"CARTA ALS REIS MAGS... DEL RENAIXEMENT"

Benvolguts Reis Mags:

Abans que res perdonin que no em dirisca a vostes pels seus noms de pila,pos a desde que el Papa de Roma primer,i Domenico Tomas,despres, els van cambiar de nacionalitat tant de sobte,un fent.los andalussos de Tartessos,i l’altre nobles del Renaixement tortosi,no se com anomenarlos, per tant,estic mes desubicat que Duran i Lleida al nou “tripartito”.

Els escric aquesta carta,no per a demanar res fisic,que ja se que el forn no esta per demandes,la meva carta es un sugeriment de regals per uns quants politcs d’aquí del país,o com diuen els indios del Far West,per uns quants rostros palidos del territori…rostros,per no dir jetes. Entre ells voldria destacar al futur president del nou estat “neoliberal” d’Europa. “Neoliberal” pels qui no sapiguen de denominacións politiques dire que es la manera fina de dirli a un govern que es de dretes de veritat,un govern del tipus d’estos que convoquen el.leccions amb temps de crisis,gastant un diners que no sobren,per guanyar-les i els surt rana,els el.lecions vull dir. Es per aixo que per aquest,pel president, l’unic que demano es una mica de Seny,una paraula que pel que sembla sols es gasta darrerment  per fer publicitat d’un banc,i si no fos per aquest…ni sabriem el que significa!

Per al representants del president,els representats politcs de Tortosa, per al Bel.lisimo alcade,demano Srs.Reis una mica de Memoria,demanaria panses de Corinto,encara que están molt cares…Memoria per a que recordé que te una ciutat per a dirigir que va cami del desastre,una ciutat plena de cantonades buides,de comerços tancats,que si que les podrem omplir aviat,pero d’aturats,unes fent la “carrera” i d’altres fent “xapes”…i no de cava precisament. Sr. Reis Mags si aixo de la memoria ho veuguen complicat, el poden dir que tenim unes boniques hemeroteques per a que repase tot allo que deia dels alcaldes que s’anabem a Madrid i deixaben tot ens mans d’ineptes…

Per la sra.Meritxell,el braç dret del Bel.lisimo,voldria majestats que li portesen Paraula,paraula per que tregue d’una vegada l’Aguilucho del Monument del riu i s’el andugue  per adornar lo seu jardi de la Simpatica.Penso que ara,quan de repent s’ha fet independentista no tindra cap incovenient,ni excusa electoral,que li permitisque gaudir d’ell, per fi, per espantar als amics del seu marit,la gent d’Unio que no esta per la labor del “Messies Mas”

Jo se que hi han mes regidors a l’ajuntament tortosi,pero cap es com Domenico Tomas, per al que demano Imaginacio,una mica d’aquesta que pel que sembla l’ha perdut darrerament,pos tot el que toca o pensa esta relacionat amb el ditxos Renaixement.Es tant cansino amb el tema,que a Tortosa no es fa res que no tingue pel mig als abanderats,la flauteta i lo tambor, diguen.li,srs. Reis,que si continua per aquest cami d’egolatra redomat li pasara com qui va matar a la gallina que fea els ous d’or….que avorrirem lo Renaixemt i tota la seva Festa.(Amb l'estiu ja tenim prou) Aaah,i que no fique l’excusa de que algún dia vindra TV3 a retransmitir la cavalcada.(Per si no ho sap,TV3, "la nostra" sols fa retransmisions quan hi han diners pel mig) Que volt sortir a la “tele” i no te camera de video? Pos que vaigue a “TeleXimo” que allí l’estimen molt i repetirán les seves parules tots els dies a totes hores!

I be,no els  vull cansarlos mes demananlos imposibles,abans d’acabar un preg: VULL CARBO! Pero no per a mi,el vull per els funcionaris de l’Ajuntament de Tortosa,i no per ho fasen malament pobre gent,el vull per en aquests dies tant gelats d’hivern tinguen un brasseret amb que calentarse,que ja esta be de tenir de treballar amb els abrics i la bufanda ficats per que la calefaccio que va costar un ronyó,no funciona i no els deixen ni encendre una estufeta eléctrica,mentres els mandamassos están als seus despatxos ben calentets...i el carbo que els portaran,ells ho faran servir per les seves barbacoes!

