"L'INDEPENDENCIA ES BONA...SI LA BOSSA SONA!"

De totes les peces dignes del Museu dels Horrors que ens han manat al llarg de mes de trenta anys de governs municipals,d'alcaldes tant curs,tant curs que s’assabentaben per la prensa del que pasaba a la ciutat i regidors (i regidores) soberbis,invisibles, inutils, pusilánimes, etc,una llista tant llarga de personatges,que li podría fer si fosen perles,un collar per ballar chaleston a la meva dona.De totes aquestes peces dic,que podrien ficar a una nau al costat del Cuartel General dels Domingo Boy’s pegadeta al nou Museu Historic i d’Arqueologia que inagura la ciutat de Tortosa d’aquí un dies a l’antic Matadero. De totes,totes,ficaria una a un lloc previlegiat,una de cognom ilustre,un cognom sonor d’aquests que  aquí a Tortosa omple el que sigue,tant si val l’altar de la Cinta per un braguetazo,que una llista electoral de qualsevolt ideologia, parlo per no tenirlos amb asqües,de JMª Franquetstein,insigne profesor de noseque,que debutar a la llista dels peperos a les municipals de 1995 de numero dos,al costat de l’inefable Kubaleta. Aquest personatge,lo profesor,ens regalar al poc de d’arribar a l’ajuntament, una memorable frase en forma de titular publicada a La Veu del Seu Amo,diariet del territori,famos per la seva independencia informativa.(*) La frase “El lloc natural de Tortosa es la dreta” em deixar de pasta de boniato,i desde llavors en que han pasat governs i governants,sols he vist per la ciutat sociates de dretes,republicans de dretes, comunistes de dretes i peperos…de quasi d’ultradreta! I els convergents? Als convergents,no sabs mai com clasificarlos,pos son com a camaleons,segons quin terreno xafen poden ser sociates,o peperos,i si algu els toca alló que tenen sota la cua els pot pasar com al nou IPhone5,que situen la Sagrada Familia a Ibiza,i l’Ebre creuant Sudafrica !
Podriem dir que el tal Frankestein es va quedar tant panxo amb la parida que sortir de la seva boca,pero no,als dos dies de la seguent legislatura i per culpa del tema de l’Aigua abandonar als peperos per ferse independent amb compañía del fantastic Ramonet Cardus, ex-convergent i pare espiritual del gran Domenico el Reneixentiste. Un home el tal Cardus,que ho había donat tot a Convergencia de la que hi habia sortit per la porta del darrera cridant per continuar amb el rollo patatero.Com a novetat,tots dos es s'habien tret del barret el non nato Parc del Renaixement ideat per construirse a la Xiquina i del que el tal Domenico hi habia de ser la principal atraccio. Aixo de ferse independent de saló i sense financiacio,com podeu veure be de lluny, podriem afitgir mes noms,com per a ferli un altre collar a ma cunyada,pero…no vos preocupeu,no fare ara cap disertacio sobre l’historia del canvi de xaqueta estil ebrenc,que per aixo están les hemeroteques i el Sr.Google que ajunden molt!
Han pasat els anys i ves per on,quan jo em pensaba que aixo de ser independent es curaba amb un carnet del partit,que be a ser com una patente de corso (si estas al poder) i no hi volta enrrera...va i es produeix lo miracle!

Setembre 11,Diada Nacional de Catalunya,data per a recordar,l’aguiluxo del riu deixar el seu lloc d’Espirit Sant que vetlla perenne sobre el cap del Bel.lisimo alcalde,per convertirse sobre la rossa testa del mandatari,en Estrella digna de la millor cerveza del país.Aleluya! Criden uns,que com aquells qua van assitir al miracle de Les Coves de Vinromá (Baix Maestrat) cegos es van quedar,i no de mirar el sol,si de cas,de mirar a un convergent confeso de l’Ebre que de sobte s’habia tornat independentiste! D’altres no podien creure alló que veien,l’habia crescut la cama dereta com a l’home aquell de Calanda,el poble natal d’en Buñuel? Noooo,mes gran encara,el municipe i senador hi habia aconseguit d’estar al cap devant de la manisfetacio independentista,per ells del Pacte Fiscal,(per aixo es situá on es podía lleigir Euro) amb les mans subjectant la pancarta tota l’estona,sense puguer ni enviar un puto twiter,ni gratarse el nas,i el que es mes inverosímil,sense pugerli di ni mu a la Xell! Si aixo no es un miracle,que baixe Deu si no li han fet un ERO!

                                                     "El milagro de Calanda"

Portaba una semana rumiant el paregut peliculero de tant peculiar situacio,fent cabories que si Los Jueves Milagro,aquella genial obra de Berlanga en que un poble fa l’imposible per tenir un sant miraculos inventantse un. Que si el Zelig d’en Woody Allen,sobre aquell personatge amb problemes de personalitat multiple,o camaleónica…En fi,que aixi estaba,quan parlant sobre el tema amb un anciá convergent de camisa vieja,o sigue un dels que han contribuit economicament tota la vida per fer gran el partit a la ciutat,m’interroga si coneixo a Cantifles.Mario Moreno,el comic mexica? Pregunto. Pos be,em diu el vell militant,la situacio aquesta en la que s’ha fotut la gent del meu partit es similar a aquella en la que el personatge del pelaito Cantinfles,es un cantamañanes afeccionat als bous,que despres de criticar tota la tarde a tothom que esta al ruedo del mal que ho fan,es llençat a la força al mig de la plaça per que demostre que sap toretjar tant be com diu. Fijate! Jo buscant un simil amb el que puguer demostrar les meves dots cinefiles/intelectuals i em surt aquest bon home,amb una sessio de Cine de Barrio!

