"L'INDEPENDENCIA ES BONA...SI LA BOSSA SONA!"

De totes les peces dignes del Museu dels Horrors que ens han manat al llarg de mes de trenta anys de governs municipals,d'alcaldes tant curs,tant curs que s’assabentaben per la prensa del que pasaba a la ciutat i regidors (i regidores) soberbis,invisibles, inutils, pusilánimes, etc,una llista tant llarga de personatges,que li podría fer si fosen perles,un collar per ballar chaleston a la meva dona.De totes aquestes peces dic,que podrien ficar a una nau al costat del Cuartel General dels Domingo Boy’s pegadeta al nou Museu Historic i d’Arqueologia que inagura la ciutat de Tortosa d’aquí un dies a l’antic Matadero. De totes,totes,ficaria una a un lloc previlegiat,una de cognom ilustre,un cognom sonor d’aquests que  aquí a Tortosa omple el que sigue,tant si val l’altar de la Cinta per un braguetazo,que una llista electoral de qualsevolt ideologia, parlo per no tenirlos amb asqües,de JMª Franquetstein,insigne profesor de noseque,que debutar a la llista dels peperos a les municipals de 1995 de numero dos,al costat de l’inefable Kubaleta. Aquest personatge,lo profesor,ens regalar al poc de d’arribar a l’ajuntament, una memorable frase en forma de titular publicada a La Veu del Seu Amo,diariet del territori,famos per la seva independencia informativa.(*) La frase “El lloc natural de Tortosa es la dreta” em deixar de pasta de boniato,i desde llavors en que han pasat governs i governants,sols he vist per la ciutat sociates de dretes,republicans de dretes, comunistes de dretes i peperos…de quasi d’ultradreta! I els convergents? Als convergents,no sabs mai com clasificarlos,pos son com a camaleons,segons quin terreno xafen poden ser sociates,o peperos,i si algu els toca alló que tenen sota la cua els pot pasar com al nou IPhone5,que situen la Sagrada Familia a Ibiza,i l’Ebre creuant Sudafrica !
Podriem dir que el tal Frankestein es va quedar tant panxo amb la parida que sortir de la seva boca,pero no,als dos dies de la seguent legislatura i per culpa del tema de l’Aigua abandonar als peperos per ferse independent amb compañía del fantastic Ramonet Cardus, ex-convergent i pare espiritual del gran Domenico el Reneixentiste. Un home el tal Cardus,que ho había donat tot a Convergencia de la que hi habia sortit per la porta del darrera cridant per continuar amb el rollo patatero.Com a novetat,tots dos es s'habien tret del barret el non nato Parc del Renaixement ideat per construirse a la Xiquina i del que el tal Domenico hi habia de ser la principal atraccio. Aixo de ferse independent de saló i sense financiacio,com podeu veure be de lluny, podriem afitgir mes noms,com per a ferli un altre collar a ma cunyada,pero…no vos preocupeu,no fare ara cap disertacio sobre l’historia del canvi de xaqueta estil ebrenc,que per aixo están les hemeroteques i el Sr.Google que ajunden molt!
Han pasat els anys i ves per on,quan jo em pensaba que aixo de ser independent es curaba amb un carnet del partit,que be a ser com una patente de corso (si estas al poder) i no hi volta enrrera...va i es produeix lo miracle!

Setembre 11,Diada Nacional de Catalunya,data per a recordar,l’aguiluxo del riu deixar el seu lloc d’Espirit Sant que vetlla perenne sobre el cap del Bel.lisimo alcalde,per convertirse sobre la rossa testa del mandatari,en Estrella digna de la millor cerveza del país.Aleluya! Criden uns,que com aquells qua van assitir al miracle de Les Coves de Vinromá (Baix Maestrat) cegos es van quedar,i no de mirar el sol,si de cas,de mirar a un convergent confeso de l’Ebre que de sobte s’habia tornat independentiste! D’altres no podien creure alló que veien,l’habia crescut la cama dereta com a l’home aquell de Calanda,el poble natal d’en Buñuel? Noooo,mes gran encara,el municipe i senador hi habia aconseguit d’estar al cap devant de la manisfetacio independentista,per ells del Pacte Fiscal,(per aixo es situá on es podía lleigir Euro) amb les mans subjectant la pancarta tota l’estona,sense puguer ni enviar un puto twiter,ni gratarse el nas,i el que es mes inverosímil,sense pugerli di ni mu a la Xell! Si aixo no es un miracle,que baixe Deu si no li han fet un ERO!

