"VIA MORTA"

Hi han noticies que com les modes,queden antigues tot just passa la temporada.Tant si val que sigue un abric que et durara tres hiverns,o una que es un verdader problema,i que,per desidia,o mandra,procurem deixar-la de banda,per que no interesa parlar-ne d’ella.La noticia,o el problema continuo s’anomena: “Deficit de conexions ferroviaries amb la resta del país” Oco! Quan dic país em referixo a tot el que ens envolta de nord a sud!

Recordaran que va ser molt comentada,ara fa un mes,una de la que es va donar bon conte,de la posada amb marxa…per fi,de a la conexio “Via Ave” del trajecte Barcelona /Figueres,trajecte llargament reivindicat.Que quina paradoxa tu: a partir d’aquell mateix dia,la familia que tinc a tant daliniana ciutat gironina trigaria menys temps en anar a Andalusia,on encara ens queden parents,i amb menys cost monetari que el que li costa a ma sogra en anar de Tortosa a Barna a casa del meu cunyat amb un dels maravillossos trens que fiquen a la nostra dispocisio!

Ay que me desorino! No tinc per menys que cridar, de veure com pateixen els nostres politcs mes propers reivindicant el mateix per a natros,de veure les llagrimes de cocodrila de la diputada Meritxell,quina peneta em fa veure-la queixarse,per que quan agafa el tren a Sants,(el de les 19’33h.) en mig de caos habitual, mes d’una vegada l’han xafat,xafat com una colilla, quina pena,penita pena,sentir com es queixa,que al no trovar un seient,quan torna d’una important sessio al Parlament,ho ha de fer d’empeus sentint-se enllaunada com un sardina amb escabeitx,ella que es tant petita.

Ay que me desorino! crido mentres em putjo per les parets,mentres veig al Bel.lisimo alcalde plorar falses llagrimes de carnaval,comprades a Baratijas,per allo que va deixar amb via morta aquell alcalde,tambe senador a Madrid i del mateix partit,aquell d’eterna cara de Buster Keaton que trenta anys despres li deixaria a ell d’herencia.Cara,per no dir carota,que sols la cambiar,per sonriure satisfet entre encaixades de mans a finals del mes de Setembre passat,en que unes grues van esborrar els darrers vestigis (els ponts) de l’historia ferroviaria Tortosina. Quina victoria mes trista Ferran…quins dies mes agres per tots aquells que un dia els vam creuar a la recerca d’una vida millor.

En fi,de teorica,els nostres politics, de segur que saben molt,(per aixo han estudiat) pero de practica…Em jugo allo que em puc jugar,que no tenen ni idea de que va la cosa. Segur que no saben que aquell lletrero quilometric que llueix dalt de l’estacio,o apeadero,de L’Aldea que anuncia que ets a Tortosa/ Amposta/ L’Aldea es una gran mentira,tant gran aquesta com com la locomotora rovellada que tenim al Parc.Que aquella estacio,o apeadero,tanca a les nou de la nit,i que si vols anar a Barna a aquelles hores (per que a Tortosa ja fa moltes que no surt cap) tindras d’esperar el tren si passa d’hora,que mai pasa,a l’intemperie,plogue,neve,o fase vent. I com a premi pels ebrencs per la santa paciencia que tenim,per no haber tret lo billet a la finestreta, l’amable revisor,aquell que sempre et reb com si foses un criminal de guerra et penalitza amb tres euros de mes!

Que mal repartit esta el mon,aquí et roben amb tot lo morro,els diners i el temps…i al trajecte de Barna a la capital d’Espanya, i viceversa Via Ave, l’han ficat al preu que ens costa anar a la nostra capital amb un dels nostres inefables borregueros,digüen que per ferli la competencia als avions…

Sinyor,sinyor el que es s’ha de veure i sentir,estic per demanar que s’obrigue d’una vegada l’aeroport previst dalt de la nostra Catedral,o per a que van fer la pista d’aterratge que resplandeix sota La Suda?

