,no se com pot oferir un call,lo de Remolins,que cau,si sols el van emblanquinar de presa i correns per la visita dels altres membres de les Juderies españoles,unes runes,les del carrer de La Merced,que quan ve algu les tapen amb les lones del Renaixement,(com van fer al Maig) o unes cases tapiades mentres esperen de ser enderrocades,etc...

Be,trobo molt be,que vinguen turistes d’on sigue,i troven l’Oficina de Turisme com Deu demana,al centre com pasa a totes les ciutats del mundo mundial...no a tres qm. del centre urbá…al Decatlhon! Pero,es una pregunta: en cas que vinguen els descendents de tots aquells que van perdre la vida als camps de concentracio nazis,quina explicacio donarem de lo Monument de l’Ebre,o de qui el va erigir,els direm que ho va manar fer un amiguet de l’Adolf,o simplent els enganyem,dient que es un monument a la cerveza…?

Mireu,mireu,l’Estrella,l’Aguila,San Miguel,i la Cruzcampo! En fi,un tocomocho mes,un tocomocho menys…fer calaix es el que importa!

"SE JODIÓ EL INVENTO!"

Quan la ministra,l’estirada Cristina Salgado,seguint les directrius d’Europa va signar el decret pel que prohibia de fumar,fins i tot dins de la casa de cada un,vaig cabrejarme,i no per que fumés que sols ho faig en fotos,vaig enfadarme per l’hipocrit retall a les llibertats individuals que aquesta llei significaba.Quan un consell de ministres decretar amb la Ley de Costas a la ma,que els xiringuitos a la platja fean lletg,tombant fin i tot joies catalogades mes antigues que les mateixes platges,vaig cabretjarme,pos de tant ecuanims amb la natura,ens habiem tornat irracionals,dir gilitontos hagues estat masa directe.Quan els supermercats van deixar de donar bosses amb l’excusa que hi habiem de salvar el planeta,vaig cabretjarme,pos l’unic que protegien els amos dels supers,molt inteligentment,eren les seves butxaques,pos les bosses les han continuat donant,pero ara...rascat la butxaca! Quan ara fa any i mig van començar les obres de les baranes del riu,i l’acondicionament del pont del tren per convertirlo en via verda,o pasarel.la per vianants,em vaig alegrar molt,per que,per fi s’habien recordat de natros. Per fi podriem gaudir del nostre riu tal com cal,amen de fer realitat l’antiga reivindicacio que any,que rera any,habíem feem molts quan mirabem lo pont rovellat i unes vores sense baranes.

Amb el pas del anys,de la llei anticigarrets sols puc dic que estic content, pero amb reserves,pos quan surto una nit,al tornar de matinada,la roba ja no em fa pudor ni a salmó fumat,ni a cova gitana del Sacromonte! De l’hipocresia,la cosa continua igual, l’Estat continua fumanse a impostos als consumidors, els ajuntaments omplint la saca per la proliferacio,diría obligacio,de terrasses, i el cáncer…desgraciadament, continua matant als que fumen, i als que no fumen tambe! De la lllei de costes que volen que els digue? Amb la desaparicio dels xiringuitos,va desapareixer,gracies a Deu,la llei dels gorreros,aquella (no escrita) que t’obligaba convidar mitja platja a una birra amb musclos. Per altra banda,els mamotretos de cutre hotels continúen fent lleg i continuran fins als finals dels temps,no mes cal donar un tomb per la nostra costa mes propera,(mireu a la foto,l'Hotel de Cap Roig,a L’Ampolla) o a la novisima llei de costes pepera a la que els nous dirigents han anomenat pomposament: Ley de Proteccion y Uso Sostenible del Litoral, molta floritura literaria per continuar fentlo pitjor,per no dir amb el cul!

De la subllei que es van treure de la manega els amos dels supermercats,pot ser sigue de la que mes content estic,la meva butxaca no sap quels agraeix que no donen bosses,s’han acabat les tentacions de comprar chuminades amb l’excusa d’anar per la barreta del pa al migdia! Respecte al planeta Terra al que es referien,continuem fenlo mal be,amb bosses i sense elles,i encara que sone irreal,hi ha racons d’aquest,on la poblacio no sab el que son,ni plenes,ni buides.Mentres tant,els amos del supermercats (pobrets tots ells) xulen mirant cap un altre lloc amb sola insinuacio de que hi ha gent patint gana (hambruna) mentres es llençen diariament,sense cap mena de remordiment, tones d’aliments empaquetats i embossats,amb l’excusa d’estar caducats!