                                                     "El milagro de Calanda"

Portaba una semana rumiant el paregut peliculero de tant peculiar situacio,fent cabories que si Los Jueves Milagro,aquella genial obra de Berlanga en que un poble fa l’imposible per tenir un sant miraculos inventantse un. Que si el Zelig d’en Woody Allen,sobre aquell personatge amb problemes de personalitat multiple,o camaleónica…En fi,que aixi estaba,quan parlant sobre el tema amb un anciá convergent de camisa vieja,o sigue un dels que han contribuit economicament tota la vida per fer gran el partit a la ciutat,m’interroga si coneixo a Cantifles.Mario Moreno,el comic mexica? Pregunto. Pos be,em diu el vell militant,la situacio aquesta en la que s’ha fotut la gent del meu partit es similar a aquella en la que el personatge del pelaito Cantinfles,es un cantamañanes afeccionat als bous,que despres de criticar tota la tarde a tothom que esta al ruedo del mal que ho fan,es llençat a la força al mig de la plaça per que demostre que sap toretjar tant be com diu. Fijate! Jo buscant un simil amb el que puguer demostrar les meves dots cinefiles/intelectuals i em surt aquest bon home,amb una sessio de Cine de Barrio!

No et fies Alfonso,va dirme per acabar,tot aixo es una pataleta per que aquesta legislatura,no podem fer ni la puta,ni la Ramoneta,com ha dit Pujol,ni som bisagra,ni pintem res a Madrid,o penses tu que Duran hagues baixat de seu altar democristiá per anar a una mani i barretjatse populaxo? Han demostrat tenir menys inventiva sonniant truites,que l’Esperanza Aguirre ficant excuses de malalties,o la Belen Esteban dient que esta cansada de tanta tele.

En fi,el vell convergent em deixar sense paraules,i pensant com els Frankenstein i el Cardus, que l’independencia es bona,si la bossa sona...i la bossa,com tots sabem,fa dies que te un fora que deu ni do.Algu creu a hores d'ara amb miracles?

(*) Nota a peu de texte: L’autoproclamat diariet independent del territorio, patia per aquelles feches una greu dicotomía,actualmente crónica,pos mentres a la portada defensaba l’antitransvasament,l’interior era d’us exclusiu per ferli publicitat al PIDE, l’invent de peperos i convergents per cerregarse el Delta.



"AQUI NO HAY PLAYA...NI PISCINA!"

Per a calentar el fred estiu que estabem patint,que com un cubitos de gel ens quedabem a diari amb les noticies economiques que d’Alemania arrivaben d’inminents Rescates,o com una bossa de pessols congelats ens sentiem de veure com es cremaba l’estimada geografía que ens envoltaba,i per mes esforços que feem,la cosa no es calentaba ni sentint al Calimero portugués,al pobret Cristiano,queisantse que estaba trist,cosa que encara no hem aclarit,si era per motius amorosos,o per motius…de calers.Pos be per a donar una mica de caliu a aquells dies,les autoritats pertinents per boca de la prensa amarilla,que aquest estiu no tenia temes sucossos,pos no hi habien putes per denunciar,la van pendre amb lo turisme de qualite.Qualité…que es aixo,el que ens be per aquí? Be,el de per aquí,ni es de qualite,ni es de na,pos no be,i si be,el maltractem envianlos a demanar informacio a un racó perdut entre el Decathalon i una botiga dels xinos,un MegaAsia,un desproposit a dos qm. del centre urbá on verdaderament hi hauría d’estar ubicada! El lloc aquest al que anomenen amb el pompos nom de Centre d’Acollida Turistica,es segons les autoritats tortosines la nostra Oficina de Turime,la van obrir a finals de mes de febrer de 2011,es van gastar 800.000 € de quan teniem calers per llençar,i ara trauen a concurs la seva explotacio (aixo vol dir que la lloguen) per que obriran un altra d’aquí a no res a un puesto mes adient i centric…el Matadero.               