"DIMECRES DE CENDRA"

D’aquí dos dies tenim aqui, de nou,el carnaval,pero que es,o que era aquesta festa mig pagana? Carnaval,segons la definicio que consta als diccionaris es: “La celebracio publica que ve inmediatament abans de la Quaresma, amb data variable aquesta entre Febrer o Març,combinada dita festa amb elements com disfrassos,desfilades,i festes al carrer.Tambe es pot anomenar Carnaval a moltes festes similars que es celebren al llarg de l’any en la que no es necesari,ni obligatori, l’us de caretes o disfrassos.Les seves caracteristiques son la permisimivitat i descontrol durant un cert periode,que acaba el dimarts de Carnaval amb l’enterrament de la sardina. Al dia seguent es celebra el primer acte de la quaresma:el Dimecres de cendra…aquest any lo 13 de febrer.

Pos be,aixi viviem,a un carnaval continuo,vestits extravagants i sense control de res, anomenan.lo “estado del bienestar”  fins que ara fa un any,arribar lo dimecres de sendra pepero i ens pasar com narra Gacia Marquez a “Cien Años de Soledad”,que tot lo aconseguit socialment fins llavors,va  ser marcar amb una creu al front,tal com els va pasar als disset fills del coronel Aureliano Buendia que amb menys d’una semana tots van morir assesinats sense que ningu sapigues qui havia estat. Enterrada la nostra sardina, Doña Cuaresma,o el que es el mateix Don Mariano,es va carregar un per un tots els avanços fins a aquell dia aconseguits i els nostres disset fills van morir sense que ningu pugues fer res,pos la majoria absoluta els amparaba,o ampara... Devant nostres moria la llei de costes,que era sustituida per un altra escrita sobre ciment,el mateix que d’aquí no res lluira al litoral dels quatre punts cardinals…un altre dia parlarem del Caudal Ecologico reinventat per la mateixa ma,la d’un vell conegut d’aquestes terres,el ministre Arias Cañete.Dies despres de signat aquesta barbaritat ecológica,Ruiz Gallardon responsable de Justicia,escriuria un capitol inedit,jo diría vergonyos,de com es tindra de regir aquesta (la Justicia) pels pobres a partir d’ara: fentla pagar,aixi no la colapsaran amb inutils recursos contra els rics!

 D’un tret per l’esquena van morir tambe les pensions,un dels fill favorits del nostre “carnaval”, aquest,disparat per De Guindos,clasificat en ultim lloc,com la Remedios Amaya (Ay quien maneja mi barca) al ranquing dels ministres d’Economia del Festival de l’Euromillon,i que tenir la cara d’asegurar que aquestes (les pensions dels jubilats) guanyarien amb poder adquisitiu malgrat a no ser actualitzades.Tambe havia dit el mateix de l’IVA,de l’atur,etc,etc. Del ministre Montoro… uf,millor no parlar,si ell que porta Hicenda encara no sap com administrar els nostres diners,i tampoc com un del seu partit a fet 22 mil.lions d’€,pot ser que m’ho pregunten a mi,al menys se contar amb els dits! Un l’altre tant direm de la ministra de Treball,que amparanse en que te nom de verge miraculosa, Fatima,va dir que veía “brotes verdes” en l’economia espanyola…incauta ella,no es va adonar del “robo” literari que l’havia fet al odiat Zapatero!