PD. Srs. Reis si no es molt demanar,canvien les tixores als governants de Madrid i Catalunya per un tallaungles,mes que res,que si es volen tallar res que es fasen les dels peus!



"LA FUGIDA"

L’aspecte que oferia la vall,fins no fa gaire de llum i color,a dos dies del solstici d’hivern,era desolador, havia desaparegut tot rastre de vida...De les muntanyes de suro coronades pel majestuos Palau Reial s’havien esfumat el ramat d’ovelles de falça llana,o vellut blanc,a mes de les tres cabretes de plastic que per elles solien pasturar sense descans.

Uns pastors sense ramat son com un riu sense aigua,i aquests havien estat els primers en futgir despres de veure com aquest any deixaba de rajar la font que donaba vida al riuet.En no funcionar lo molí,els segadors van deixar la feina que consideraben inútil al no tenir on portar lo blat.Un altre tant havia passat amb lo ferrer i el seu cavall,el forner i els seus aprenents,i la noia de la botiga de queviures,que al no tenir les llums d’altres anys s’havien quedat a fosques,tancant per tant els seus negocis.

Que havia pasat per arribar a aquella situacio? Pos pasar que tot s’havia precipitat,pot ser massa i tot desde d’aquell dia en que van sortir a manifestarse per reclamar els seus mil.lenaris drets.Des de dalt,de sobte, d’un dia per un altre,els havien deixat sense rao de ser,sense un futur vaja... Van cridar que aquella no era la funcio pel  que havien estat creats,i van sorti a protestar…les conseqüencies? El mossos de la guardia de la petita vall van sortir a repartir llenya,la mateixa que dies despres deixarien abandonada els llenyataires,amb el resultat d’uns quants ferits i la lletera, aquella noia que es pasaba la vida al mig del pont,fent contes del que compraría amb la seva llet,va pedre un ull perdut per culpa d’una pedra llençada amb fona per un guardia sense escrupols.

Allo era intolerable,despres de segles de segar el blat a l’hivern,de pescar a un riu sense peixos,de portar les ovelles per muntanyes de suro,o catró, dormir de dia i de nit a la suposada calor d’un foc que no crema,o ferrar el cavall sense descans,despres de segles de vulguer creure en alguna cosa,allo,pel qual un estudios havia arribat a una conclusio,pot ser per ell mes exacta del que deia l’Historia,deixaba a tots sense rao de ser.No van puguer raonar amb ningu,no va ser escoltada cap suplica per que tot continues com sempre. Que vale,tot havia quedat obsolet despres de tants de segles,que ho comprenien,pero…per que ara,i amb la crisi que assola el mon,aquest tant descregut darrerament?

Be,he dit al començament,que a la vall no quedaba rastre de vida,no es veritat. Al pessebre que tenia penjat lo lletrero de “Es Lloga” quedaba lo bou,la mula companya d’aquest de tota la vida es l’havien endut els inquilins naturals,que espantats havien futgit a Egipte despres que l’animal cornut es tornes boig cridant sense cap mena de wertgonya: “Que ell es creixia amb les critiques”. Allo per als atemorits inquilins era pitjor que l’amenaça bíblica qu els tenia preparada l’amo del palau reial,temeros de ser destronat per un nouvingut assenyalat per una estelada celestial.

Rere el pessebre,un altre esser viu,amagat com sempre i alié al que passaba, cagava i cagava,allo seu no tenia fi,amb els anys que portaba a aquell amagatall les havia sentit de tots els colors. “Que si el pesebre el tombaven. Que si vendrien la mula i no tendriem estel o com es digues,despres que si els Reis no eren d’Orient,que eren d’Andalusia…” Pero allo que cridava el bou,no ho havia sentit mai,aixi que aixencanse els pantalons despres de segles amb ells per genolls,el caganer s’aixeca: “Tota la vida torcan.me lo cul amb terrossos i que ara tingue que anar a buscar paper per fer callar un bou mal parlat…a la merda tot,jo tambe m’hem vaig!

La vall quedar buida sense temps ni per a que caigues un gra de farina,o falça neu.No sabem si aquest,lo cagon,es va anar a Egipte,o Sebatopol,no va dir res,com els altres,lo pastor,el forner,etc Tant d’anys cagant i ara nomes cridaba que volia ser independent!