Pero no,no parlesem encara de casa nostra,el turisme de qualite,o el que sigue,al que es referien els mancats de noticies,es el que omple estiu a estiu la Costa Brava,el de botellón,o garrafón,aquell que tants de calers els ha fet guanyar i del que ara es queixen...El turismo que gran invento,aquell que van procrear fa mes de mig segle la primera sueca que arribar a pendre el sol amb bikini i un menobre,andalus pot ser,que venia a ficar mahóns a un cutre hotel dels tants que abunden a la zona.Es clar que tambe podría haber estat un alemany amb un bon frankfurt sota...el braç i un minyona provinent de les nostres comarques,o una suissa del cantó italiá amb un camioner dels molts que es jugaben la vida a diari per les carreteres tercermundistes (l’unica) que ens unia amb Europa…quan aquesta començaba als Pirineus!
Aquest estiu com molts altres em sentit parlar de Lloret de Mar,les autoritats municipals,sembla ser,están fins al gorro dels fills i nets d’aquelles sinyoretes sueques, alemanes,o ingleses,d’aquestes que em parlat abans,que venen quasi a diari amb vols aeris low costs a recollir la me,que sa mares o iaies no es van recordar d'endurse. Sembla ser que dita autoritat amb la saca plena a vessar,vol ara un turisme mes sostenible,que ells sabran que es aixo,i no un que els ha deixat amb ridicul tot l’estiu a un programa de la televisio alemana,un reality,anomenat “WE LOVE LLORET” ridicul…pero amb una propaganda gratuita que que mes voldrien a molts de llocs,Tortosa inclosa,que s’ha de conformar amb una campanyeta a Facebook dels cachorros sociates (lo fill d’en Juanito Sabate i una noia de la nissaga de les sigroneres) amb una foto posnuclear a les runes de les Piscines Municipals que semblava estigues feta per la portada d’un disco dels “No Me Pises que llevo Chanclas” Amb aquesta xiquillada volien reivindicar que fa molts dies (anys) que Bel Simpson i la simpatica Meritxell,ens van deixar sense un lloc on pegarmos quatre cabuçons…Per la cara,pos com ells en tenen de piscines a la Simpatica! Quina oportunitat perduda,la dels petits sociates,si van penjar la foto a les xarxes socials i van tenir tant d'exit,per que no aprofitarla convocant una concentracio de banyadors,bikinis,tangues i patitos de plastic a la Plaça de l’Estadi….? Aaaah,que em diguen que el vuitanta per cent de posibles manifestants los fea cosa mostra michelins,i l’altre vint no tenia roba de bany,per que generalment van a platges nudistes i es clar…les pilotes no queden be al mig de Ferreries,i menys fora de la  botiga de FEVI!

                                         ( No me pises que llevo chanclas...sociatas!)

 Aixi estabem,quan la prensa de Barcelona,l’especialitzada altres estius en sortir a la caça de treballadores de l’amor a les Rambles,encarrega un treball de camp a un becari,i aquests descubreix que rusos (de Rusia) venien a veure bous i beure sangria a Alfara de Carles,on com tots sabem están mancats de turisme i no ploren llagrimes de cocodril pel qui els visita.El becari dona la noticia i un diputat convergent,que a aquelles hores s'estaba fent un traje d'independentiste (de toda la vida) i que veía perillar un suposat carreg d’asessor politic (pot ser comisari) a Eurovegas fica lo crit al cel,per que confon unes vaquetes amb una corrida de toros de veritat,un plat de paella autentic amb un arros tres delicies,i uns nois que toquen be la guitarra,amb un quadro flamenc de gitanos de pega de la Plaça Reial,aquests mateix diputat,segurament es dels que va aplaudir dies despres cinc parcs tematics a la Costa Daurada sortits de la lámpara maravillosa d’un geni del totxo valenciá,i als que lluiran uns falços xinos,uns patetics indis del Brasil,uns altres de l'India,i ves a saber quines bestiesses mes,cinc parcs amb un munt d’hotels als que anomenaran Barcelona…ni Mon,ni Mundo; World,que l’angles queda mes adient per a poblacions veines de la Costa Daurada com Bonavista,Torreforta,o Camp Clar... (sinyor,sinyor,quanta hipocresía!)