No et fies Alfonso,va dirme per acabar,tot aixo es una pataleta per que aquesta legislatura,no podem fer ni la puta,ni la Ramoneta,com ha dit Pujol,ni som bisagra,ni pintem res a Madrid,o penses tu que Duran hagues baixat de seu altar democristiá per anar a una mani i barretjatse populaxo? Han demostrat tenir menys inventiva sonniant truites,que l’Esperanza Aguirre ficant excuses de malalties,o la Belen Esteban dient que esta cansada de tanta tele.

En fi,el vell convergent em deixar sense paraules,i pensant com els Frankenstein i el Cardus, que l’independencia es bona,si la bossa sona...i la bossa,com tots sabem,fa dies que te un fora que deu ni do.Algu creu a hores d'ara amb miracles?

(*) Nota a peu de texte: L’autoproclamat diariet independent del territorio, patia per aquelles feches una greu dicotomía,actualmente crónica,pos mentres a la portada defensaba l’antitransvasament,l’interior era d’us exclusiu per ferli publicitat al PIDE, l’invent de peperos i convergents per cerregarse el Delta.



"AQUI NO HAY PLAYA...NI PISCINA!"

Per a calentar el fred estiu que estabem patint,que com un cubitos de gel ens quedabem a diari amb les noticies economiques que d’Alemania arrivaben d’inminents Rescates,o com una bossa de pessols congelats ens sentiem de veure com es cremaba l’estimada geografía que ens envoltaba,i per mes esforços que feem,la cosa no es calentaba ni sentint al Calimero portugués,al pobret Cristiano,queisantse que estaba trist,cosa que encara no hem aclarit,si era per motius amorosos,o per motius…de calers.Pos be per a donar una mica de caliu a aquells dies,les autoritats pertinents per boca de la prensa amarilla,que aquest estiu no tenia temes sucossos,pos no hi habien putes per denunciar,la van pendre amb lo turisme de qualite.Qualité…que es aixo,el que ens be per aquí? Be,el de per aquí,ni es de qualite,ni es de na,pos no be,i si be,el maltractem envianlos a demanar informacio a un racó perdut entre el Decathalon i una botiga dels xinos,un MegaAsia,un desproposit a dos qm. del centre urbá on verdaderament hi hauría d’estar ubicada! El lloc aquest al que anomenen amb el pompos nom de Centre d’Acollida Turistica,es segons les autoritats tortosines la nostra Oficina de Turime,la van obrir a finals de mes de febrer de 2011,es van gastar 800.000 € de quan teniem calers per llençar,i ara trauen a concurs la seva explotacio (aixo vol dir que la lloguen) per que obriran un altra d’aquí a no res a un puesto mes adient i centric…el Matadero.               

Pero no,no parlesem encara de casa nostra,el turisme de qualite,o el que sigue,al que es referien els mancats de noticies,es el que omple estiu a estiu la Costa Brava,el de botellón,o garrafón,aquell que tants de calers els ha fet guanyar i del que ara es queixen...El turismo que gran invento,aquell que van procrear fa mes de mig segle la primera sueca que arribar a pendre el sol amb bikini i un menobre,andalus pot ser,que venia a ficar mahóns a un cutre hotel dels tants que abunden a la zona.Es clar que tambe podría haber estat un alemany amb un bon frankfurt sota...el braç i un minyona provinent de les nostres comarques,o una suissa del cantó italiá amb un camioner dels molts que es jugaben la vida a diari per les carreteres tercermundistes (l’unica) que ens unia amb Europa…quan aquesta començaba als Pirineus!
Aquest estiu com molts altres em sentit parlar de Lloret de Mar,les autoritats municipals,sembla ser,están fins al gorro dels fills i nets d’aquelles sinyoretes sueques, alemanes,o ingleses,d’aquestes que em parlat abans,que venen quasi a diari amb vols aeris low costs a recollir la me,que sa mares o iaies no es van recordar d'endurse. Sembla ser que dita autoritat amb la saca plena a vessar,vol ara un turisme mes sostenible,que ells sabran que es aixo,i no un que els ha deixat amb ridicul tot l’estiu a un programa de la televisio alemana,un reality,anomenat “WE LOVE LLORET” ridicul…pero amb una propaganda gratuita que que mes voldrien a molts de llocs,Tortosa inclosa,que s’ha de conformar amb una campanyeta a Facebook dels cachorros sociates (lo fill d’en Juanito Sabate i una noia de la nissaga de les sigroneres) amb una foto posnuclear a les runes de les Piscines Municipals que semblava estigues feta per la portada d’un disco dels “No Me Pises que llevo Chanclas” Amb aquesta xiquillada volien reivindicar que fa molts dies (anys) que Bel Simpson i la simpatica Meritxell,ens van deixar sense un lloc on pegarmos quatre cabuçons…Per la cara,pos com ells en tenen de piscines a la Simpatica! Quina oportunitat perduda,la dels petits sociates,si van penjar la foto a les xarxes socials i van tenir tant d'exit,per que no aprofitarla convocant una concentracio de banyadors,bikinis,tangues i patitos de plastic a la Plaça de l’Estadi….? Aaaah,que em diguen que el vuitanta per cent de posibles manifestants los fea cosa mostra michelins,i l’altre vint no tenia roba de bany,per que generalment van a platges nudistes i es clar…les pilotes no queden be al mig de Ferreries,i menys fora de la  botiga de FEVI!

                                         ( No me pises que llevo chanclas...sociatas!)