I que pasa amb les nostres vores de riu? Pos que l’obra,per no dir que esta aturada,dire que va “mas lenta que el caballo del malo”,esperem que algún dia puguesem fer baixar lo colesterol, mirant l’Ebre desde un altre angle gracies a la pasarela del Pont del tren…Poder mirarlo,es un dir,si es que ens obrens l’aixeta per que baixe mes  aigua,o les algues no ho impedeixen,pos aquella llei d’en Zapatero,que a dia d’ara ha quedat com un invent del TBO,pel qual quedaba  derrogat lo Transvasament de l’Ebre,l'actual gobern pepero comandat pel ministre Cañete,al.lies “paseo militar”,ha decidit de treureli la pols batetjanlo amb el nom de Caudal Ecologico,un nom mes politicament correcte per aquell cuento que deien vertebraría Espanya,i que tenien al cap fa nou anys,quan J.M. Aznar manaba,si home,si el xiringuito aquell en que natros hi habiem de convidar a tothom!

A quina conclusio arribem? Vostes no se,pero jo arribo a que les lleis,unes quantes,es fan per contentar a uns pocs,i la majoria per foternos a tots…! Totes son un jodío xiringuito,on sempre et toca a tu pagar la birra,els musclos…a mes d’una d’olives rellenes!

Caldra pos,en vistes que Bruseles ni ens escolta,ni ens fara cas de les signatures que s'estan recollint,tornar a sortir al carrer a defensar lo nostre del gorreros que es volen aprofitar de la bona fe…i si els que manen no ho troben be,pos hala!
Com diría la hijísima del capo de la “Cosa Seua” de Castelló:que se jodan!

"CRONICA D'UNA REBORDONIDA FESTA RENAIXENTISTA"

Amb disset anyets,i sense esperarse a fer la majoria d’edat,lo Renaixement, la gran festa d’estiu tortosina de la cerveza,s’ens ha fet gran,va triar per tal aconteixement la mateixa semana en que la “prima de riesgo” s’enfilaba “hasta el infinito y mucho mas”,els dies en quel gobern d’en Mariano Ruina-joy,pegant pals de ceg signaba un pla de xoc economic,amb putjada d’IVA inclosa,que mes pareixia l’anunci de l’instauracio de la guillotina…Be,de fet es una tallada de caps encoberta,per a tot allo que tingue de vore amb el mon de la cultura,aquella que tant estimen els mandamassos peperos. En fi,que sense respectar res,l’invent d’en Ramónet Cardus,va demanar d’emanciparse dels seus pares,de la societat tortosina en general,per les mateixes feches que l’inclit Ortega Cano,torero de tercera,cartagenero de naixement i viduo de la “mas grande” (Rocio Jurado) anunciaba que seria pare per primera vegada… Si,ja se que te dos fills,pero son adoptats,i de sobre l’han sortit una mica “rebordonits” que es la paraula que utiliza la meu familia “política” de Castelló,per referirse a un que renega d’ella,o de la seva identitat.

Divendres renaixentiste,sense vulguer,vaig trobarme,metres sopaba al Calvari del barri de Santa Clara,al mig d’un grup de dones,mares joves amb fills adolescents,que com a xicueles jugaben amb els seus movils de darrera generacio i discutien de la situacio actual,axi vaig puguer assabentarme,mentres una li ensenyaba a l’altra a wuasapear,de l’alarma social que s’habia creat a Tortosa,pel troç de xiringuito,o taberna,que hi habien montat a la Plaça del Paiolet gent molt propera al director de la Festa,i com ell, en vivo y en directo,s’habia cuidat del muntage i desmuntatge d’aquests,Totes van preguntar qui pagaría allo,totes van respodre: Pos natros!

Va ser molt comentada tambe,unes a favor,i d’altres en contra,la xiulada dels indignats que van rebre les autoritats el dia de l’inaguracio dela Festa, “pos jo no ho veig be”,va dir una mentres li fea una foto a Pedrito,lo nebot de l’Avelíno que aquella nit ens fea de cambrer. “Tu no ho veus be,per que a tu les retallalles,ara mateix,te resbalen,pero ja t’ho contare,cuan al Setembre, haigues de pagar per un ou del teu home,els llibres de ta filla,i el dia de dema haigues de vendre lo cotxe per pagar la matricula d’ella a l’Universitat…. si es que el dia de dema encara queden Mestres! Quan es te de protestar,no es mira,on son,ni que fan!