"EL CONTE DEL CAGANER"

Tot había anat tant rapid aquell dia,que de matinada,quan lo xiquet s’havia quedat adormit,per fi,xuclantli la mamella a la Mari,Pep exclata a riure.Sis hores abans, i complint una ordre de desnonament,la policía els había fet fora de casa seua per no ser un cas “extrem”.Sense donar.los temps de res,depressa i corrents, van omplir dos bosses amb quatre peces de roba de tots tres,i sortir al fred del recent començat hivern seguint lo rastre d’una mena d’estrella de mar,dibuixada per Miró,que lluia sota una finestra, il.luminada aquesta, per un arbre de nadal.Fes el favor de no cridar,va dir amb veu baixa la dona, metres ell li ensenyaba a l‘IPhone el motiu de les rialles.T’en recordes lo noi que ha vingut abans,que es deia Angel noseque,i ens ha fet una foto? Aguaita,la twuitat,i mira que be ens ha tret,semblem un cuadro de Murillo…Encara no havía mencionat lo nom del pintor sevillá,que es presentar una dona,que pel facebook s’havia assabentat del quadre,portaba un termo de café amb llet.Al cap de no res,un camio de corders s’atura,i sense parar el motor lo camioner els deixar un xai menut. Si el feu al forn tindreu per pasar el dia…Pep i Mari, sorpresos pel regal no van poder dirli,que la maquina expenedora de diners,no tenia la funcio de grill. Rere el transportiste arribar un noi que havía rebut un whatsapp de l’Angel,portaba una llauna,de part dels seus pares,amb una bona racio del tito sobrat d’aquella nochebuena. Despres,unes noies de la netetja que plegaven de la feina van oferir.los unes llaunes de conserves de la minsa cistella nadalenca.De la mar,un pescador va putjar llangostins,i d’un edifici vei,una jubilada va baixar una dotzena de canelons que tenia enllestits per passat dema,Sant Esteve.

L’amo de l’arbret lluminos ha sentit un soroll raro,atemorit s’aixeca sense adonar.se que es ell mateix qui emet aquell guirigall flatulent,cami de l’excusat,encara li dona temps de mirar per la finestra i veure l’adoracio de gent,que de tot arreu bé a portar algo pels desnonats,no sent el que passa per que a banda de tenir vidres anti sorolls,no te l’oida fina,pero com s’espanta de tot,agafa lo móbil i mentres evacua,tot repantigat a la tassa del vater crida als municipals (No será l’unica vegada que la cague molestant l’autoritat) Fasen el favor de venir al caixer del carrer Betlem,cuns desconeguts criden,i ja esta be,no puguer dormir amb pau la nit de Nadal! Exclama.

Amb les primeres clarianes,el dia neix groguenc,senyal inequívoca de jornada ventosa i freda,a aquella hora,amb la vorera del caixer plena de gent,un cotxe fet caldo aparca devant,com han descrit a faceboock i twitter,de l’mprovisat pesebre. A ritme de regueton baixen tres indivudus, a qui mes diferent,un ros ucraniá de pell blanca com la neu,adornat amb daurats complents,un altre fosc amb barba i anokac que s‘adivina prenda única d’abric,porta mocador lligat al cap que l’assenyala nascut a l’altre costat de l’estret de Gibraltar,en quan al tercer,vestit molt llampant,negre com el carbó i amb les dents blanques de marfil, el situen com a fill d’una illa del Carib.

Por la momia de Lennin!,crida el ros.Por la mano de Fatima! crida el fosc. Por la boina del Che! Crida el negre.Reneguen tots tres devant el retaule d’ajupits que es troben junt al caixer. Zhoran l’ucraniá,els dona una ampolla de wodka,Abdel lo bererber,una rosa del desert,la seva terra,i el cubá Emerson,un taper d’arros amb frijoles i platan freigit.No tenen res mes.

Com la desfilada no cesa,lo caganer,no sa mogut de la finestra,be, anat tres vegades mes a perfumar al sr. Roca,i es clar,a cridar per enésima vegada als municipals. El homes de bona voluntad,no podem descansar! Quan torna de nou al lloc de guaita amb el primer sol enlluennar.lo,s’adona quels homes del caporal Herodes han fet fora a tothom,no hi queda ningu.