 Aixi estabem,quan la prensa de Barcelona,l’especialitzada altres estius en sortir a la caça de treballadores de l’amor a les Rambles,encarrega un treball de camp a un becari,i aquests descubreix que rusos (de Rusia) venien a veure bous i beure sangria a Alfara de Carles,on com tots sabem están mancats de turisme i no ploren llagrimes de cocodril pel qui els visita.El becari dona la noticia i un diputat convergent,que a aquelles hores s'estaba fent un traje d'independentiste (de toda la vida) i que veía perillar un suposat carreg d’asessor politic (pot ser comisari) a Eurovegas fica lo crit al cel,per que confon unes vaquetes amb una corrida de toros de veritat,un plat de paella autentic amb un arros tres delicies,i uns nois que toquen be la guitarra,amb un quadro flamenc de gitanos de pega de la Plaça Reial,aquests mateix diputat,segurament es dels que va aplaudir dies despres cinc parcs tematics a la Costa Daurada sortits de la lámpara maravillosa d’un geni del totxo valenciá,i als que lluiran uns falços xinos,uns patetics indis del Brasil,uns altres de l'India,i ves a saber quines bestiesses mes,cinc parcs amb un munt d’hotels als que anomenaran Barcelona…ni Mon,ni Mundo; World,que l’angles queda mes adient per a poblacions veines de la Costa Daurada com Bonavista,Torreforta,o Camp Clar... (sinyor,sinyor,quanta hipocresía!)

                                                                       Ooole, Tovarich!!!

S’acaba l’estiu i per arredonir aquest,les autoritats fan contes arriban a la seguent conclusio: La temporada estiuenca sa salvat pels pels,gracies al turisme forani, pos l’interior no sa mogut ni per anar a pixar.Amb poques paraules,gracies als botellons de Lloret i a les vaquetes de la familia Mur d’Alfara hem salvat els trastos un any mes!

Alegria! Pels vint mils llocs de treball de Barcelona World,encara queden quatre anys…aprofitem pos,natros que no tenim res,els 150 russos que pasaran per la nostra ciutat tres dies per semana,no perguesem l’oportunitat turistica encara que aqui no haya playa...i no tinguem piscina!

                                                                          "WE LOVE LLORET"     

" PER QUE L'ANOMENEN FESTA MAJOR,SI NO PASA DE FESTIVAL FI DE CURS ?"

Per celebrar lo dia de la Patrona (la d’Infanteria) el comandament militar del destacament a les Illes Xafarines,lloc on vaig estar durant tres setmanes,dels catorze llargs messos de mili a Melilla,convocar al centenar de soldats amb la testosterona pels nuvols,per que la festa tingues una mica de llustre,a organitzar un vel.lada artistica que fes oblidar la gana que començabem a patir,pos el vaixell que ens suministraba els queviures portaba un retard de semana i mitja.Cal recordar que per aquells anys,fa mes de trenta cinc,tal com pasa ara,els programes de televisio dedicat a la recerca de nous talents artistics,estabem de máxima actualitat,es per aixo que els encarregats del casting,un sargent xusquero, lo cabo furriel,i el soldat encarregat de tocarnos la turuta,o trompeta,ho van tenir ben fácil,pos amb mig dia d’entrevistes van fer lo repertori de l'operacion triunfo cuartelera.

El dia esmentat,el de la Purisima,i despres d’un partit de futbol entre veterans i bichos,seguida de l’inaguracio d’una expocisio de dibuixos d’un soldat que amb el temps tindria un nom,i d’un opipar dinar consistent en un escarrasit plat de pollo al chilindrón,gambes amb gabardina i gelats de corte,a mes de café copa i puro,s’initzia a l’Hogar de Soldado,decorat per l’ocasio,el Carrusel 77,pel seu improvisat escenari va pasar lo milloret dels quatre reemplazos que hi erem.Va haber de tot,humor amb acudits de tota mena.Be,de politca no,aquesta no existía,quina incongruencia,a un lloc que era una castig per soldats amb masa idees...politiques! Vam tenir imitadors de famossos de l'epoca: Las Grecas i Felix Rodriguez de la Fuente,els mes imitats.Un pretidigitador afeccinat va fer jocs de mans amb cartes,a aquest,anys despres els vaig veure dues vegades,una fent de trilero a les Rambles,i un altra,quan ja tenia un alt carreg al gobern d'aqui. Un noi de Blanes va fer una divertida versio d’un  dels discos d’en Capri amb un xapuerreao  de castellá/catalá,pero encara que molts ens van sorpendre quel deixesen fer amb la nostra llengua,el plat fort vindría de la ma d’un noi valenciá,un tal Piquer,que despres d’habernos sorpres durant la primera part,fent un magnific repas del repertori de Camilo Sesto i Nino Bravo,lo de la turuta que fea de presentador,tragant saliva l’anunciar com La Piquer,apareixent aquest amb lo frondos bigoti que li donaba rango de veterá, afaitat! Pintat com una mona, nu de cintura amunt i amb un cobrellit tirat com si fos un mantó de Manila cantant el pasdoble de Alla por la tierra mora,que te un estribillo molt patriotic que repeteix, Banderita tu eres roja,banderita tu eres gualda…No cal dir que va ser lo triunfador de la nit d’aquell particular Salto a la Fama,rebent moltes felicitacions dels superiors,i el premi gros de puguerse anar a domir tranquilament,amb qui fea molts dies dormía d'amagat.

Moraleja que vaig treure: No mes cal fer la rosca,per que et fasen lo llit al teu gust!