Aixi van estar una bona estona,fins que el delicios pollatre i l’insuperable escalibada preparada pels veins,les van fer callar. Cardona!cridar un dels marits,assenyalant al President de l’Associasio de veins.“Pos no estaba anunciada una actuacio per les deu de la nit…? Conta que son les onze!  Les dones van exclatar a riure. “Calleu,calleu (diu una d’elles) que el meu home ha descobert les aplicacions de l’IPhone,i gracies a elles s’estalviat l’euro i mig que costa el triptic de tots els anys,sembla ser,que amb lo que traguesen venent el que altres anys era gratuit,volien pagar a l’informatic que los ha fet lo programa per que aquests es pugue descarregar a totes les pijades que hi han la mercat informatic,el que no se que faran amb el munt de Programes de la Festa,que ni han venut,ni han donat? Pos jo tinc la solutzio, que fiquen a un quans dels nois d’en Mingo a pasarli un ratlla de Tipex sobre l’any 2012,i els reutilitzen per l’any que ve!

Mes d’una vegada,he afirmat que lo Director de la Festa,(el chicoparatodo) l’inefable Domenico Tomas es un noi que em cau be,que fariem els que ens dediquem a criticarlo tot,si no tinguesem personatges com ell,i mes ara que ens hem quedat sense Josep Borrell,el seu nemesi, l’anima de la Setmana Santa? Pos be,Domenico a lograt el que molts sonmiaben i no van puguer fer realitat,convertir una festeta,en la que ens visitaben molts grups de fora,en un negoci redó,en la que el se lo guisa y el se lo come,pero a costa de que? A costa de fer pagar per tot,algu ha vists aquest any la Plaça de l’Abssis de bades? De pasar olimpicament d’aquells que la van putjar sense demanar res a cambi.Ha omplert tots els carrers de xiringuitos de gent forastera,tots pagant trinco tranco,i els ha anomenat Taulell al Carrer,i als comerciants d’aquí,els que posiblement pasat dema baixaran la reixa per sempre mes,els ha ignorat.Viu tant la Festa,que no deixa que ningu li xafe allo que éll creu de la seva propietat,patint pobret,la Sindrome Dama Dama,(vol ser la novia a la boda i el mort a l’enterro) es per aixo de l’estupida polémica que no la deixat dormir aquests dies,els pérfidos sociates van engalanar la seva seu del carrer Ample,casa natal d’en Gil de Federich,amb la col.laboracio dels veins, i homenatjar aixi,amb exposicio i concerts,al beato en el 310 aniversari del seu neixement,i es clar,com aquesta efemérides no la tenia a l’agenda,agafar un cabreig,digne de crio malcriat…!

En fi,no se quin rumb agafara la festa en propers anys,una pena que la crisi que ens ofega no puguer fer realitat aquell sonni del mestre Cardus, pero estic segur que si Marino Ruina-joy ens trau de la miseria,Tomaset ens construirá a la Xiquina “Port Dominguet”,una mena de parc tematic,amb la novetat de l’atraccio “Shamxufa”,una montanya rusa renaixentista,on per puguer treballar a ella sols caldra porta lo carnet del partit de rodillo,a mes d’una estampeta amb la seva imatge i sapiguer adorarlo (o fer la pilota) com a un princep renaixentiste…

Anomenar l’obra de Nicolas Maquiavelo en aquest cas,seria molt agosserat,a mes de rebordonit!

MOROS,JUEUS,I...ROMANS!

Amb un extens cataleg de excuses,Miguel,l’home de la Pola,li nega a aquesta un viatge a Roma promes de fa mes d’una década.Pesant mil i una, intento de convencer al marit encapit dels atractius de la ciutat eterna,del plaer de seure als esglaons de la Piazza d’Espagna quan cau la tarde,de gaudir la nit menjant pasta a una típica trattoria del Trastevere,o sentir el pes de l’historia entre les pedres del Foro Romá.Mentres fea de guia improvisat,s’em va encendre una llumeta al cap,una idea per animar l’asunto turistic tortosi,be,mes que el turistic…Tortosa en general,pos de fa dies,no cal estar molt cego,per veure que es a la UCI,que es on porten als pacients amb estat greu i necesiten la monotoritzacio constant dels signes vitals,no,no soc metge pero son els simptomes.