Un altra vegada,Pep carregat de bosses i regals,i la Mari amb lo xiquet al braç,mentres s’apagaba l’estrella de plastic dibuixada per Miró,tornen a la gelór de l’hivern despres d’haber estat trending topic aquella nit a Twitter. L’home de bona voluntad,per fi descansara sota les mantes a la caldoreta del seu llit.Lo dinar de Nadal es d’aquí poques hores,s’han de reposar forces per celebrar opiparamemt el naixement de Jesus,i tornar a cagar de nou… amb PAU!

Epileg. 2012 anys despres,sense pesebre,sense mula ni bou,per que aixi ho ha decidit lo Papa de Roma,els rics continuen igual de rics,danant pel sac,i els pobres igual de pobres,pasant gana i fred.
Malgrat tot...Bon Nadal.

                                                                   

"LA FI DEL MON"

A Dios pongo por testigo que mai he fet cas de superticions,de gats negres,miracles de verges folcloriques,o ximpleries per l’estil.El mateix dic d’haber fet cas de Brujes Loles,Raticulis,o vidents com Sandro Rey,alies “bendiciones”,qui per cert,en aquest moments em sembla el millor humoriste que hi ha als receptors de la TDT.Aixi soc de descregut,o axi em pensaba que era…Pero xeic! Están pasant una serie d’incidents darrerament que m’estic replantetjat les meves conviccions fins al punt  d’estar acollonit que arribe la data quels maies van vaticinar per la fi del mon.A grosso modo faig contes i no se que opinar,bocabadat estic del fet,per exemple,que el Papa (de Roma) ens deixe de sobte sense els simbols de les nostres nadales infantils,sense ruc ni bou,i cony,sense pesebre! Pero el mes preocupant, sense nombrar el nostre caganer,flagant absencia que deixa al descobert les presions espanyolistes contra una figura senyera de la nostra tradiccio nadalenca,maleit centralisme mesetari! Si no teniem prou amb aquest debacle belenistic,durant la pasada campanya electoral tacada amb la xocolata,que segons El Mundo,o el que es el mateix,lo Boletin Oficial del PP,anaba a comprar Artur mas a Suissa,va sortir un veu “autoritzada” a dir de les seues;el picoleto Tejero,de profesio actual “golpista en la reseva” va denunciar que ni el Govern (central) ni el Rei,ni Maria Santisima estaben fent res per aturar les continues i reiterades pretencions secesionistes d’Arturo Mas i d’una part dels catalans enverinats (pels cantics del Cara al Sol) en la seva etapa educativa…Quina pena tu,per aquells dies morien,tres bones persones,tres grans comics: Miliki,l’ultim dels grans payasos de la tele,Larry Hagmann mes conegut com JR, l’ultim dels gran dolents dels serial televisius,i el gran Tony Leblanc geni de la comedia  española,tres grans noms que ens habien fet gaudir d’hores i hores devant la televisio,i que ara traspasats ens deixaben a merced d’un mort vivent,digne zombie de The Walking Dead,que amb sols cinc minuts de tele: Todo el mundo al suelo! ens ficar els pels de punta.

 Anant com anem,de Guatemala a Guatepeor,hi ha qui crida la fi del mon sense vulguerla,i la demana alegrement. A Dios pongo por testigo,que sempre he fet cas a les enquestes,aquelles que amb tant d’amor preparaben els mitjans adeptes al meu partit.Sempre he fet cas del que em diguen els meus asessors,la gent de la meva confiança,el meu “Carajillo de Pujol Party”,versio catalana del "Tea Party" americá,o del "TDT Party"que tenen els madrilenys. Artur has de creure el que diu el poble,i el poble et diu guapo!(Gracies!)

Axi estaba jo vivint a una bombolla,feliç com un ginjol,d’esquena i sense vore que les retallades que m’habien aconsellat de fer afectaba a la gent treballadora,de la sanitat,de l’ensenyança,etc i que que  culpa d’aquest retalls s’habien tancat escoles i quasi hospitals sencers.Que mentres la pobresa i els parats creixien habiem implantat l’impost revolucionari del copagament sense importarnos els euros que no tenien els jubilats. Que habien fet mutis sobre casos de corrupcio al nostre partit,i l’unica solucio als vora del mil.lio d’aturats a Catalunya que habiem presentat despres de dos anys de govern era algo relacionat amb l'especulacio i el joc...l’EuroVegas!          