Vos preguntareu a que cony be ara,aquesta historia de la puta mili? Resposta,be pel fet de que viscuda en vivo y en directo la Festa Major tortosina,que per cert,no se per que l’anomenen axi, si no pasa de festival fi de curs,m’adono que algu va calcar lo sarao curtelero abans esmentat. Comencem pel principi,pel que mes em va cridar l’atencio.Van anunciar una reduccio d’un 30% en lo presupost,de quan era aquest…de 100€? Per que no se lo pot dir programa de festes a una recollida d’actes que proposen quatre veins benitencionats i que no cobren un centim! Y usted que sabe hacer? Sembla ser que preguntar lo regidor,lo de la turuta,si,si aquell que per aquesta feina cobra 40.000 pavos. Natros fa deu anys que cantem Clavelitos,van dir els nois de la Tuna.Jo se fer recortables,diu lo ninotaire del carrer de la Rosa. Pos natros farem un vermut i un sopar al carrer! Criden els pantxampla.Els proscrits del Casal Pantxampla? Si home, si,en tal d’omplir linies,als sempre perseguits del carrer Ample els deixarien fer lo pino fins i tot al mig de la Plaça Alfonso,pero sols per festes que despres es mal acostumen! Sinyor,sinyor el que es te de veure.Pos no ho has vist tot. Per justificar lo sou (el no afectat amb el 30% de la rebaixa) lo regidor,el que toca la turuta,va cambiar els actes de lloc,lo ban cavalcada aunciador de la festa el tercer dia! Aquell mateix dia l’ofrena,seguida depresa i correns d’una actuacio de la tuna i els focs.Els focs que a tot arreu son el final festes,tres dies abans d’acabar estes! Vinga home,quin despreci tant poc subtil pels pobres tunantes que cumplien 10 anys tocant la bandurria,tant dificil era trobarlos un horari menys apretat,a un programa empobrit d'actes?

En fi,un altre any mes van ficar pel mig el festival Ebre,Terra de Vent, per penjarse medalles que no els corresponen,o el Ebre Musik,que es fea al maig,al pas que van agafaran lo Festival de Jazz i l'incluiran també... Manca d’imaginacio per part del regidor Juan Palomo? Pozi! Va tenir la brillant idea d’incloure al programa,l’horari dels caballitos a totes les pagines,suposo que despres d’aquest exit, posiblement l’any que be anunciara l’horari de mises a pedanies o EMD’s,o lo de recollida d’escombreries i mobles vells! Per cert, tela marinera de l'estat del Paseig de les Bicicletes,lloc habitual dels caballitos,pos semblava més una pista d'enduro que un lloc on passejar amb els crios i gastar-se els pocs estalvis en  les poques atraccions que hi habien. Del cartell,o portada del programa…pasare un tupido velo,pos sent l’autor un bon amic, m’atreveria a dir que s’ha limitat a fer.li de Sant Josep,o el que es el mateix,fer de pare putatiu.Als temps que corren,no deu de ser molt difícil de fer d’Espirit Sant…que em dius Ignaci?

Tanco aquesta crónica d’allo anomenat Festes de la Cinta i que no pasa de festival fi de curs a un col.legi de monjes preconciliars,proposant una endivinalla. A qui de tots aquells que surten lo diumenge cintero encorbatats a figurar,li correspon lo paper,del xistoso,lo trilero,o del travesti,aquell que lo mateix canta Libre,como el sol cuando amanece…de Nino Bravo,si va per Barna,que el Banderita tu eres roja,Banderita tu eres gualda,prop de la Cibeles…? Pensen,es molt fácil, hi ha tant de llop convergent, tant de sargent chusquero,tant de cabo furriel i tant de turuta desfraçat de corder independentista,que fa temor veure com amb aquest cuento mantenen anestesiada la ciutat tots tres,amb l’excusa del TO PO LA PATRIA! (po fale!)

Conclusio,aquests dies tothom es recordaba de Cardus,el pare de totes les festes habidas y por haber,jo que voleu que vos digue,jo sols em recordo de la Chochona i el Perrito Piloto...pos una Cinta sense Tombola,trobo que es menys festa!

"TORTOSÍ ABSENT / TORTOSÍ PRESENT"

               (Il.lustracio original  i exclusiva de Cristian Porres)

Abans,molt abans,que es consumes el braguetazo entre l’Izquierda Sostenible i la Derecha Botiguera,molt abans que arribes lo fill de totes dos,al que van anomenar Model de festes,o Mini Festes de la Cinta,i ser adoptat per la madrasta convergent, existien unes altres festes majors,que ningu sabia qui había parit,pero que ahí estaben per fer sortirt als tortosins una setmana a l’any.Com recordarn los viejos del lugar, aquestes començaben lo primer diumenge de Setembre sent organitzades per un concejal,generalment cada any diferent,pel qual era tot un repte fer encaixar actes de tota mena que agradesen,al sempre superexigent tortosi, que pagaba els esforços del munícipe futgint de vacances els vuit dies, deixant la festa per les pubilles,o per aquells que aprofitaben per tornar,com el torró nadalenc,una vegada a l’any.Aquelles festes,contare grosso modo, no eren res de l’altre mon,simplement diré,que a l’estar exentes del mercantilisme i politiqueo que envolta les actuals,eren mes digeribles, visquense de forma diferent.Aixi,era normal pegarse,en el bon sentit de la paraula,per tenir un bon lloc on gaudir d’un bona paella,o fideua al Parc,si,si parlo de Tortosa,de la Llotja,o la Kuka,o la Nau es Mou,(es movia tant tot) les festa del Aigua per tota la ciutat,de l’Escuma a la Plaça de l’Ajuntament,o dels grups folclorics que venien d’arreu de l’estat,o l’extrager i no la dictadura d’en Tomaset que patim ara...No parlare,de que es feen bous,per que sembla ser que d’aixo sols em recordó jo.Si parlem de visites,no ens podem deixar de nombrar als artistas que vam tenir l’ocasio de sentir i veure,de bades,o pagant raonablement,al Velodrom,al Passeig de les bicicletes,les escoles velles de Ferreries…o inclus a la desapareguda discoteca,la sempre anyorada Noria de Plata.Per si algu no tenia prou amb les actuacions de les estrelles de moda d’aquells estius,la Setmana de la Cinta,era una setmana marcada a molts calendaris, pos ens visitaba l’inefable Teatro Argentino,que portaba al comic Linarin,i l’escultural vedette Pola Cunard,sueño humedo de molts adolescents de l’epoca.L’Argentino,teatre de variettes ambulant,junt amb el Teatro Chino de Manolita Chen,que venir despres, feen les delicies dels habitants de molts quilometres a la redona,pos homes (i dones) podíen veure de prop carn fresca i sana,a un temps on tots estabem als ossos.