Qui haigue viatjat a la ciutat del set turons,recordará que despres d’anar a llençar monedes a la Fontana di Trevi,es visita obligatoria,“sine qua non” al circ,o Coliseo,protagonista de mil películes en Technicolor, s’hauran fitxat que als voltans d’aquest son innumerables els émuls que de centurions, julicesars i gladiadors atosigant al turiste,que avid d’emportarse un record fotografic no dubta en posar per quatre duros amb un “Spartacus” panxut perfumat de chianti toscano,per ser clars,ple com un bocoi de vi de Batea!

D’aquí uns dies som al Renaixement,la festa major tortosina despres de l’agonia i mort de La Cinta, quatre dies farcits d’actes,que molts per feina (o sense ella) no gaudixen com Deu mana,quatre dies que saben a poc,dic lo Renaixement,i penso tambe amb la "Proveso de Diumenge de Rams", de la que trobo un sols dia a l’any es insuficient,per aixo que he tingut la brillant idea (perdoneu l’inmodestia) d’allargar els dos grans eventos turistics tortosins,durant tot l’any! Aprofitariem que les inversións de la Setmana Santa,i la renaixentista festa estan fetes,i de paso,com son molts els compromisos amb votants,que els regidors tenen de cumplir encara, colocariem a un bon nombre d’aturats del “Partit del Rodillo”,que esperen amb ansietat l’empleo promes,fa mes d’un any i mig...  

Imaginen per un moment,la lletja imatge dels encarregats dels parquimetres ficant multes a go-go,el que milloraria aquesta si els vestim amb malles d’abanderats,penso que serien molts els que es deixarien multar per tal de gaudir d‘aquesta estampa a qualsevolt hora de la llarga jornada que fan. Que em diuen trovarse durant els dies del “ForaStocks”,a l’hivern,l’estiu,o qualsevolt altre de l’any,amb una esquadra de legionaris romans amb els seus plumeros de cepillo MIK,comandats pel Capitá Manaia de Santa Clara,mes conegut com Pedro lo del Perelló,escoltan entre les rebaixes,al fals Cristo de la Purisima? O a membres de les families nobles de la ciutat, els Despuig,Boteller,etc, “ufanossos i amb lo senyoriu dels seus vestits de vellut” lluint quincalla al Mercat Municipal,comprant corder a la parada de Leonila,o fent una copeta de cava al Bar Tiva? Pot ser fins i tot,traurien un euret d’algun turiste despistat…Queda,es clar,la plebe de les “cofraries,o trastos” donant color al cada dia mes escarrancit centre comercial,als que perdonariem l’anacronisme historic de portar ulleres DIOR dels xinos,un móbil,o lo carret de la compra repartin caramels comprats a Casa Regina,aquests que fan unica la nostra Setmana Santa.

No acaba aquí la meva proposta,la representacio política tortosina, al Senat de Madrid, i al Parlament de Catalunya,podrien una vegada al mes,fer propaganda vestits de procuradors de l’esplendorosa ciutat,posiblement Juanito Societe, o Ferran el Bel.lisimo,amb els rovellons al cap,no pasarien desapersebuts,com ara pasa a los “madriles”,i no parlesem de la simpatica MeriXell,amb lo bunyol per barret…barrufant pel Parc de la Ciutadel.la!

Sols quedaría quels Quicos readaptesen l’estribillo de la Taverna d’Enrico, per un “Moros,Jueus,i…Romans!”que cantarien diumenges,a una carpa especial,envoltats de centurions al Parc,per que les dos festes fosen una! Amb aquest megasarao,matariem dos pardals d’un tret: donariem ambientillo al muermo de ciutat que tenim, i estaviariem tres sous realment inutils,els dels regidors de Cultura,Turisme i Festes…calculen com a poc, 80.000€ menys a l’any! (Una pasta gansa i no el ridicul 3% que s’han rebaixat,i pensen recuperar,amb l’euro i mig del programa de la Festa!) 

Empatxat de festa "nonstop" tot l’any,l’home de la Pola,no sols la portaria a Roma… pot ser molts,jo un d’ells,futgiriem una temporadeta a escampar la boira!

                                                                  

"NI LA RUMBA,NI EL JAZZ!"

No fa molt vaig tenir l’ocasio de ser convidat a casa d’un amic,que tot orgullos,em volia ensenyar el coqueto pis d’un autentic “soltero de oro” que acababa d’estrenar,una a una em mostra les estancies,fins que arribar al menjador,que hauria de ser la joia de la corona,tot desabut,cridar: “Mira mel vaig comprar per les magnifiques vistes,i veigues ara…!” Vaig treure el cap per la finestra,i efectivament,les vistes eren,son inmillorables,pero les runes d’una faraónica obra inacabada,be,ni començada,l i destroçen un paisatge unic: l’imponent espectacle del Massis dels Ports Caro,i sota d’ell, les restes arqueologiques del que van ser les Piscines Municipals de Tortosa…el meu amic viu devant la Plaça de l’Estadi!     