En fi,que encegat i mesianic vaig convocar unes el.leccions sense deixar pasar la data apocalíptica dels maleits “mayes”...I les he guanyat, si,pero he obert la porta  per l’arribada anticipada de la fi del mon,del meu mon,els mons de Yupi al que vivía.A Dios pongo por testigo que no tornare a convocar eleccions per que les guanyen d’altres,ho juro!

A les penes punyalades! Alegra la cara Artur,em dic al dia seguent mentres m’assabeto que l’estel de nadal,segons el Papa,era una supernova.

Sinyor,es el senyal de que verdaderament soc l’escollit Salvador,o vols que em fase Telepredicador quatre anys mes?

"LA PROFECIA"

Molt be, acepto pulpo como animal de compañía en el tema de, que amb aquesta campanya electoral els partits s’han gastat menys diners. Es posible que menys amb paper,menys amb xuxes propagandistiques, menys amb cremar gasolina de cotxes donant el conyaso per tot arreu… pero el que no trago es que em diguen que,no s’han gastat ni un duro amb informática! Quan dic informática,vull dir en photoxof,per que s’han pasat tres pobles arreglant caretos de candidats que sols els arregla un miracle diví. Surto el primer dia al carrer…i cony! Qui es aquest paio tant reguapo que sembla un top model d’agencia internacional? El tio que m’habia deixat patidifuso era l’Oriol Junqueres al que l’habien fet un lifting facial digne de la Preysler,la Letizia,o l’Esteban despres de cobrar d’una exclusiva savadora. Al costat del guapisim lider d’ERC,penjat d’una farola,un altre bellezon,no,no era la Camacho que l'arreglo el porta de serie,era la convergent Xell Roige,lo d’aquesta es mes increíble,es nota que el seu partit te pasta gansa per contractar,fins i tot,els ordinadors de la NASA,que han tranformat lo cartell electoral amb un anunci d’una pasta de dents d’estes que retornen el sonriure encara que no tingues moltes ganes!

Be,aixi estaben els convergents amb la sonrisa Profident, i amb el braç de Mas/Moises mes estirat que la manega,quan de sobte surt una veu critica al partit amb plena campanya. Oh Mon Dieu! Qui s’atreveix a protestar, i fer-se l’Hara Kiri politic,es pregunten esbalaits a la seu convergent del c/ Cervantes de Tortosa.Quan tenim quasi tallat lo bacallá de la majoria absoluta i la benediccio de la Mare de Deu de la Cinta sobre els candidats tarraconins?

L’atrevida veu discordant,que despotrica amb public a L’EBRE TV,es ni mes ni menys que una  de les mandamasses del Consell Comarcal del Baix Ebre,la Julieta Celma,alies la Virreina de Paüls,aquesta sense tallarse un pel,es queixa del que pasa al seu poble dient “Que no retallen a tothom de la mateixa manera” ella que les retalladles pensaba que era el que li fan a la perruqueria,fent resposable del tots els mals,i creant alarma social,amb tema cáncerigen  inclos,a la Generalitat…!   

Revisada l’entrevista televisiva,amb ulls com a plats,un parell de vegades, el Comité de Fenomens Paranormal Ebrenc,una mena de delegacio de “Cuarto Milenio” d’aquí,i reunits d’urgencia al voltant de quatre birres i unes olives,ha arribat a les seguents conclusions:

1.-La Celma,sembla ser,viu a un bucle temporal,(di anada d’olla seria molt agossarat) pos pensa que a la Generalitat de Catalunya encara hi es lo dimoni Montilla amb lo Tripartit,menjatse els xiquets crus sense sal ni res.

2.-La Virreina esta xocada,o posiblement morta de gelosia per no suportar de veure al cap de l’oposicio paulsenca a una llista,encara que aquesta sigue dels sociates,al menys aquest la podrá ensenyar als seus nets pel moment historic que significara el 25N,i ella l’unic que tindra per la posteritat es l’empreta del seu finiquito politic alla on l’esquena perd lo nom.