Si,ja se que parlar d’aquests tipus  d'artistes als temps que corren no es correcte, selectivament hem oblidat que una vegada vam viure reprimits,pero contents,fingint ara,que som mes lliures,pero…ai mare,tambe mes tristos! Contare pos,que la alegría podía ser,una de churros,una cocacola al bar del Parque,una papereta a la tómbola, anar als caballitos,o l’estrena de la darrera de James Bond al Femina,amb tant poqueta cosa es pasaba la semana cintera,no demanabem res mes!

Han pasat els anys i res tot allo queda,les pubilles es vestixen unes hores,per oferir panoli als panolis dels politics,anar a misa i a la provesso, els que venen de fora,si es que venen,celebren lo sant de la Cinta,la Cinteta o Cintin,dinen depresa i adeu al tortosi absent,que era com es deia llavors... Ara,gracies a les xarxes socials,al Facebook, Twitter,etc.s’acabat l’absencia permanet. El regidor de festes convergent,que cobra,per un xapucer un cap de semana un paston,continua organitzant l’acte en quels absents es rotrobaven amb les seus,pero no ho fa per que son dos linies mes a l’insipit programa. Si fos inteligent,cosa dubtosa, s’adonaria que gracies a les xarxes,a la Cinta que viu a Figueres,ja no li cal patir per tornar,i saber com esta la casa dels pares al carrer Moncada,pos sempre te algu que Via Face que l’informa de l’estat de l’obra aturada que hi han al devant d’aquesta,o el Toni Gallardo,un altre que viu fora de fa molts anys,a Calafell,i continua amb contacte,quasi diari,amb els seus companys de La Merced, gracies al Blog que va crear per no perdre el contacte…En fi,son tants,a Lleida,a Valencia,a la llunyana Andalucia…que están (estem) mes propers que mai, sense actes institucionals ni reconeixements,pero contents.

Pero,i la devocio a la Cinta? Aquestes son figues d’un altre paner. Assegut a la taberna renaixentiste del Nazari,a la Plaça dels Estudis,em contaben l’historia d’una absent,l’Ana Calduch,resident a Barcelona,que desesperada per que el seu lloc de treball s’esfonsaba com lo Titanic per culpa d’un ERE,cridar a la Pili per demanarli un favor: Anar a encedre una candela a la Mare de Deu de la Cinta,per demanarli l’intercesio divina en lo problema laboral que la fea patir.La Pili,atea per conviccio, pero devota de sentiment, sense pensarse dues vegades l’encarreg de l’amiga del alma,amb la que hi había compartit novios i zurullos,s’encaminar cap la Catedral,que trovar tancada per que hi ha un horari,i com el cine,s’ha de cumplir.

Despres de pendre nota, tornar al dia seguent a la Plaça de la Cinta,creuar el claustre,i oh,sorpresa! Voste no pot pasar,li van dir a la porta de la nau,barranli el pas. Pero…ni pero,ni res,la missa es començada,i no pot pasar…Si la punxent no li surt sang,Pero oiga,la Pili quan s’emprenya,parla en castellá per que diu,dona mes respecte.Que vengo a hacerle una ofreda la Cinta,a encenderle una vela…! L’encarregat,amb un zel extrem,no va deixarla seguir,o paga la vista al museu,amb hores de museu,o no pot veure a la Cinta de bades! La Pili,dona educada i de recursos,en veure que era inútil el dialeg amb el portero catedralici,ni s’inmutar, amb la candela a la ma i rumiant una solutzio,encaminar els seus pasos cap a Baratijas El Puente,comprar un imatge de la patrona de Tortosa,tres postals i un morter amb la llegenda “Estuve en Tortosa y me acorde de ti” i en arribar a casa muntar un altaret prop de l’ordinador,la candela de cera la sustituir per una amb piles que li va vendre,la propietaria, l’Argenti,seguidament obrir un perfil al Facebook,per que els Tortosins Absents siguen mes que mai: Tortosins Presents!

A dia d’ara,no sabem si va ser la prometensa complida,o lo feisbuquero perfil, pero l’Ana de moment s’ha lliurat d’anarse a l’atur,l’unic que sabem es que som molts (absents i presents) que devant els mals auguris que s’anuncien cada dia,s’agafen a un clau ruent,tot si val,encara que aquest sigue la “Mare de Deu del Facebook”,i en contes d’una candela, premem un ME GUSTA….!

  BONA CINTA…

  VISCA LA MARE DE DEU DEL FACEBOOK !



"VACACIONES EN EL MAS"

El dia D ja hi había pasat, i l’hora H,les tres de la matinada,estaben a punt de tocar, reunits a la popa de la coberta 5 del Lady Stardust,tretze dels vora dos mil passatger del luxos trasanlantic amb bandera de Malta,ens habiem reunit com a lladres per donar l’ultim adeu a la nostra benefactora, l’Ana Ozores,regenta de la nostra familia,i com la de Clarin,asturiana,la que el destí habia impedit d’acompanyanos en aquell fantastic viatge al que la compañía naviera anomenaba “Perlas del Mare Nostrum” Tretze dels quintze,els dos menuts dormien a un camarot,vam initziar la ceremonia,tots portaben les restes de la nostra sogra (meua) mare,avia,cunyada i tieta,que el dia de Nadal,ara fa nou messos va tenir la brillant idea de convidarnos a tots a un creuer per la Mediterrania. Em queda poc temps de vida,ens va dir a l’hora dels torrons,i es per aixo que vos vull convidar,pos com mai podre anar tot sola,a fer un creuer pel nostre mar.No vos preocupeseu per res,que encara sou i son molts,vos quedaran (de diners) pel dia que jo falte…Que poc s’ho pensaba ma sogra,sols acabar les festes nadalenques començar ilutzionada l’Operación Biquini,la qual li vam haber de treure del cap,pos es pensaba que aquesta entraba a la Seguretat Social…Que se l’ha de treballar anant a caminar tots els dies,li vam dir.Aixi va ser,durant dos messos la van acompañar la dona,una cunyada i una de les xiquetes, pero pronte es van cansar,i tota encapida sortia sola per les tardes, fins que un dia,fa dos messos,un cicliste l’atropellar a la rotonda de La Familia morint a l’acte.Aquell mateix dia vam saber,que si,sortia a caminar pero fea masa parades al McDonalds…Ho había deixat tot preparat,tot pagat,tambe ho vam saber la tarde quels de la funeraria van portar les sendres,pos trucar la Marimar,de l’agencia de viatges,per comunicarnos que podiem pasar a recollir la documentacio,i un joc de maletes,que sols regalen als novios,pero per deferencia pels gasto (17.000€) li donaben un a ella.