                        

 Pos be,allí mateix,enfront del desproposit electoral que va cometre la resposable d’Urbanisme,la simpatiquísima Meritxell,ara fa un any i mig,em topeto amb un gran cartell que patrocinat per quatre negocis de restauracio del barri,el veterá “TelePizza”,lo “XampúXampany” de l’amic Jordi Rodriguez,tots dos de Rambla Catalunya,lo recent arribat “Tanins” del c/Migdia,i el “Xapla”,enfront la façana fluvial, anunciant el festival de jazz a Ferreries,un fillet que s’ha fet gran,pos estrena cartell propi,de l’event de l’estiu per excelencia lo “XIX Festival de Jazz de Tortosa”!

Dos anys sense piscines,penso, i dinou anys de festival,quina proesa per a Tortosa! Faig contes amb els dits i es l’unica oferta cultural que pots contar, l’unica que sobreviu d’entre certamens literaris finiquitados per que “el guanyador” no tenia lo suficient glamur,ni estaba a l’alçada dels convocants (una colla d’analfabetos) De beques literaries,per que idem del mateix,a mes de quedarmos sense diners…Que va ser d’aquelles convocatories de premis de pintura,d’aquella “Medalla Gimeno” d’aquelles expocisions al “Centre del Comerç”,avui desaparegut,esfumat del mon artistic i cultural tortosi per orden d’una “mano negra” de “guante blanco”?

Que va ser aquell estiuenc Festival de Teatre que reconvertía en escenaris insospitats espais de la ciutat on renombrades companyies vingudes d’arreu l’estat,ens ficaben una setmana a l’any al dia del que es cohia fora?

Be,tots sabem que va pasar,que el van municipalitzar per penjarse medalles, (o fer caixa) i de vegades,sempre,les medalles pesen masa,es vol estirar mes lo braç que la menega…al festival de l’estiu li cambien lo nom,lo seva finalitat,el de distreure (i no aborrir) i aquest s’en va pendre pel sac.El van batetjar amb el sostenible i “rimbombante” non  “d’Entrecultures” i l’unica que coneixien els responsables era la dels diners,…d’enganyar,no enganyaben a ningu,quin morro!

Que pasar amb les convocatories musicals? Pos que mentre era patrocinada per gent a la que l’agardaba la música,be,pero deseguida que es van ficar pel mig persones,per anomenarlos d’alguna manera,que l’odiaben, l’EbreMusik,l’unic concurs de pop/rock en quilometres a la redona va desapareixer d’una manera una mica sospitosa…semblant un accident! Parafrasetjant als mitics “Siniestro Total” que van actuar una d’aquelles nits de cloenda a la Plaça dels Mercats,devant unes autoritats quiques i bocabadades,atonites,per que allo no hi deia per una ciutat com la nostra (tant pacata) He arribat a la conclusio que tots els que ens han manat, tant si val convergents,sociates…o els respectius socis de gobern,al llarg de tots els anys que porten de democracia,que a cap d’ells,a cap ni un,com deien els deVigo “no les gusta la rumba,ni el jazz!!” 

I es bo aixo? En certa manera (molt rebuscada) si.Gracies a no entendre ni una nota i que l’han portat profesionals,el Festival s’ha fet gran,no cal enumerar totes les estrelles que en han visitat al llarg d’aquestes dos decades pos seria pedant.No cal enumerar el nombre d’artistes que d’arreu l’estat (i de fora) cada any envíen els seus treballs al concurs de cartells, exposats com sempre al Bar Sport.Es d’agrair que gracies aquests bars,(als associats de “Plat i Got”) haguesem sapigut que la cuina “cajun” ha travesat lo Missisipi,per ferse un raco a l’Ebre.En fi que gracies als de Academic,que son els profesinals,puguesem gaudir d’unes quantes nits aterciopelades,(Velvet Experience) sense pensar en la mosca negra i tots els seus maleits familiars voladors…

I la rumba,on la deixem? A la rumba,a la catalana,per ella li demanarem a Sant Antonio Gonzalez,el Pescailla,al cel sigue,que ens guarde be als gitanicos del Rastre,per que cap “malaje” els robe lo que es seu,que hi ha molt de maleante sol…i a la güai!