"LA FUGIDA"

L’aspecte que oferia la vall,fins no fa gaire de llum i color,a dos dies del solstici d’hivern,era desolador, havia desaparegut tot rastre de vida...De les muntanyes de suro coronades pel majestuos Palau Reial s’havien esfumat el ramat d’ovelles de falça llana,o vellut blanc,a mes de les tres cabretes de plastic que per elles solien pasturar sense descans.

Uns pastors sense ramat son com un riu sense aigua,i aquests havien estat els primers en futgir despres de veure com aquest any deixaba de rajar la font que donaba vida al riuet.En no funcionar lo molí,els segadors van deixar la feina que consideraben inútil al no tenir on portar lo blat.Un altre tant havia passat amb lo ferrer i el seu cavall,el forner i els seus aprenents,i la noia de la botiga de queviures,que al no tenir les llums d’altres anys s’havien quedat a fosques,tancant per tant els seus negocis.

Que havia pasat per arribar a aquella situacio? Pos pasar que tot s’havia precipitat,pot ser massa i tot desde d’aquell dia en que van sortir a manifestarse per reclamar els seus mil.lenaris drets.Des de dalt,de sobte, d’un dia per un altre,els havien deixat sense rao de ser,sense un futur vaja... Van cridar que aquella no era la funcio pel  que havien estat creats,i van sorti a protestar…les conseqüencies? El mossos de la guardia de la petita vall van sortir a repartir llenya,la mateixa que dies despres deixarien abandonada els llenyataires,amb el resultat d’uns quants ferits i la lletera, aquella noia que es pasaba la vida al mig del pont,fent contes del que compraría amb la seva llet,va pedre un ull perdut per culpa d’una pedra llençada amb fona per un guardia sense escrupols.

Allo era intolerable,despres de segles de segar el blat a l’hivern,de pescar a un riu sense peixos,de portar les ovelles per muntanyes de suro,o catró, dormir de dia i de nit a la suposada calor d’un foc que no crema,o ferrar el cavall sense descans,despres de segles de vulguer creure en alguna cosa,allo,pel qual un estudios havia arribat a una conclusio,pot ser per ell mes exacta del que deia l’Historia,deixaba a tots sense rao de ser.No van puguer raonar amb ningu,no va ser escoltada cap suplica per que tot continues com sempre. Que vale,tot havia quedat obsolet despres de tants de segles,que ho comprenien,pero…per que ara,i amb la crisi que assola el mon,aquest tant descregut darrerament?

Be,he dit al començament,que a la vall no quedaba rastre de vida,no es veritat. Al pessebre que tenia penjat lo lletrero de “Es Lloga” quedaba lo bou,la mula companya d’aquest de tota la vida es l’havien endut els inquilins naturals,que espantats havien futgit a Egipte despres que l’animal cornut es tornes boig cridant sense cap mena de wertgonya: “Que ell es creixia amb les critiques”. Allo per als atemorits inquilins era pitjor que l’amenaça bíblica qu els tenia preparada l’amo del palau reial,temeros de ser destronat per un nouvingut assenyalat per una estelada celestial.

Rere el pessebre,un altre esser viu,amagat com sempre i alié al que passaba, cagava i cagava,allo seu no tenia fi,amb els anys que portaba a aquell amagatall les havia sentit de tots els colors. “Que si el pesebre el tombaven. Que si vendrien la mula i no tendriem estel o com es digues,despres que si els Reis no eren d’Orient,que eren d’Andalusia…” Pero allo que cridava el bou,no ho havia sentit mai,aixi que aixencanse els pantalons despres de segles amb ells per genolls,el caganer s’aixeca: “Tota la vida torcan.me lo cul amb terrossos i que ara tingue que anar a buscar paper per fer callar un bou mal parlat…a la merda tot,jo tambe m’hem vaig!

La vall quedar buida sense temps ni per a que caigues un gra de farina,o falça neu.No sabem si aquest,lo cagon,es va anar a Egipte,o Sebatopol,no va dir res,com els altres,lo pastor,el forner,etc Tant d’anys cagant i ara nomes cridaba que volia ser independent!