No vos penseseu que tots es van alegrar,un de muns cunyat deseguida va ficar peros per que les feches coincidien amb la Fira del Mas. Pos quedat,li vam di tots,incluides la dona i les filles,axi anirem mes soltes. No el vam tornar a sentir mes,sols remugaba Mas,Mas,al final vam acabar pensant que es queixaba de l’Artur (Mas)…

Aixi van trancorrer els dies,l’un remugant,d’altres atracant lo buffet com si mai haguensen mentjat res,deixatnse els plats plens pel pur plaer,i qui mes qui menys,oblidant l’anonimat de ser alcoholic,devant la barra lliure oberta “hasta el amanecer” De les visites als ports corresponents,millor no parlar,el primer dia tots es van apuntar per anar a Roma,a veure al Papa, pero dels altres,ningu va fer cas. Dubrovnik la joia de l’Adriatic va pasar sense pena ni gloria,per que a tots van ficar l’excusa de la Guerra del Balcans,la veritat era un altra,era la diada caribenya al vaixell, hi haurien mojitos i Bingo! Dels quatre que van baixar a Estambul,sols sabem,que van anar a un magatzen de catifes i al lateral del Gran Bazar,van tornar amb Lacostes de totes les talles,de tots els colors,i per a tots,a 2’5€ cada un! Quan ja portabem vuit dies donant tombs pel mar dels antics,arribarem a l’illa Santorini a la que tots sense excepcio vam baixar,allo va ser l’inici de la tormenta que ens venia sobre,als pobres burros que fan la putjada desde el port fins dalt del poble,penso que no s’els oblidara mai la visita del Clan de l’Ozores…a les autoritats tampoc!

A l’hora H alla hi erem guarnits,les dones com a arbres de nadal i amb un monumental cabreig pos vulguent donar la campanada,sense consultarse s’habien comprat a les rebaixes de ZARA lo mateix vestit de nit! Els homes en canvi portabem el mateix amb corbata inclosa,de la darrera boda,sols faltaba mossen Pasqual,pos els novios tambe hi eren.Vam treure com hi habiem acordat les bosses amb les restes de la benefactora, quintze bossetes que hi habiem amagat per raons d’aduanes i controls sobre nostre per llençarles pasada la Nit del Capitá que tanta il.lusio li fea. Pobre sogra,la que vam cremar amb lo vestit que s’habia fet per lluirlo la dixosa nit. Com que som una tribu conectada mentalment,(a ratos) vam tenir la mateixa idea,escriure les darreres paraules als folis amb membrete que molt gentilment ofereix la compañía naviera,i que seria la nostra perdicio! Camarot X,menganito de tal: Benvolguda mare,benvolguda iaia,etc, etc,tots sense faltar ni un vam ficar els nostres noms ben escrits,per que La Regenta,alla on fos,sapigues on erem,tots sense faltar ni un,vam llençar les bosses ben precintades al mar.Aquella nit l’horitzó semblava un petit cuc de llum,uns deien si era Albania,d’altres Macedonia,era Corfú…Grecia.

 La heroica ciudad dormía la siesta,axi comença La Regenta de Clarin que tant agradaba a ma sogra,pero en aquell moment no dormiem la migdiada,no eren hores,eren les sis del mati del darrer dia i segons lo guió previst,arribariem prop el migdia a Atenes,aixi que ens van sorprende,quan cridarnos als quintze per la megafonía interior,demanant ens presentesem a la recepcio de la coberta Europa,al cinqué pis sense dilació. Si alló,algu el va anomenar susto,pel que vendría despres no vam trovar paraula.Uns amb pijama i d’atres a mig vestit,vam aixecar el braç mentres una dona policía amb ulleres de pasta,calcadeta a la Nana Mouskouri,pronunciaba els nostres noms amb l’accent de la reina Sofia,per a continuacio fernos baixar del barco per unes perilloses i inclinades escales,devant la sorpresa de molts dels passatjers mig adormits,que amb lo cap fora,es preguntaben com natros,on anabem.

Lo Mas,el Mas,tornaben a remugar rere meu…

Han pasat tres setmanes,i cada dia repeteixo l’oracio del germá de la meva dona, dedicada a les no viscudes Vacaciones en el Mas,ens acusen,segons ens a fet saber un funcionari,de contaminar amb productes quimiques (les sendres van arribar juntetes a les platges d’Igumenitza) la costa grega, i sols sabem quels paisans de la reina d’Espanya exigisen una compensacio económica pels danys ecologics al litoral helenic. Fa dies que demanem a la nostra embaixada,la catalana,ques fase carreg de quintze patriotes,(de moment están tant sords i muts com els deus de l’Olimp) Pensem,que si hi han diners per mantenir decenes d’elles (d'embaixades) arreu del mon,a mes de sis canals de TV3,(i l’inútil Consell Audiovisual) Consells Comarcals que son com aixetes mal tancades per on s’en van els diners, Diputacions i seus fantasmes d'elles arreu Catalunya,etc,podrán alliberar quintze catalanets, acusats de ser responsables dels mals ecologics europeus,i tot per vulgue cumplir amb una sogra,una mare,una iaia,una tieta!

