"NI LA RUMBA,NI EL JAZZ!"

No fa molt vaig tenir l’ocasio de ser convidat a casa d’un amic,que tot orgullos,em volia ensenyar el coqueto pis d’un autentic “soltero de oro” que acababa d’estrenar,una a una em mostra les estancies,fins que arribar al menjador,que hauria de ser la joia de la corona,tot desabut,cridar: “Mira mel vaig comprar per les magnifiques vistes,i veigues ara…!” Vaig treure el cap per la finestra,i efectivament,les vistes eren,son inmillorables,pero les runes d’una faraónica obra inacabada,be,ni començada,l i destroçen un paisatge unic: l’imponent espectacle del Massis dels Ports Caro,i sota d’ell, les restes arqueologiques del que van ser les Piscines Municipals de Tortosa…el meu amic viu devant la Plaça de l’Estadi!     

                        

 Pos be,allí mateix,enfront del desproposit electoral que va cometre la resposable d’Urbanisme,la simpatiquísima Meritxell,ara fa un any i mig,em topeto amb un gran cartell que patrocinat per quatre negocis de restauracio del barri,el veterá “TelePizza”,lo “XampúXampany” de l’amic Jordi Rodriguez,tots dos de Rambla Catalunya,lo recent arribat “Tanins” del c/Migdia,i el “Xapla”,enfront la façana fluvial, anunciant el festival de jazz a Ferreries,un fillet que s’ha fet gran,pos estrena cartell propi,de l’event de l’estiu per excelencia lo “XIX Festival de Jazz de Tortosa”!

Dos anys sense piscines,penso, i dinou anys de festival,quina proesa per a Tortosa! Faig contes amb els dits i es l’unica oferta cultural que pots contar, l’unica que sobreviu d’entre certamens literaris finiquitados per que “el guanyador” no tenia lo suficient glamur,ni estaba a l’alçada dels convocants (una colla d’analfabetos) De beques literaries,per que idem del mateix,a mes de quedarmos sense diners…Que va ser d’aquelles convocatories de premis de pintura,d’aquella “Medalla Gimeno” d’aquelles expocisions al “Centre del Comerç”,avui desaparegut,esfumat del mon artistic i cultural tortosi per orden d’una “mano negra” de “guante blanco”?

Que va ser aquell estiuenc Festival de Teatre que reconvertía en escenaris insospitats espais de la ciutat on renombrades companyies vingudes d’arreu l’estat,ens ficaben una setmana a l’any al dia del que es cohia fora?

Be,tots sabem que va pasar,que el van municipalitzar per penjarse medalles, (o fer caixa) i de vegades,sempre,les medalles pesen masa,es vol estirar mes lo braç que la menega…al festival de l’estiu li cambien lo nom,lo seva finalitat,el de distreure (i no aborrir) i aquest s’en va pendre pel sac.El van batetjar amb el sostenible i “rimbombante” non  “d’Entrecultures” i l’unica que coneixien els responsables era la dels diners,…d’enganyar,no enganyaben a ningu,quin morro!

Que pasar amb les convocatories musicals? Pos que mentre era patrocinada per gent a la que l’agardaba la música,be,pero deseguida que es van ficar pel mig persones,per anomenarlos d’alguna manera,que l’odiaben, l’EbreMusik,l’unic concurs de pop/rock en quilometres a la redona va desapareixer d’una manera una mica sospitosa…semblant un accident! Parafrasetjant als mitics “Siniestro Total” que van actuar una d’aquelles nits de cloenda a la Plaça dels Mercats,devant unes autoritats quiques i bocabadades,atonites,per que allo no hi deia per una ciutat com la nostra (tant pacata) He arribat a la conclusio que tots els que ens han manat, tant si val convergents,sociates…o els respectius socis de gobern,al llarg de tots els anys que porten de democracia,que a cap d’ells,a cap ni un,com deien els deVigo “no les gusta la rumba,ni el jazz!!” 

I es bo aixo? En certa manera (molt rebuscada) si.Gracies a no entendre ni una nota i que l’han portat profesionals,el Festival s’ha fet gran,no cal enumerar totes les estrelles que en han visitat al llarg d’aquestes dos decades pos seria pedant.No cal enumerar el nombre d’artistes que d’arreu l’estat (i de fora) cada any envíen els seus treballs al concurs de cartells, exposats com sempre al Bar Sport.Es d’agrair que gracies aquests bars,(als associats de “Plat i Got”) haguesem sapigut que la cuina “cajun” ha travesat lo Missisipi,per ferse un raco a l’Ebre.En fi que gracies als de Academic,que son els profesinals,puguesem gaudir d’unes quantes nits aterciopelades,(Velvet Experience) sense pensar en la mosca negra i tots els seus maleits familiars voladors…

I la rumba,on la deixem? A la rumba,a la catalana,per ella li demanarem a Sant Antonio Gonzalez,el Pescailla,al cel sigue,que ens guarde be als gitanicos del Rastre,per que cap “malaje” els robe lo que es seu,que hi ha molt de maleante sol…i a la güai!