I be,arriben a l’estrella  de l’anomenat Estado del Malestar en que ens ha ficat el govern pepero elegit democraticament per una inmensa majoria d’espanyols protestons que ara neguen haber ficat lo vot a l’urna: El ministre Wert,responsable de Cultura a la que no ha dubtat en esfonsar aplicant com un botxí,un destraler 21% d’IVA. A banda de Cultura,com tots sabran es “cuida” d’Educacio,quina temor.Ha jurat que espanyolitzara a tots els xiquets catalans.La pregunta que em faig es la seguent: resucitara la Formacion del Espiritu Nacional? Quin personatge per a marcar amb una bona creu al front…

Hi han mes exemples de com s’ho han carregat tot i ens ha deixat amb una ma devant i l’altra al darrera.Encara que amb tot no han pogut…diguem que s’han deixat amb la llei estrella  que refendrá l’anterior govern,la del matrimoni gai. I per que no han pogut? Es preguntaran.No han pogut per que de tanta “pluma” que han necesitat per a reescriure tot de nou,si es carreguen tambe aquesta sels hagues vist lo “plumero” element indispensable per al carnaval continuo,sense mascares,ni disfrassos al que asistim a diari. Una burla continua mentres el poble no veu com sortir de la vigilia actual,espera eterna,marcats i llestos com un fill del Coronel Buendia,per ser exterminat a qualsevolt moment.

En fi,despres del Dimecres de Cendra,res de carn,molta verdura,i a ajustarse lo cinturó! Paciencia per als que sobrevisquen a ella,la Quaresma pepera (hipoteticament) sols durara tres anys!

(P.E: I per als que no sobrevisquen...polvo eres,i en polvo te convertiras!)

"ANY NOU...VIDA VELLA!"

Any nou,vida nova! Si fos un dirigent d’Unio estaría mes content que unes Pasques,encara que al “Niño” no m’hagues tocat ni un euro.Content per que despres de mes de dotze anys d’estires i arronses,el tema Pallerols s’ha diluit favorablement,com es desfa el sucre al café…Pero no,gracies a Deu no ho soc,i no estic content, estic escandalitzat per que pagant “trinco,tranco” el tema de financiament ilegal d’un  dels tres partits que ens governen quedara amb una anécdota; Visca els democristians i les seues branques que manen a Madrid!

Si fos un habitant de la Catalunya rica,de la Catalunya del Nord,estaría no content,contentisim,per fi tenim AVE que ens portara a la capital del Principat en un tres i no res,i per quatre euros! Tants anys queixannos,pegant la solfa i ja ho tenim a la porta de casa per anar on vulguesem…i d’aquí no res anirem a Paris com qui va pendre el bany a la platja! Pero no,no soc de Figueres,ni vic al ric Nord,vic,com molts al Sud de Catalunya,diría al cul pero em faria,els faria,sentir com una “morena” (almorrana) que es a la fi el que som. No tenim un tren decent,ni barat que en porte enlloc.No tenim carreteres amb condicions amb les que puguesem anar…si no es pagant.Que com estic? Estic cabretjat,per haber de “gaudir” de trens on trovar un seient, el que has pagat a preu d’or es una verdadera odissea,on a l’estiu et mort de fred per que la refrigeracio esta sota zero,i a l’hivern idem del mateix per que no l’han ficat.Continuaria queixantme,pero no ho fare,les queixes de caire personal les prefereixo discutir amb l’intimitat i amb una fulla dirigida a Consum,que com sempre pasa,es pasaran per on l’esquena per lo seu nom.

                           "NIT DE REIS...O LO RENAIXEMENT?" (autor:J.L.Subirats Miranda)

Si fos una “supertortosina” estaría indignadísima amb la Cavalcada de Reis que ens va organitzar l’inclit regidor de Festes i Saraos,indignadísima no per que no m’agrades el tema del Renaixement,que em va agradar molt,per que trobo que va ser un gran aparador per la promocio de la ciutat feta amb molta imaginacio,encara que aquests es va pasa una mica traent un “toro” amb quatre nois dalt d’ell,no sapiguent que es saltaba “a la torera” totes les normes de seguretat escrites…pecata minuta que no li tenim de tenir amb conte,vers el que Domenico fa per la ciutat (i els seus)

