"NI LA RUMBA,NI EL JAZZ!"

No fa molt vaig tenir l’ocasio de ser convidat a casa d’un amic,que tot orgullos,em volia ensenyar el coqueto pis d’un autentic “soltero de oro” que acababa d’estrenar,una a una em mostra les estancies,fins que arribar al menjador,que hauria de ser la joia de la corona,tot desabut,cridar: “Mira mel vaig comprar per les magnifiques vistes,i veigues ara…!” Vaig treure el cap per la finestra,i efectivament,les vistes eren,son inmillorables,pero les runes d’una faraónica obra inacabada,be,ni començada,l i destroçen un paisatge unic: l’imponent espectacle del Massis dels Ports Caro,i sota d’ell, les restes arqueologiques del que van ser les Piscines Municipals de Tortosa…el meu amic viu devant la Plaça de l’Estadi!     

                        

 Pos be,allí mateix,enfront del desproposit electoral que va cometre la resposable d’Urbanisme,la simpatiquísima Meritxell,ara fa un any i mig,em topeto amb un gran cartell que patrocinat per quatre negocis de restauracio del barri,el veterá “TelePizza”,lo “XampúXampany” de l’amic Jordi Rodriguez,tots dos de Rambla Catalunya,lo recent arribat “Tanins” del c/Migdia,i el “Xapla”,enfront la façana fluvial, anunciant el festival de jazz a Ferreries,un fillet que s’ha fet gran,pos estrena cartell propi,de l’event de l’estiu per excelencia lo “XIX Festival de Jazz de Tortosa”!

Dos anys sense piscines,penso, i dinou anys de festival,quina proesa per a Tortosa! Faig contes amb els dits i es l’unica oferta cultural que pots contar, l’unica que sobreviu d’entre certamens literaris finiquitados per que “el guanyador” no tenia lo suficient glamur,ni estaba a l’alçada dels convocants (una colla d’analfabetos) De beques literaries,per que idem del mateix,a mes de quedarmos sense diners…Que va ser d’aquelles convocatories de premis de pintura,d’aquella “Medalla Gimeno” d’aquelles expocisions al “Centre del Comerç”,avui desaparegut,esfumat del mon artistic i cultural tortosi per orden d’una “mano negra” de “guante blanco”?

Que va ser aquell estiuenc Festival de Teatre que reconvertía en escenaris insospitats espais de la ciutat on renombrades companyies vingudes d’arreu l’estat,ens ficaben una setmana a l’any al dia del que es cohia fora?

Be,tots sabem que va pasar,que el van municipalitzar per penjarse medalles, (o fer caixa) i de vegades,sempre,les medalles pesen masa,es vol estirar mes lo braç que la menega…al festival de l’estiu li cambien lo nom,lo seva finalitat,el de distreure (i no aborrir) i aquest s’en va pendre pel sac.El van batetjar amb el sostenible i “rimbombante” non  “d’Entrecultures” i l’unica que coneixien els responsables era la dels diners,…d’enganyar,no enganyaben a ningu,quin morro!

Que pasar amb les convocatories musicals? Pos que mentre era patrocinada per gent a la que l’agardaba la música,be,pero deseguida que es van ficar pel mig persones,per anomenarlos d’alguna manera,que l’odiaben, l’EbreMusik,l’unic concurs de pop/rock en quilometres a la redona va desapareixer d’una manera una mica sospitosa…semblant un accident! Parafrasetjant als mitics “Siniestro Total” que van actuar una d’aquelles nits de cloenda a la Plaça dels Mercats,devant unes autoritats quiques i bocabadades,atonites,per que allo no hi deia per una ciutat com la nostra (tant pacata) He arribat a la conclusio que tots els que ens han manat, tant si val convergents,sociates…o els respectius socis de gobern,al llarg de tots els anys que porten de democracia,que a cap d’ells,a cap ni un,com deien els deVigo “no les gusta la rumba,ni el jazz!!” 

I es bo aixo? En certa manera (molt rebuscada) si.Gracies a no entendre ni una nota i que l’han portat profesionals,el Festival s’ha fet gran,no cal enumerar totes les estrelles que en han visitat al llarg d’aquestes dos decades pos seria pedant.No cal enumerar el nombre d’artistes que d’arreu l’estat (i de fora) cada any envíen els seus treballs al concurs de cartells, exposats com sempre al Bar Sport.Es d’agrair que gracies aquests bars,(als associats de “Plat i Got”) haguesem sapigut que la cuina “cajun” ha travesat lo Missisipi,per ferse un raco a l’Ebre.En fi que gracies als de Academic,que son els profesinals,puguesem gaudir d’unes quantes nits aterciopelades,(Velvet Experience) sense pensar en la mosca negra i tots els seus maleits familiars voladors…

I la rumba,on la deixem? A la rumba,a la catalana,per ella li demanarem a Sant Antonio Gonzalez,el Pescailla,al cel sigue,que ens guarde be als gitanicos del Rastre,per que cap “malaje” els robe lo que es seu,que hi ha molt de maleante sol…i a la güai!