I…3.-Venut com tenen tot lo peix,els convergents d’aqui,i sense intencio de que aquesta campanya vaigue pel poble el Messies Mas (qui el vulgue veure que compre  La Vanguardia) a fer lo paripé de La Profecía,la llegenda urbana que diu,que qui pujar a Paüls surt President.Pos això,que atemorits per que pugues ser certa,van decidir no incluirla a la llista… ximples no son. Per que imaginat que la palmen tots els de davant,i toca de posar-la per llei d’Honorable Presidenta...pel mateix preu haguesen ficat a Forrest Gump, almenys aquest no despotricaria contra les retalladles,com ella,figura destacada del partit,i si solta una parida…aquesta seria coherent! (I de sobre,pobre noi…t’invitaria a bombons!)

Conclusio: Acepto pulpo…encara que algú digue que: Aquesta dona ha parlat clar (?) Pero sentit el que ha dit estarán amb mi si dic com Hamlet que: Que algo huele raro en Convergencia…!

                           

"TU JETA ME SUENA"

Com alternativa a  la que se avecina,em refereixo a la campanya electoral catalana, tenia en ment,passant d’ella,recomanar per aquestes dues setmanes llargues,mirar televisio,vull dir mirar programes d’entreteniment,per que mirar els espais electorals, amb la que se avecina i perdoneu la redundancia,pot fer mes vegonya aliena que la serie del mateix nom d’en J.L.Moreno.

Deia tenia en ment…pero una cosa es la teorica,i un altra la practica,i aquesta es que els dos programes recomanables: “Tu cara me suena” de la cadena d’en Lara,i “La Voz” de la tele d’ill Caval.liere Berlusconi,ben mirats,son,o mes aviat semblen prolongacions de la campanya que ja es aquí.

                                             Santiago Segura VS. El Fary

Per als que no seguixen la programacio  televisiva,o per aquells que viuguen fora de la peninsula, els dire que el primer es una mena de circo on figures de l’espectacle amb hores baixes,o pasats de moda,es disfressen cada semana competint entre ells per veure qui ho fa millor…A mes de vulguer ser qui els hagues agradat ser i la manca de talent no els deixar arribar.Miren si no,a Santiago Segura,etern Torrente,vestint-se setmanalment: ara de Concha Velasco,ara de El Fary,etc. No vos sona aquest a un patetic Artur Mas canviant de color com el camaleons cada vegada que parla,o mes a prop tenim lo 25N? Al mateix programa podría sortir Pere Navarro que faria de Maragall,o de Montilla…tant d’esforç, per no pasar de ser un alcalde d’una capital de segona al que la disfreça de candidat li va gran.

                                                      Mas Vs. Moises

Tenim a una folclorica,la Maria del Monte conegudisima per haber tingut una “amistad” especial amb la Pantoja que per ser cantant de sevillanes, aquesta es sincera dient que havía cridat als productors…pos volia sortir al programa. No vos sona aquest argument a una tal Sanchez Camacho, vulguent fer de Geogie Dann,o Carlos Gardel,amb poques paraules, trasvestintze del que  sigue per agradar a Rajoy i a la prensa de Madrid? Podria fer comparacions amb Joan Herrera,o Oriol Junqueres als que qualsevolt disfraç,ja sigue de verde sostenible, o promesa de cooficialitat del castellá,sona a galls…del cante que donen, vull dir.

                                                             Georgie Dann...o Mª del Monte

I be,que dir de “La Voz”aquest programa on cantants desconeguts fan els seus primers gorgoritos televisius d’esquena a un jurat,no vos sona a tots aquells que criden per unes llistes obertes,i a l’hora de la veritat… sempre trien la veu mes comercial? Sincerament,no se que recomanar a aquestes alçades,aprofiteu aquest dies per fer un curset CCC de flabiol,o flauta. Pos com criden a l’ajuntament (tortosí) sols sapiguer tocar-la (la flauta) t’oblides de sobte de crisi,l’atur,o  retalladles,aixo si,vas a perill d’anar pel carrer i et criden: Tu jeta me suena!

"RASCAYU,CUANDO MUERAS QUE HARAS TU!!!"