"EL CONTE DEL CAGANER"

Tot había anat tant rapid aquell dia,que de matinada,quan lo xiquet s’havia quedat adormit,per fi,xuclantli la mamella a la Mari,Pep exclata a riure.Sis hores abans, i complint una ordre de desnonament,la policía els había fet fora de casa seua per no ser un cas “extrem”.Sense donar.los temps de res,depressa i corrents, van omplir dos bosses amb quatre peces de roba de tots tres,i sortir al fred del recent començat hivern seguint lo rastre d’una mena d’estrella de mar,dibuixada per Miró,que lluia sota una finestra, il.luminada aquesta, per un arbre de nadal.Fes el favor de no cridar,va dir amb veu baixa la dona, metres ell li ensenyaba a l‘IPhone el motiu de les rialles.T’en recordes lo noi que ha vingut abans,que es deia Angel noseque,i ens ha fet una foto? Aguaita,la twuitat,i mira que be ens ha tret,semblem un cuadro de Murillo…Encara no havía mencionat lo nom del pintor sevillá,que es presentar una dona,que pel facebook s’havia assabentat del quadre,portaba un termo de café amb llet.Al cap de no res,un camio de corders s’atura,i sense parar el motor lo camioner els deixar un xai menut. Si el feu al forn tindreu per pasar el dia…Pep i Mari, sorpresos pel regal no van poder dirli,que la maquina expenedora de diners,no tenia la funcio de grill. Rere el transportiste arribar un noi que havía rebut un whatsapp de l’Angel,portaba una llauna,de part dels seus pares,amb una bona racio del tito sobrat d’aquella nochebuena. Despres,unes noies de la netetja que plegaven de la feina van oferir.los unes llaunes de conserves de la minsa cistella nadalenca.De la mar,un pescador va putjar llangostins,i d’un edifici vei,una jubilada va baixar una dotzena de canelons que tenia enllestits per passat dema,Sant Esteve.

L’amo de l’arbret lluminos ha sentit un soroll raro,atemorit s’aixeca sense adonar.se que es ell mateix qui emet aquell guirigall flatulent,cami de l’excusat,encara li dona temps de mirar per la finestra i veure l’adoracio de gent,que de tot arreu bé a portar algo pels desnonats,no sent el que passa per que a banda de tenir vidres anti sorolls,no te l’oida fina,pero com s’espanta de tot,agafa lo móbil i mentres evacua,tot repantigat a la tassa del vater crida als municipals (No será l’unica vegada que la cague molestant l’autoritat) Fasen el favor de venir al caixer del carrer Betlem,cuns desconeguts criden,i ja esta be,no puguer dormir amb pau la nit de Nadal! Exclama.

Amb les primeres clarianes,el dia neix groguenc,senyal inequívoca de jornada ventosa i freda,a aquella hora,amb la vorera del caixer plena de gent,un cotxe fet caldo aparca devant,com han descrit a faceboock i twitter,de l’mprovisat pesebre. A ritme de regueton baixen tres indivudus, a qui mes diferent,un ros ucraniá de pell blanca com la neu,adornat amb daurats complents,un altre fosc amb barba i anokac que s‘adivina prenda única d’abric,porta mocador lligat al cap que l’assenyala nascut a l’altre costat de l’estret de Gibraltar,en quan al tercer,vestit molt llampant,negre com el carbó i amb les dents blanques de marfil, el situen com a fill d’una illa del Carib.

Por la momia de Lennin!,crida el ros.Por la mano de Fatima! crida el fosc. Por la boina del Che! Crida el negre.Reneguen tots tres devant el retaule d’ajupits que es troben junt al caixer. Zhoran l’ucraniá,els dona una ampolla de wodka,Abdel lo bererber,una rosa del desert,la seva terra,i el cubá Emerson,un taper d’arros amb frijoles i platan freigit.No tenen res mes.

Com la desfilada no cesa,lo caganer,no sa mogut de la finestra,be, anat tres vegades mes a perfumar al sr. Roca,i es clar,a cridar per enésima vegada als municipals. El homes de bona voluntad,no podem descansar! Quan torna de nou al lloc de guaita amb el primer sol enlluennar.lo,s’adona quels homes del caporal Herodes han fet fora a tothom,no hi queda ningu.

Un altra vegada,Pep carregat de bosses i regals,i la Mari amb lo xiquet al braç,mentres s’apagaba l’estrella de plastic dibuixada per Miró,tornen a la gelór de l’hivern despres d’haber estat trending topic aquella nit a Twitter. L’home de bona voluntad,per fi descansara sota les mantes a la caldoreta del seu llit.Lo dinar de Nadal es d’aquí poques hores,s’han de reposar forces per celebrar opiparamemt el naixement de Jesus,i tornar a cagar de nou… amb PAU!

Epileg. 2012 anys despres,sense pesebre,sense mula ni bou,per que aixi ho ha decidit lo Papa de Roma,els rics continuen igual de rics,danant pel sac,i els pobres igual de pobres,pasant gana i fred.
Malgrat tot...Bon Nadal.