Pero no,no soc super,soc un tortosi mes que tambe esta indignat,pero amb les “supertortosines i els supertortosins” que en contes de veure com ens l’han tornat a colar,amb el tema d’estalviar,promocio,i d’altres ximpleries, no s’ha adonat que l’amic Tomas d’estaviar,no ha estalviat res.Per que,ja em diran que hi fea una “carrosa” feta a proposit amb el Arc del Romeu,i amb un noi vestit de “veguer” que i diu tant a Reis com una caixa de polvorons a l'estiu,un pseudo veguer,que posiblement amb altres circunstancies l’hagues sustitit ell per alimentar lo seu ego,o el que es el mateix: promocionar la seva persona.Pero no,no es aquest el tema d’indignacio dels “supers” Aquest van ficar el crit al cel per que els xiquets,els que tenen altres creencies religioses,tortosins tambe, agafaben els caramels a grapats,i aixo per tots aquells que han cantat al Renaixement alguna vegada el tema dels Quicos: “Moros,Jueus i Cristians…” era intolerable,pos pel que els sembla els caramels a grapats,com les bosses de llangonstins a les bodes,son única i exclusivament pels cristians,i ells ho son molt,que per aixo demanen un credit per pagar comunions d'infart!

Que tot continua igual que sempre,o el que es el mateix: “Chupate esa Manolita” qui digue Any Nou,vida nova,menteix com un bellaco: Any Nou,Vida Vella! O encara no vos heu enterart que anem cap atras! (Entre els uns i els altres estem apanyats…)



"CARTA ALS REIS MAGS... DEL RENAIXEMENT"

Benvolguts Reis Mags:

Abans que res perdonin que no em dirisca a vostes pels seus noms de pila,pos a desde que el Papa de Roma primer,i Domenico Tomas,despres, els van cambiar de nacionalitat tant de sobte,un fent.los andalussos de Tartessos,i l’altre nobles del Renaixement tortosi,no se com anomenarlos, per tant,estic mes desubicat que Duran i Lleida al nou “tripartito”.

Els escric aquesta carta,no per a demanar res fisic,que ja se que el forn no esta per demandes,la meva carta es un sugeriment de regals per uns quants politcs d’aquí del país,o com diuen els indios del Far West,per uns quants rostros palidos del territori…rostros,per no dir jetes. Entre ells voldria destacar al futur president del nou estat “neoliberal” d’Europa. “Neoliberal” pels qui no sapiguen de denominacións politiques dire que es la manera fina de dirli a un govern que es de dretes de veritat,un govern del tipus d’estos que convoquen el.leccions amb temps de crisis,gastant un diners que no sobren,per guanyar-les i els surt rana,els el.lecions vull dir. Es per aixo que per aquest,pel president, l’unic que demano es una mica de Seny,una paraula que pel que sembla sols es gasta darrerment  per fer publicitat d’un banc,i si no fos per aquest…ni sabriem el que significa!

Per al representants del president,els representats politcs de Tortosa, per al Bel.lisimo alcade,demano Srs.Reis una mica de Memoria,demanaria panses de Corinto,encara que están molt cares…Memoria per a que recordé que te una ciutat per a dirigir que va cami del desastre,una ciutat plena de cantonades buides,de comerços tancats,que si que les podrem omplir aviat,pero d’aturats,unes fent la “carrera” i d’altres fent “xapes”…i no de cava precisament. Sr. Reis Mags si aixo de la memoria ho veuguen complicat, el poden dir que tenim unes boniques hemeroteques per a que repase tot allo que deia dels alcaldes que s’anabem a Madrid i deixaben tot ens mans d’ineptes…

Per la sra.Meritxell,el braç dret del Bel.lisimo,voldria majestats que li portesen Paraula,paraula per que tregue d’una vegada l’Aguilucho del Monument del riu i s’el andugue  per adornar lo seu jardi de la Simpatica.Penso que ara,quan de repent s’ha fet independentista no tindra cap incovenient,ni excusa electoral,que li permitisque gaudir d’ell, per fi, per espantar als amics del seu marit,la gent d’Unio que no esta per la labor del “Messies Mas”