"LES PILOTES d'en PUYI"

Fa quasi dos anys,desde la Final del Mundial de Sudafrica,que no em podía treure del cap una imatge,diguem surrealiste,aquella en que Carles Puyol amb los “cataplines” a les mans (cataplines es l’eufemisme per referirme als atributs virils) saludaba la reina Sofia despres d’haber aconseguit el seu primer titol mundial,dic no podía oblidar,per que sent,com soc monarquic “fraccio Hola!” aixo d’agafaser els baixos devant tant respetable persona, ho veia una manca de respecte,cap la “primera dama”,per part del capitá del Barça reconvertit en l’heroi que enviar “la roja” a una final.

Dos anys despres,repasant els dies de “vuvuzeles” i profunda crisis,(ai que risa) en que a Zapatero li van quasi prohibir d’anar a Johannesbourg, una,per que no era convenient anar de “jarana” mentres mig país patia la greu crisis,(ai que risa) i dos,per que amb lo “cenizo” que era,de segur que es perdia l’oportunitat d’arribar a algo al Mundial. Un altre que faltar, aquest per suposada prescripcio facultativa,va ser lo JuanCa,que excusar estar “pachucho” i no estaba per fer tantes hores de vol,a mes del tema crisis del que em parlat (ai que risa) Em ric,i perdoneu la conya,per la pompa amb la quels ciutadans tractabem la crisis llavors…al 2010. Pero el temps ho fica tot al puesto,i ara som natros com en Puyi,qui ens agafem les pilotes al veure com els nostres mandamassos,ens falten al respecte,dia si,dia tambe,amb mundial,o sense.A dia d’ara,jo que era asidu,la “Hola!” ni la miro,les “croniques zarzueleres” les seguixo a “El Jueves” que son mes seriosses.Amb els pebrots agafats,a punt d’exclatar de rabia segueixo les pillleries de gendres,filles i sogre,que com nissaga transilvanica s’han dedicat a xuclar la nostra cartera dels diners, deixanla mes seca que una “mojama” Uns amb xorissades,suposadament caritatives,i l’altre vivint exotics safaris amb elefants,i princesa alemana inclosa,que vaja,agafa el conte Walt Disney,al cel dels frigorifics sigue,i fa una romantica película de “dibujitos aventureros”!

Encara no hi había pait les mil i una nits africanes,quan s’estrena una cutre/versio de “La LEY del Deseo” d’Almodovar,protagonitzada per un jutge fins fa no res maxima autoritat de l’Estat. L’argument? uns rebuts a conte de l’herari public per valor de la misera quantitat de 30.000€ abonats en estancies (amb sopar inclos) a hotels d’horteres de Marbella,injutificables factures d’un dispendi minso pel magistrat,que traduit als temps que corren podría ser la paga anual d’uns quants parats,en el cas hipotetic quels paguen,o dotzena i mitja d’altres tantes miseres vidues,d’estes que cobren 4 “chavos” al mes…

Digüen que eufemisme,es la paraula que sustitueix a un altra,de mal gust,o que pot ofendre,per lo vist els dirigents peperos no saben el que es ofendre.Axi anabem, d’eufemisme en eufemisme quan surt “línea de crédito” com anomenar Rajoy al rescat bancari,un rescat urgent pel forat negre al deute privat,a Bankia,Catalunya Caixa,etc…  

Pos be,mentres ens tragabem els suposat “rescate” i la prensa internacional es pixaba de riure de les ocurrencies hispanes,el rei del eufemismes,aquell que inventar los “hilitos de plastilina” per referirse al “xapapote” del Prestige (aquest Juny ha fet deu anys) aquest home,llavors portaveu i ministre de la Presidencia del gobern d’Aznar,i avui president del gobern,amb un par de pilotes,i amb la sensacio quel problema dels diners estaba resolt,es va anar a l’Eurocopa,al futbol,l’opi del poble,a veure jugar a "Ejpaña"! Quina pena aquell dia aquesta empatar a Polonia i cap jugador tenir l’honor de rebrel amb les pilotes a les mans,si hagues girat lo cap,mirant cap aquí,cap el país al que ignora,de segur que hagues vist molts,buscantse els ous (eufemisme de testicles) acollonidos “por la que se avecina”…o per que no s’els trovaben!

