"TORTOSÍ ABSENT / TORTOSÍ PRESENT"

               (Il.lustracio original  i exclusiva de Cristian Porres)

Abans,molt abans,que es consumes el braguetazo entre l’Izquierda Sostenible i la Derecha Botiguera,molt abans que arribes lo fill de totes dos,al que van anomenar Model de festes,o Mini Festes de la Cinta,i ser adoptat per la madrasta convergent, existien unes altres festes majors,que ningu sabia qui había parit,pero que ahí estaben per fer sortirt als tortosins una setmana a l’any.Com recordarn los viejos del lugar, aquestes començaben lo primer diumenge de Setembre sent organitzades per un concejal,generalment cada any diferent,pel qual era tot un repte fer encaixar actes de tota mena que agradesen,al sempre superexigent tortosi, que pagaba els esforços del munícipe futgint de vacances els vuit dies, deixant la festa per les pubilles,o per aquells que aprofitaben per tornar,com el torró nadalenc,una vegada a l’any.Aquelles festes,contare grosso modo, no eren res de l’altre mon,simplement diré,que a l’estar exentes del mercantilisme i politiqueo que envolta les actuals,eren mes digeribles, visquense de forma diferent.Aixi,era normal pegarse,en el bon sentit de la paraula,per tenir un bon lloc on gaudir d’un bona paella,o fideua al Parc,si,si parlo de Tortosa,de la Llotja,o la Kuka,o la Nau es Mou,(es movia tant tot) les festa del Aigua per tota la ciutat,de l’Escuma a la Plaça de l’Ajuntament,o dels grups folclorics que venien d’arreu de l’estat,o l’extrager i no la dictadura d’en Tomaset que patim ara...No parlare,de que es feen bous,per que sembla ser que d’aixo sols em recordó jo.Si parlem de visites,no ens podem deixar de nombrar als artistas que vam tenir l’ocasio de sentir i veure,de bades,o pagant raonablement,al Velodrom,al Passeig de les bicicletes,les escoles velles de Ferreries…o inclus a la desapareguda discoteca,la sempre anyorada Noria de Plata.Per si algu no tenia prou amb les actuacions de les estrelles de moda d’aquells estius,la Setmana de la Cinta,era una setmana marcada a molts calendaris, pos ens visitaba l’inefable Teatro Argentino,que portaba al comic Linarin,i l’escultural vedette Pola Cunard,sueño humedo de molts adolescents de l’epoca.L’Argentino,teatre de variettes ambulant,junt amb el Teatro Chino de Manolita Chen,que venir despres, feen les delicies dels habitants de molts quilometres a la redona,pos homes (i dones) podíen veure de prop carn fresca i sana,a un temps on tots estabem als ossos.

Si,ja se que parlar d’aquests tipus  d'artistes als temps que corren no es correcte, selectivament hem oblidat que una vegada vam viure reprimits,pero contents,fingint ara,que som mes lliures,pero…ai mare,tambe mes tristos! Contare pos,que la alegría podía ser,una de churros,una cocacola al bar del Parque,una papereta a la tómbola, anar als caballitos,o l’estrena de la darrera de James Bond al Femina,amb tant poqueta cosa es pasaba la semana cintera,no demanabem res mes!

Han pasat els anys i res tot allo queda,les pubilles es vestixen unes hores,per oferir panoli als panolis dels politics,anar a misa i a la provesso, els que venen de fora,si es que venen,celebren lo sant de la Cinta,la Cinteta o Cintin,dinen depresa i adeu al tortosi absent,que era com es deia llavors... Ara,gracies a les xarxes socials,al Facebook, Twitter,etc.s’acabat l’absencia permanet. El regidor de festes convergent,que cobra,per un xapucer un cap de semana un paston,continua organitzant l’acte en quels absents es rotrobaven amb les seus,pero no ho fa per que son dos linies mes a l’insipit programa. Si fos inteligent,cosa dubtosa, s’adonaria que gracies a les xarxes,a la Cinta que viu a Figueres,ja no li cal patir per tornar,i saber com esta la casa dels pares al carrer Moncada,pos sempre te algu que Via Face que l’informa de l’estat de l’obra aturada que hi han al devant d’aquesta,o el Toni Gallardo,un altre que viu fora de fa molts anys,a Calafell,i continua amb contacte,quasi diari,amb els seus companys de La Merced, gracies al Blog que va crear per no perdre el contacte…En fi,son tants,a Lleida,a Valencia,a la llunyana Andalucia…que están (estem) mes propers que mai, sense actes institucionals ni reconeixements,pero contents.

Pero,i la devocio a la Cinta? Aquestes son figues d’un altre paner. Assegut a la taberna renaixentiste del Nazari,a la Plaça dels Estudis,em contaben l’historia d’una absent,l’Ana Calduch,resident a Barcelona,que desesperada per que el seu lloc de treball s’esfonsaba com lo Titanic per culpa d’un ERE,cridar a la Pili per demanarli un favor: Anar a encedre una candela a la Mare de Deu de la Cinta,per demanarli l’intercesio divina en lo problema laboral que la fea patir.La Pili,atea per conviccio, pero devota de sentiment, sense pensarse dues vegades l’encarreg de l’amiga del alma,amb la que hi había compartit novios i zurullos,s’encaminar cap la Catedral,que trovar tancada per que hi ha un horari,i com el cine,s’ha de cumplir.

Despres de pendre nota, tornar al dia seguent a la Plaça de la Cinta,creuar el claustre,i oh,sorpresa! Voste no pot pasar,li van dir a la porta de la nau,barranli el pas. Pero…ni pero,ni res,la missa es començada,i no pot pasar…Si la punxent no li surt sang,Pero oiga,la Pili quan s’emprenya,parla en castellá per que diu,dona mes respecte.Que vengo a hacerle una ofreda la Cinta,a encenderle una vela…! L’encarregat,amb un zel extrem,no va deixarla seguir,o paga la vista al museu,amb hores de museu,o no pot veure a la Cinta de bades! La Pili,dona educada i de recursos,en veure que era inútil el dialeg amb el portero catedralici,ni s’inmutar, amb la candela a la ma i rumiant una solutzio,encaminar els seus pasos cap a Baratijas El Puente,comprar un imatge de la patrona de Tortosa,tres postals i un morter amb la llegenda “Estuve en Tortosa y me acorde de ti” i en arribar a casa muntar un altaret prop de l’ordinador,la candela de cera la sustituir per una amb piles que li va vendre,la propietaria, l’Argenti,seguidament obrir un perfil al Facebook,per que els Tortosins Absents siguen mes que mai: Tortosins Presents!

A dia d’ara,no sabem si va ser la prometensa complida,o lo feisbuquero perfil, pero l’Ana de moment s’ha lliurat d’anarse a l’atur,l’unic que sabem es que som molts (absents i presents) que devant els mals auguris que s’anuncien cada dia,s’agafen a un clau ruent,tot si val,encara que aquest sigue la “Mare de Deu del Facebook”,i en contes d’una candela, premem un ME GUSTA….!

  BONA CINTA…

  VISCA LA MARE DE DEU DEL FACEBOOK !