Jo se que hi han mes regidors a l’ajuntament tortosi,pero cap es com Domenico Tomas, per al que demano Imaginacio,una mica d’aquesta que pel que sembla l’ha perdut darrerament,pos tot el que toca o pensa esta relacionat amb el ditxos Renaixement.Es tant cansino amb el tema,que a Tortosa no es fa res que no tingue pel mig als abanderats,la flauteta i lo tambor, diguen.li,srs. Reis,que si continua per aquest cami d’egolatra redomat li pasara com qui va matar a la gallina que fea els ous d’or….que avorrirem lo Renaixemt i tota la seva Festa.(Amb l'estiu ja tenim prou) Aaah,i que no fique l’excusa de que algún dia vindra TV3 a retransmitir la cavalcada.(Per si no ho sap,TV3, "la nostra" sols fa retransmisions quan hi han diners pel mig) Que volt sortir a la “tele” i no te camera de video? Pos que vaigue a “TeleXimo” que allí l’estimen molt i repetirán les seves parules tots els dies a totes hores!

I be,no els  vull cansarlos mes demananlos imposibles,abans d’acabar un preg: VULL CARBO! Pero no per a mi,el vull per els funcionaris de l’Ajuntament de Tortosa,i no per ho fasen malament pobre gent,el vull per en aquests dies tant gelats d’hivern tinguen un brasseret amb que calentarse,que ja esta be de tenir de treballar amb els abrics i la bufanda ficats per que la calefaccio que va costar un ronyó,no funciona i no els deixen ni encendre una estufeta eléctrica,mentres els mandamassos están als seus despatxos ben calentets...i el carbo que els portaran,ells ho faran servir per les seves barbacoes!

PD. Srs. Reis si no es molt demanar,canvien les tixores als governants de Madrid i Catalunya per un tallaungles,mes que res,que si es volen tallar res que es fasen les dels peus!



"LA FUGIDA"

L’aspecte que oferia la vall,fins no fa gaire de llum i color,a dos dies del solstici d’hivern,era desolador, havia desaparegut tot rastre de vida...De les muntanyes de suro coronades pel majestuos Palau Reial s’havien esfumat el ramat d’ovelles de falça llana,o vellut blanc,a mes de les tres cabretes de plastic que per elles solien pasturar sense descans.

Uns pastors sense ramat son com un riu sense aigua,i aquests havien estat els primers en futgir despres de veure com aquest any deixaba de rajar la font que donaba vida al riuet.En no funcionar lo molí,els segadors van deixar la feina que consideraben inútil al no tenir on portar lo blat.Un altre tant havia passat amb lo ferrer i el seu cavall,el forner i els seus aprenents,i la noia de la botiga de queviures,que al no tenir les llums d’altres anys s’havien quedat a fosques,tancant per tant els seus negocis.

Que havia pasat per arribar a aquella situacio? Pos pasar que tot s’havia precipitat,pot ser massa i tot desde d’aquell dia en que van sortir a manifestarse per reclamar els seus mil.lenaris drets.Des de dalt,de sobte, d’un dia per un altre,els havien deixat sense rao de ser,sense un futur vaja... Van cridar que aquella no era la funcio pel  que havien estat creats,i van sorti a protestar…les conseqüencies? El mossos de la guardia de la petita vall van sortir a repartir llenya,la mateixa que dies despres deixarien abandonada els llenyataires,amb el resultat d’uns quants ferits i la lletera, aquella noia que es pasaba la vida al mig del pont,fent contes del que compraría amb la seva llet,va pedre un ull perdut per culpa d’una pedra llençada amb fona per un guardia sense escrupols.