                                                                       Ooole, Tovarich!!!

S’acaba l’estiu i per arredonir aquest,les autoritats fan contes arriban a la seguent conclusio: La temporada estiuenca sa salvat pels pels,gracies al turisme forani, pos l’interior no sa mogut ni per anar a pixar.Amb poques paraules,gracies als botellons de Lloret i a les vaquetes de la familia Mur d’Alfara hem salvat els trastos un any mes!

Alegria! Pels vint mils llocs de treball de Barcelona World,encara queden quatre anys…aprofitem pos,natros que no tenim res,els 150 russos que pasaran per la nostra ciutat tres dies per semana,no perguesem l’oportunitat turistica encara que aqui no haya playa...i no tinguem piscina!

                                                                          "WE LOVE LLORET"     

" PER QUE L'ANOMENEN FESTA MAJOR,SI NO PASA DE FESTIVAL FI DE CURS ?"

Per celebrar lo dia de la Patrona (la d’Infanteria) el comandament militar del destacament a les Illes Xafarines,lloc on vaig estar durant tres setmanes,dels catorze llargs messos de mili a Melilla,convocar al centenar de soldats amb la testosterona pels nuvols,per que la festa tingues una mica de llustre,a organitzar un vel.lada artistica que fes oblidar la gana que començabem a patir,pos el vaixell que ens suministraba els queviures portaba un retard de semana i mitja.Cal recordar que per aquells anys,fa mes de trenta cinc,tal com pasa ara,els programes de televisio dedicat a la recerca de nous talents artistics,estabem de máxima actualitat,es per aixo que els encarregats del casting,un sargent xusquero, lo cabo furriel,i el soldat encarregat de tocarnos la turuta,o trompeta,ho van tenir ben fácil,pos amb mig dia d’entrevistes van fer lo repertori de l'operacion triunfo cuartelera.

El dia esmentat,el de la Purisima,i despres d’un partit de futbol entre veterans i bichos,seguida de l’inaguracio d’una expocisio de dibuixos d’un soldat que amb el temps tindria un nom,i d’un opipar dinar consistent en un escarrasit plat de pollo al chilindrón,gambes amb gabardina i gelats de corte,a mes de café copa i puro,s’initzia a l’Hogar de Soldado,decorat per l’ocasio,el Carrusel 77,pel seu improvisat escenari va pasar lo milloret dels quatre reemplazos que hi erem.Va haber de tot,humor amb acudits de tota mena.Be,de politca no,aquesta no existía,quina incongruencia,a un lloc que era una castig per soldats amb masa idees...politiques! Vam tenir imitadors de famossos de l'epoca: Las Grecas i Felix Rodriguez de la Fuente,els mes imitats.Un pretidigitador afeccinat va fer jocs de mans amb cartes,a aquest,anys despres els vaig veure dues vegades,una fent de trilero a les Rambles,i un altra,quan ja tenia un alt carreg al gobern d'aqui. Un noi de Blanes va fer una divertida versio d’un  dels discos d’en Capri amb un xapuerreao  de castellá/catalá,pero encara que molts ens van sorpendre quel deixesen fer amb la nostra llengua,el plat fort vindría de la ma d’un noi valenciá,un tal Piquer,que despres d’habernos sorpres durant la primera part,fent un magnific repas del repertori de Camilo Sesto i Nino Bravo,lo de la turuta que fea de presentador,tragant saliva l’anunciar com La Piquer,apareixent aquest amb lo frondos bigoti que li donaba rango de veterá, afaitat! Pintat com una mona, nu de cintura amunt i amb un cobrellit tirat com si fos un mantó de Manila cantant el pasdoble de Alla por la tierra mora,que te un estribillo molt patriotic que repeteix, Banderita tu eres roja,banderita tu eres gualda…No cal dir que va ser lo triunfador de la nit d’aquell particular Salto a la Fama,rebent moltes felicitacions dels superiors,i el premi gros de puguerse anar a domir tranquilament,amb qui fea molts dies dormía d'amagat.

Moraleja que vaig treure: No mes cal fer la rosca,per que et fasen lo llit al teu gust!