Per digerir tots aquests aconteixements,com molt matins, buscaba on seure,quan m’adono que han desaparegut els tres banquets de la placeta del MiniBar,o del Torronero (Cervantes/St.Blai).Pot ser...em pregunto,per fer mes fluid lo transit peatonal de la zona,o per reomplir les arques municipals amb els impostos de quatre taules mes a les terrasses dels bars abans mencionats?

 Quins dallonces (eufemisme de genitals) deu de tenir lo regidor de torn, que encara no ha trobat la paraula exacta,per excusar aquest incivic acte!

LIFE ON MARS?

Volem ser tant inteligents,o simplement els mes curiossos dels esers de l’univers,que per sapiguer si hi ha vida al planeta Mart,que diguen esta a 56 mil.lions de Qm.de l’Observatori de Roquetes,els humans ignorem com son,pensen i vieun els nostres veins,a mes de gastar inutilment,una pasta que no tenim,sense adonarnos que de marcians,com a les pelicules dels anys 50’ cada dia estem mes rodejats.

Una prova de marcianada,de l’incultura terrícola,la trobem en la campanya el.lectoral per les presidencials americanes,on la dereta integrista, l’anomenat “Tea Party”,fa dies l’esta fican les coses morades a l’Obama, vull dir,l’asunte de la reel.lecio,podría dir negre,pero seria redundant...    

Pos be,aquesta gent de tant bons principis i tan poca cultura,l’han tret ara en contra, prova  de l’ignorancia supina a la que adoren,que en temps en que va viure aquest a Indonesia,pot ser,va menjar gos….! Mira tu,quin descobriment,un plat,lo de gosset “pequines” de granja,tant corrent per aquell racó de mon,com per ells,els americans, una hamburguesa de ves a saber quin extrany picolat. Mare de Deu! Imaginen que investiguen la seva estancia a Barcelona quan era estudiant,alla pels 80’ i descubreixen que va menjar conill,un animal fastigos pels francessos,o una cassoleta de caragols,els anomenats amics del jardi,que tantes llagrimes van fer correr a la Gillian,la filla del reverend Coock,una Nit de S.Joan.Ai sinyor,els meus amics anglessos…

Pos be,no teniem prou amb els angloxasons d’una,i altra banda de l’Atlantic,que aquí,al nostre país,on ja respiren aires setenteros,de quan Bowie es preguntaba “Life on Mars?” (Hi ha vida a Mart?),pos que no mes cal escoltar als politics grissos que ens envolten,com lo ministre Garcia-Margallo,que s’atrevir dir a “El Programa de Ana Rosa” (Tele 5) que “la pitada al hinno,al comienzo del Partido de la Copa del Rey,debilita la economía y hace subir la prima de riesgo” aixo si que es una perla,i no la de la Guam!

Son aquests senyors de perfil baix,arrivats amb la maquina pepera del temps,els que han implantat el retorn de la cartilla sanitaria (no per a tots com llavors),els que han tornat la moda d’haber de cuidar als nostres ancians a casa,han instaurat novament les aules dels col.legis plenetes a vesar,el retorn als temps de disoldre manifestans amb la porra heredada dels nacionals,i les fotos dels “cabecillas” a les parets virtuals,si no teniem prou amb tot aixo,torna l’autocensura als mitjans de comunicacio i el “subtitulat preventiu” com lo del magnific reportatge televisiu (30Minuts) sobre l’adebacle economic a la Cooperativa de L’Aldea signat per reconeguts profesionals d’aqui.

Diuen que aquest,lo subtitulat de la nostra parla,es va fer a casa nostra per que ens enteguesen arreu de Catalunya,o millor dit a la capital del Principat on encara dubten que algu parle diferent a ells, i amb paraules anomales.Ja saben,coses com,lo lloc per on surt la fum,al que natros li diem fumeral.O al que ells dieun escombrar,natros diem agranar,etc… Oco,que som raros,noi!    

Jo afitgiria que l’enrrenou de la “versio original subtitulada” venir per desviar,molt inteligentment,l’atencio del greu problema economic que es cohia,i encara crema,a les nostres terres,mentres els politics feen com quan plou,o millor dit,es va orquestrar una polémica lingustica,una cortina de fum,per taparse les vergonyes…com sempre pasa.

En fi,al que anabem,les marcianades a les que ens tindrem d’acostumar d’aquí endevant,avui subtitulem “per si les mosques” i dema explicarem per enésima vegada, per que es balla la jota a,Deltebre,Xerta,Amposta,Alcanar,etc,etc,i per arredonir d’arguments,tornarem de nou al tema dels bous a l’Ebre,la mes greu i marciana (segons els catalans del Nord) de les deries nostres…

Parlar d’un “rescate” per la Cooperativa de L’Aldea,seria ciencia/ficcio i malauradament el rei d'ella,Ray Bradbury morí fa poc!

Som extraterrestres per aixo,o tenim un lloc per natros fora del Planeta Terra?