Allo era intolerable,despres de segles de segar el blat a l’hivern,de pescar a un riu sense peixos,de portar les ovelles per muntanyes de suro,o catró, dormir de dia i de nit a la suposada calor d’un foc que no crema,o ferrar el cavall sense descans,despres de segles de vulguer creure en alguna cosa,allo,pel qual un estudios havia arribat a una conclusio,pot ser per ell mes exacta del que deia l’Historia,deixaba a tots sense rao de ser.No van puguer raonar amb ningu,no va ser escoltada cap suplica per que tot continues com sempre. Que vale,tot havia quedat obsolet despres de tants de segles,que ho comprenien,pero…per que ara,i amb la crisi que assola el mon,aquest tant descregut darrerament?

Be,he dit al començament,que a la vall no quedaba rastre de vida,no es veritat. Al pessebre que tenia penjat lo lletrero de “Es Lloga” quedaba lo bou,la mula companya d’aquest de tota la vida es l’havien endut els inquilins naturals,que espantats havien futgit a Egipte despres que l’animal cornut es tornes boig cridant sense cap mena de wertgonya: “Que ell es creixia amb les critiques”. Allo per als atemorits inquilins era pitjor que l’amenaça bíblica qu els tenia preparada l’amo del palau reial,temeros de ser destronat per un nouvingut assenyalat per una estelada celestial.

Rere el pessebre,un altre esser viu,amagat com sempre i alié al que passaba, cagava i cagava,allo seu no tenia fi,amb els anys que portaba a aquell amagatall les havia sentit de tots els colors. “Que si el pesebre el tombaven. Que si vendrien la mula i no tendriem estel o com es digues,despres que si els Reis no eren d’Orient,que eren d’Andalusia…” Pero allo que cridava el bou,no ho havia sentit mai,aixi que aixencanse els pantalons despres de segles amb ells per genolls,el caganer s’aixeca: “Tota la vida torcan.me lo cul amb terrossos i que ara tingue que anar a buscar paper per fer callar un bou mal parlat…a la merda tot,jo tambe m’hem vaig!

La vall quedar buida sense temps ni per a que caigues un gra de farina,o falça neu.No sabem si aquest,lo cagon,es va anar a Egipte,o Sebatopol,no va dir res,com els altres,lo pastor,el forner,etc Tant d’anys cagant i ara nomes cridaba que volia ser independent!

"EL CONTE DEL CAGANER"

Tot había anat tant rapid aquell dia,que de matinada,quan lo xiquet s’havia quedat adormit,per fi,xuclantli la mamella a la Mari,Pep exclata a riure.Sis hores abans, i complint una ordre de desnonament,la policía els había fet fora de casa seua per no ser un cas “extrem”.Sense donar.los temps de res,depressa i corrents, van omplir dos bosses amb quatre peces de roba de tots tres,i sortir al fred del recent començat hivern seguint lo rastre d’una mena d’estrella de mar,dibuixada per Miró,que lluia sota una finestra, il.luminada aquesta, per un arbre de nadal.Fes el favor de no cridar,va dir amb veu baixa la dona, metres ell li ensenyaba a l‘IPhone el motiu de les rialles.T’en recordes lo noi que ha vingut abans,que es deia Angel noseque,i ens ha fet una foto? Aguaita,la twuitat,i mira que be ens ha tret,semblem un cuadro de Murillo…Encara no havía mencionat lo nom del pintor sevillá,que es presentar una dona,que pel facebook s’havia assabentat del quadre,portaba un termo de café amb llet.Al cap de no res,un camio de corders s’atura,i sense parar el motor lo camioner els deixar un xai menut. Si el feu al forn tindreu per pasar el dia…Pep i Mari, sorpresos pel regal no van poder dirli,que la maquina expenedora de diners,no tenia la funcio de grill. Rere el transportiste arribar un noi que havía rebut un whatsapp de l’Angel,portaba una llauna,de part dels seus pares,amb una bona racio del tito sobrat d’aquella nochebuena. Despres,unes noies de la netetja que plegaven de la feina van oferir.los unes llaunes de conserves de la minsa cistella nadalenca.De la mar,un pescador va putjar llangostins,i d’un edifici vei,una jubilada va baixar una dotzena de canelons que tenia enllestits per passat dema,Sant Esteve.