El dia despres d’aquella nit tant divertida,vaig despertarme amb un terrible mal de cap i amb l’extrany sentiment  de culpabilitat per no saber que hi había estat celebrant hores abans.Al nubol que rondaba entre cella i cella de panellets,moniatos i castanyes s’habia d’afitgir la cara de mort,real i mal pintada que lluia,i que em miraba tenebrosa desde l’altre costat del mirall,fea l’impresio que hi había caminat amb un zombie,i que aquest s’habia apoderat de mi. El mal de cap soluzionarlo amb un Paracetamol, pero la culpa,aquella mena de pecat original que hi habien ficat de moda aquest any,la polémica estúpida de Castanyada si,Halloween no,engegada per integristes aborrits (neoculturetes) es va quedar una bona estona fins que el sr. Google em va treure de dubtes sobre les conexions entre una i altra celebracio. No vaig trigar gaire i quina seria la meva sorpresa que decidit a donar la bona nova,aquí estic escribint el resultat de les indagacions.Resulta que aixo de celebrar el carácter magic del foc de tardor be de lluny,ben be,de quan encara viviem a les coves chin lus,chin agua,ninternes,o sigue,que no es cap invent de fa dos dies,que algu s’ha tret de la manega per ficarlo al seu programa electoral com un rasgo d’identitat propi i exclusiu,em refereixo a la "tant nostra festa de la castanya" que paradoxalment a un tant per cent molt el.levat no agrada, per estopenca.           

El Magosto,o Magusto com diuen els nostres veins portuguessos,es la festa de la castanyada que es celebra a mitja Peninsula Iberica coincidint, en molts de casos amb la Nit de Difunts,per agrair la collita de fruits rebuda,entre finals del mes d’Octubre i el dia de Sant Martí,el dia 11 de Novembre,a llocs tant diferents com bona part de Portugal,a Las Hurdes (Caceres) Asturies, Euskadi,o Galicia on a banda de la fruita de temporada es tipic menjar tosino,xoriso i començar a beure el vi novençá.

Sobre Halloween,el buscador d’Internet,conta que es una tradicio,o festivitat celta anomenada Samahin, que va ser asimilada pels romans durant l’ocupasio de les Illes Britaniques,i que arribar a Estats Units de la má d’irlandessos i anglessos a meitat del segle XIX,o sigue que qui cregue que es un invent americá com la CocaCola esta mes que equivocat.A banda de celebrarse al nord del continent amaricá,d’altres paissos com Colombia o Mexic celebren el dia del morts com una festivitat on no poden faltar,ni els disfrassos ni el menjar.

Ja mes tranquil de veure que som,en el tema tradiccions,com un gra de sorra a l’inmensitat d’una platja,vaig aturame a pensar en el dia d’ahir. Despres de dos anys d’absencia,tenia de nou amb mi al meu germa,qui despres de visitar altars (amics i coneguts) duran els primers dies, pensar que el millor que podía fer, abans de tornar a la seva residencia distant d’aquí 800 qm.era anar al cementeri a portar unes flors al pares.Tornar esbarrat i exhibint una pegatina mig trecada d’allo que ell anomenaba Empresa de Muertos Desahuciados,i que natros coneixem com l’EMD de Jesus,era una notificacio per ficar al corrent de pagament (un altre) el ninxol familiar. Que pasa, preguntar,que no tienen bastante en desahuciar vivos todos los dias,que ahora lo harán también con los muertos? Aquesta mateixa pregunta tambe fea dies que m’anaba pel cap,sobre tot al lleigir les darreres informacions en que s’asseguraba que sols un 20% de propietaris, dels 6.000 que hi han,hi habien ates la cridar de l’ajuntament tortosi per que pasesem (els vius) per les oficines a fernos el retrat...pagant!

Arribats fins aquí,ho tinc ben clar pos penso que l’any que be no tindriem polemiques inutils,per si ens disfrassem o no la nit dels difunts, Castanyada o Halloween. El regidor de festes i saraos,el dels 40.000€,sempre un pas per devant en temes Folcloricos/Festivos,podría organitzar una de grossa on vius amb la cara pintada i morts desnonats,aquells que no pagaran els 18€  de taxa i es quedaran sense un lloc on descansar eternement,s’ho podrien passsar pipa tots junts cantant “Rascayu,cuando mueras que haras tu…? com als temps d'en Bonet de San Pedro.

 Pero,sempre queda una pregunta: I al dia seguent que farem amb ells? Com que no hi ha dia de dema,amb els ossos farem un bon caldo i com deia un amic: A mi m'agraden molt les castanyes i les carabasses,i si la castanyada,es motiu per a fer un sopar amb amics,benvinguda sigue…I si algu es vol disfrassar,cap problema!