P.E. Preg que si aquestes linies escrites d’amagat a una presidi ateniense,i que envio dins d’una ampolla CocaCola,arriben abans de l’11 de Setembre,a unes mans solidaries,vos recordeseu de natros,tant...tant com del Pacte Fiscal!

"VIVA LAS VEGAS...A LA CATALANA?"

Agobiats per una crisi perenne encoberta per la pau dels vencedors,una colla de españolitos encapçalats per Tony Leblanc i Antonio Ozores,es dedicaben a la pel.licula “Los Tamprosos” dirigida per Pedro Lazaga al 1959,a estafar a tot ser vivent que s’els creues pel cami amb tot tipùs de desastroços enganys,el timo de tocomocho,venense la sang,o estafar turistes,aquells primers guiris que arribaben perduts al país charanga y pandereta de Machado,aquestes infantils xorixades,vistes ara desde l’optica que ens dona el pas dels temps,no deixaben de ser deseperats pals a l’aigua d’aquella pauperrrima societat que sota el dictatorial regim de Franco,i aquella mena d’eslogan publicitari de compresa femenina “una, grande y libre” fea el que podía per sobreviure dia a dia.

Mig segle mes tard,ara mateix,i depres d’haber viscut al limbo del estado del bienestar,una nova crisi enquistada a la nostra societat,a fet rebrotar com a fruit,una nova generacio de tramposos que res tenen d’enveijar als protagonistas de les felices tardes de “Cine de Barrio” Ens assabentaben no fa molt d’un cas digne d’aquestes pel.liculetes,en que l’argument giraba entorn a jeques arabs i futbol,un tema aquest,molt de moda darrerament.Pos be,en el mes pur estil d’españolada de Pajares & Esteso,un gabinet d’advocats,amb despatx al Passeig de Gracia de Barcelona,van reinventar lo timo de l’estampeta,i amb una no molt complicada trama,van arribar a fer firmar,fins a setanta acord economics amb diferents empreses de l’estat,entre la que es trobaven dos club de futbol,el Getafe i el Palafrugell,als que els habíen promes credits millionaris i inversiosn de les mil i una nit.Que com s’ho feen? Pos una mica cutre,si volen que els done la meva opinio,amb molta cara i l’unica ajuda d’un noi brasileiro,cambrer d’una cafetería veina,al que pagaben 50€ per desfraçase de jeque,aquet sols habia de dir yes per desmostrar que sabia angles i atalajacaalareja per demostrar que era moranco En fi,sense dubte,Oscar d’Hollywood al millor guió original!

Per cert,ja que parlem de jolivud,de molt a prop d’aquest indret ens arriba un altre tocomocho que te enlluernats als politics d’aquest país,es diu “Eurovegas” i es barallen per ell Madrid i Catalunya,Raons? Hi ha un bon sac de pasta,i no italiana,a la vista. M’explico,un sinyor jueu ric de collons a promes muntar a la Peninsula Iberica una sucursal  de Las Vegas, la capital del joc i el vici americana!

Pero hi ha un problema…que jo no hi veig per enlloc,a demanat deixar fumar als casinos,puguer despifarrar diners lliurement i contractar a les operaries de l’amor que treballaben prop de la fabrica del ciment d’Alcanar i que ara per culpa de la normativa viaria s’han anat a l’atur sexual.

A cambi el sinyor Sands,que aixi es diu lo fill d’Israel,a cambi de carregarse el paisatge del Delta del Llobregat,diu respectara l’identitat catalana, puguent els crupiers tirar els daus,o tallar els naips amb catalá,tambe diu que els grans espectacles  dels casinos tindran com a figures preferents al Pets,o els muntatges del “Circ du Soleil” giraran en torn la música dels Sopa de Cabra,i no de The Beatles que están pasat de moda,i per adular encara mes el nostre sentiment nacional,a les capelles de bodes rapides que a l’estat de Nevada tant tipic es casarse vestit d’Elvis Presley i Dolly Parton,aquí al nostre país ho podrem fer dels nostres,mes estimats personatges.Que be,la dona i jo,ja pensem en renovar els nostres vots matronials casannos de nou a Eurovegas,ella desfraçada de Nuria Feliu i jo d’en Lluis Llach amb una ampolla de vi de Porrera a la má…!     

    

Viva Las Vegas…a la catalana,si els de Madrid,o els de Marina D’Or no ens la foten de les mans.Que escolte,son 15.000 llocs de treball promessos, no tots de baixa qualificacio,i com va dir lo Conseller d’Economia,Mas-Colell tambe demanaran molts ingeniers i arquitectes,que sembla ser Catalunya esta farcideta d’ells…molts treballant de caixers a Mercadona!

Pos be,mentre arriba setembre i lo sinyor de Las Vegas fa la lotería per veure a qui li toca la grossa,la  camama grossa, a Tortosa,i aprofitant que el “Bel.lisimo Ferran” era lo president de la “Red de Juderias” s’en va anar,a buscar turistes jueus als Estats Units,(NewYork,Miami,Los Angeles) jo que soc molt desconfiat,diría que s’en va anar a fer turisme per la cara,a fer el circuit americá,aquell que agafen els novios per la lluna de mel,per que la veritat,no se com pot oferir un call,lo de Remolins,que cau,si sols el van emblanquinar de presa i correns per la visita dels altres membres de les Juderies españoles,unes runes,les del carrer de La Merced,que quan ve algu les tapen amb les lones del Renaixement,(com van fer al Maig) o unes cases tapiades mentres esperen de ser enderrocades,etc...