L’amo de l’arbret lluminos ha sentit un soroll raro,atemorit s’aixeca sense adonar.se que es ell mateix qui emet aquell guirigall flatulent,cami de l’excusat,encara li dona temps de mirar per la finestra i veure l’adoracio de gent,que de tot arreu bé a portar algo pels desnonats,no sent el que passa per que a banda de tenir vidres anti sorolls,no te l’oida fina,pero com s’espanta de tot,agafa lo móbil i mentres evacua,tot repantigat a la tassa del vater crida als municipals (No será l’unica vegada que la cague molestant l’autoritat) Fasen el favor de venir al caixer del carrer Betlem,cuns desconeguts criden,i ja esta be,no puguer dormir amb pau la nit de Nadal! Exclama.

Amb les primeres clarianes,el dia neix groguenc,senyal inequívoca de jornada ventosa i freda,a aquella hora,amb la vorera del caixer plena de gent,un cotxe fet caldo aparca devant,com han descrit a faceboock i twitter,de l’mprovisat pesebre. A ritme de regueton baixen tres indivudus, a qui mes diferent,un ros ucraniá de pell blanca com la neu,adornat amb daurats complents,un altre fosc amb barba i anokac que s‘adivina prenda única d’abric,porta mocador lligat al cap que l’assenyala nascut a l’altre costat de l’estret de Gibraltar,en quan al tercer,vestit molt llampant,negre com el carbó i amb les dents blanques de marfil, el situen com a fill d’una illa del Carib.

Por la momia de Lennin!,crida el ros.Por la mano de Fatima! crida el fosc. Por la boina del Che! Crida el negre.Reneguen tots tres devant el retaule d’ajupits que es troben junt al caixer. Zhoran l’ucraniá,els dona una ampolla de wodka,Abdel lo bererber,una rosa del desert,la seva terra,i el cubá Emerson,un taper d’arros amb frijoles i platan freigit.No tenen res mes.

Com la desfilada no cesa,lo caganer,no sa mogut de la finestra,be, anat tres vegades mes a perfumar al sr. Roca,i es clar,a cridar per enésima vegada als municipals. El homes de bona voluntad,no podem descansar! Quan torna de nou al lloc de guaita amb el primer sol enlluennar.lo,s’adona quels homes del caporal Herodes han fet fora a tothom,no hi queda ningu.

Un altra vegada,Pep carregat de bosses i regals,i la Mari amb lo xiquet al braç,mentres s’apagaba l’estrella de plastic dibuixada per Miró,tornen a la gelór de l’hivern despres d’haber estat trending topic aquella nit a Twitter. L’home de bona voluntad,per fi descansara sota les mantes a la caldoreta del seu llit.Lo dinar de Nadal es d’aquí poques hores,s’han de reposar forces per celebrar opiparamemt el naixement de Jesus,i tornar a cagar de nou… amb PAU!

Epileg. 2012 anys despres,sense pesebre,sense mula ni bou,per que aixi ho ha decidit lo Papa de Roma,els rics continuen igual de rics,danant pel sac,i els pobres igual de pobres,pasant gana i fred.
Malgrat tot...Bon Nadal.