Vos preguntareu a que cony be ara,aquesta historia de la puta mili? Resposta,be pel fet de que viscuda en vivo y en directo la Festa Major tortosina,que per cert,no se per que l’anomenen axi, si no pasa de festival fi de curs,m’adono que algu va calcar lo sarao curtelero abans esmentat. Comencem pel principi,pel que mes em va cridar l’atencio.Van anunciar una reduccio d’un 30% en lo presupost,de quan era aquest…de 100€? Per que no se lo pot dir programa de festes a una recollida d’actes que proposen quatre veins benitencionats i que no cobren un centim! Y usted que sabe hacer? Sembla ser que preguntar lo regidor,lo de la turuta,si,si aquell que per aquesta feina cobra 40.000 pavos. Natros fa deu anys que cantem Clavelitos,van dir els nois de la Tuna.Jo se fer recortables,diu lo ninotaire del carrer de la Rosa. Pos natros farem un vermut i un sopar al carrer! Criden els pantxampla.Els proscrits del Casal Pantxampla? Si home, si,en tal d’omplir linies,als sempre perseguits del carrer Ample els deixarien fer lo pino fins i tot al mig de la Plaça Alfonso,pero sols per festes que despres es mal acostumen! Sinyor,sinyor el que es te de veure.Pos no ho has vist tot. Per justificar lo sou (el no afectat amb el 30% de la rebaixa) lo regidor,el que toca la turuta,va cambiar els actes de lloc,lo ban cavalcada aunciador de la festa el tercer dia! Aquell mateix dia l’ofrena,seguida depresa i correns d’una actuacio de la tuna i els focs.Els focs que a tot arreu son el final festes,tres dies abans d’acabar estes! Vinga home,quin despreci tant poc subtil pels pobres tunantes que cumplien 10 anys tocant la bandurria,tant dificil era trobarlos un horari menys apretat,a un programa empobrit d'actes?

En fi,un altre any mes van ficar pel mig el festival Ebre,Terra de Vent, per penjarse medalles que no els corresponen,o el Ebre Musik,que es fea al maig,al pas que van agafaran lo Festival de Jazz i l'incluiran també... Manca d’imaginacio per part del regidor Juan Palomo? Pozi! Va tenir la brillant idea d’incloure al programa,l’horari dels caballitos a totes les pagines,suposo que despres d’aquest exit, posiblement l’any que be anunciara l’horari de mises a pedanies o EMD’s,o lo de recollida d’escombreries i mobles vells! Per cert, tela marinera de l'estat del Paseig de les Bicicletes,lloc habitual dels caballitos,pos semblava més una pista d'enduro que un lloc on passejar amb els crios i gastar-se els pocs estalvis en  les poques atraccions que hi habien. Del cartell,o portada del programa…pasare un tupido velo,pos sent l’autor un bon amic, m’atreveria a dir que s’ha limitat a fer.li de Sant Josep,o el que es el mateix,fer de pare putatiu.Als temps que corren,no deu de ser molt difícil de fer d’Espirit Sant…que em dius Ignaci?

Tanco aquesta crónica d’allo anomenat Festes de la Cinta i que no pasa de festival fi de curs a un col.legi de monjes preconciliars,proposant una endivinalla. A qui de tots aquells que surten lo diumenge cintero encorbatats a figurar,li correspon lo paper,del xistoso,lo trilero,o del travesti,aquell que lo mateix canta Libre,como el sol cuando amanece…de Nino Bravo,si va per Barna,que el Banderita tu eres roja,Banderita tu eres gualda,prop de la Cibeles…? Pensen,es molt fácil, hi ha tant de llop convergent, tant de sargent chusquero,tant de cabo furriel i tant de turuta desfraçat de corder independentista,que fa temor veure com amb aquest cuento mantenen anestesiada la ciutat tots tres,amb l’excusa del TO PO LA PATRIA! (po fale!)

Conclusio,aquests dies tothom es recordaba de Cardus,el pare de totes les festes habidas y por haber,jo que voleu que vos digue,jo sols em recordo de la Chochona i el Perrito Piloto...pos una Cinta sense Tombola,trobo que es menys festa!