Be,trobo molt be,que vinguen turistes d’on sigue,i troven l’Oficina de Turisme com Deu demana,al centre com pasa a totes les ciutats del mundo mundial...no a tres qm. del centre urbá…al Decatlhon! Pero,es una pregunta: en cas que vinguen els descendents de tots aquells que van perdre la vida als camps de concentracio nazis,quina explicacio donarem de lo Monument de l’Ebre,o de qui el va erigir,els direm que ho va manar fer un amiguet de l’Adolf,o simplent els enganyem,dient que es un monument a la cerveza…?

Mireu,mireu,l’Estrella,l’Aguila,San Miguel,i la Cruzcampo! En fi,un tocomocho mes,un tocomocho menys…fer calaix es el que importa!

"SE JODIÓ EL INVENTO!"

Quan la ministra,l’estirada Cristina Salgado,seguint les directrius d’Europa va signar el decret pel que prohibia de fumar,fins i tot dins de la casa de cada un,vaig cabrejarme,i no per que fumés que sols ho faig en fotos,vaig enfadarme per l’hipocrit retall a les llibertats individuals que aquesta llei significaba.Quan un consell de ministres decretar amb la Ley de Costas a la ma,que els xiringuitos a la platja fean lletg,tombant fin i tot joies catalogades mes antigues que les mateixes platges,vaig cabretjarme,pos de tant ecuanims amb la natura,ens habiem tornat irracionals,dir gilitontos hagues estat masa directe.Quan els supermercats van deixar de donar bosses amb l’excusa que hi habiem de salvar el planeta,vaig cabretjarme,pos l’unic que protegien els amos dels supers,molt inteligentment,eren les seves butxaques,pos les bosses les han continuat donant,pero ara...rascat la butxaca! Quan ara fa any i mig van començar les obres de les baranes del riu,i l’acondicionament del pont del tren per convertirlo en via verda,o pasarel.la per vianants,em vaig alegrar molt,per que,per fi s’habien recordat de natros. Per fi podriem gaudir del nostre riu tal com cal,amen de fer realitat l’antiga reivindicacio que any,que rera any,habíem feem molts quan mirabem lo pont rovellat i unes vores sense baranes.

Amb el pas del anys,de la llei anticigarrets sols puc dic que estic content, pero amb reserves,pos quan surto una nit,al tornar de matinada,la roba ja no em fa pudor ni a salmó fumat,ni a cova gitana del Sacromonte! De l’hipocresia,la cosa continua igual, l’Estat continua fumanse a impostos als consumidors, els ajuntaments omplint la saca per la proliferacio,diría obligacio,de terrasses, i el cáncer…desgraciadament, continua matant als que fumen, i als que no fumen tambe! De la lllei de costes que volen que els digue? Amb la desaparicio dels xiringuitos,va desapareixer,gracies a Deu,la llei dels gorreros,aquella (no escrita) que t’obligaba convidar mitja platja a una birra amb musclos. Per altra banda,els mamotretos de cutre hotels continúen fent lleg i continuran fins als finals dels temps,no mes cal donar un tomb per la nostra costa mes propera,(mireu a la foto,l'Hotel de Cap Roig,a L’Ampolla) o a la novisima llei de costes pepera a la que els nous dirigents han anomenat pomposament: Ley de Proteccion y Uso Sostenible del Litoral, molta floritura literaria per continuar fentlo pitjor,per no dir amb el cul!

De la subllei que es van treure de la manega els amos dels supermercats,pot ser sigue de la que mes content estic,la meva butxaca no sap quels agraeix que no donen bosses,s’han acabat les tentacions de comprar chuminades amb l’excusa d’anar per la barreta del pa al migdia! Respecte al planeta Terra al que es referien,continuem fenlo mal be,amb bosses i sense elles,i encara que sone irreal,hi ha racons d’aquest,on la poblacio no sab el que son,ni plenes,ni buides.Mentres tant,els amos del supermercats (pobrets tots ells) xulen mirant cap un altre lloc amb sola insinuacio de que hi ha gent patint gana (hambruna) mentres es llençen diariament,sense cap mena de remordiment, tones d’aliments empaquetats i embossats,amb l’excusa d’estar caducats!

I que pasa amb les nostres vores de riu? Pos que l’obra,per no dir que esta aturada,dire que va “mas lenta que el caballo del malo”,esperem que algún dia puguesem fer baixar lo colesterol, mirant l’Ebre desde un altre angle gracies a la pasarela del Pont del tren…Poder mirarlo,es un dir,si es que ens obrens l’aixeta per que baixe mes  aigua,o les algues no ho impedeixen,pos aquella llei d’en Zapatero,que a dia d’ara ha quedat com un invent del TBO,pel qual quedaba  derrogat lo Transvasament de l’Ebre,l'actual gobern pepero comandat pel ministre Cañete,al.lies “paseo militar”,ha decidit de treureli la pols batetjanlo amb el nom de Caudal Ecologico,un nom mes politicament correcte per aquell cuento que deien vertebraría Espanya,i que tenien al cap fa nou anys,quan J.M. Aznar manaba,si home,si el xiringuito aquell en que natros hi habiem de convidar a tothom!

A quina conclusio arribem? Vostes no se,pero jo arribo a que les lleis,unes quantes,es fan per contentar a uns pocs,i la majoria per foternos a tots…! Totes son un jodío xiringuito,on sempre et toca a tu pagar la birra,els musclos…a mes d’una d’olives rellenes!

Caldra pos,en vistes que Bruseles ni ens escolta,ni ens fara cas de les signatures que s'estan recollint,tornar a sortir al carrer a defensar lo nostre del gorreros que es volen aprofitar de la bona fe…i si els que manen no ho troben be,pos hala!
Com diría la hijísima del capo de la “Cosa Seua” de Castelló:que se jodan!