                                                                   

"LA FI DEL MON"

A Dios pongo por testigo que mai he fet cas de superticions,de gats negres,miracles de verges folcloriques,o ximpleries per l’estil.El mateix dic d’haber fet cas de Brujes Loles,Raticulis,o vidents com Sandro Rey,alies “bendiciones”,qui per cert,en aquest moments em sembla el millor humoriste que hi ha als receptors de la TDT.Aixi soc de descregut,o axi em pensaba que era…Pero xeic! Están pasant una serie d’incidents darrerament que m’estic replantetjat les meves conviccions fins al punt  d’estar acollonit que arribe la data quels maies van vaticinar per la fi del mon.A grosso modo faig contes i no se que opinar,bocabadat estic del fet,per exemple,que el Papa (de Roma) ens deixe de sobte sense els simbols de les nostres nadales infantils,sense ruc ni bou,i cony,sense pesebre! Pero el mes preocupant, sense nombrar el nostre caganer,flagant absencia que deixa al descobert les presions espanyolistes contra una figura senyera de la nostra tradiccio nadalenca,maleit centralisme mesetari! Si no teniem prou amb aquest debacle belenistic,durant la pasada campanya electoral tacada amb la xocolata,que segons El Mundo,o el que es el mateix,lo Boletin Oficial del PP,anaba a comprar Artur mas a Suissa,va sortir un veu “autoritzada” a dir de les seues;el picoleto Tejero,de profesio actual “golpista en la reseva” va denunciar que ni el Govern (central) ni el Rei,ni Maria Santisima estaben fent res per aturar les continues i reiterades pretencions secesionistes d’Arturo Mas i d’una part dels catalans enverinats (pels cantics del Cara al Sol) en la seva etapa educativa…Quina pena tu,per aquells dies morien,tres bones persones,tres grans comics: Miliki,l’ultim dels grans payasos de la tele,Larry Hagmann mes conegut com JR, l’ultim dels gran dolents dels serial televisius,i el gran Tony Leblanc geni de la comedia  española,tres grans noms que ens habien fet gaudir d’hores i hores devant la televisio,i que ara traspasats ens deixaben a merced d’un mort vivent,digne zombie de The Walking Dead,que amb sols cinc minuts de tele: Todo el mundo al suelo! ens ficar els pels de punta.

 Anant com anem,de Guatemala a Guatepeor,hi ha qui crida la fi del mon sense vulguerla,i la demana alegrement. A Dios pongo por testigo,que sempre he fet cas a les enquestes,aquelles que amb tant d’amor preparaben els mitjans adeptes al meu partit.Sempre he fet cas del que em diguen els meus asessors,la gent de la meva confiança,el meu “Carajillo de Pujol Party”,versio catalana del "Tea Party" americá,o del "TDT Party"que tenen els madrilenys. Artur has de creure el que diu el poble,i el poble et diu guapo!(Gracies!)

Axi estaba jo vivint a una bombolla,feliç com un ginjol,d’esquena i sense vore que les retallades que m’habien aconsellat de fer afectaba a la gent treballadora,de la sanitat,de l’ensenyança,etc i que que  culpa d’aquest retalls s’habien tancat escoles i quasi hospitals sencers.Que mentres la pobresa i els parats creixien habiem implantat l’impost revolucionari del copagament sense importarnos els euros que no tenien els jubilats. Que habien fet mutis sobre casos de corrupcio al nostre partit,i l’unica solucio als vora del mil.lio d’aturats a Catalunya que habiem presentat despres de dos anys de govern era algo relacionat amb l'especulacio i el joc...l’EuroVegas!          

En fi,que encegat i mesianic vaig convocar unes el.leccions sense deixar pasar la data apocalíptica dels maleits “mayes”...I les he guanyat, si,pero he obert la porta  per l’arribada anticipada de la fi del mon,del meu mon,els mons de Yupi al que vivía.A Dios pongo por testigo que no tornare a convocar eleccions per que les guanyen d’altres,ho juro!

A les penes punyalades! Alegra la cara Artur,em dic al dia seguent mentres m’assabeto que l’estel de nadal,segons el Papa,era una supernova.

Sinyor,es el senyal de que verdaderament soc l’escollit Salvador,o vols que em fase Telepredicador quatre anys mes?