lunes, 23 de julio de 2012

"CRONICA D'UNA REBORDONIDA FESTA RENAIXENTISTA"

Amb disset anyets,i sense esperarse a fer la majoria d’edat,lo Renaixement, la gran festa d’estiu tortosina de la cerveza,s’ens ha fet gran,va triar per tal aconteixement la mateixa semana en que la “prima de riesgo” s’enfilaba “hasta el infinito y mucho mas”,els dies en quel gobern d’en Mariano Ruina-joy,pegant pals de ceg signaba un pla de xoc economic,amb putjada d’IVA inclosa,que mes pareixia l’anunci de l’instauracio de la guillotina…Be,de fet es una tallada de caps encoberta,per a tot allo que tingue de vore amb el mon de la cultura,aquella que tant estimen els mandamassos peperos. En fi,que sense respectar res,l’invent d’en Ramónet Cardus,va demanar d’emanciparse dels seus pares,de la societat tortosina en general,per les mateixes feches que l’inclit Ortega Cano,torero de tercera,cartagenero de naixement i viduo de la “mas grande” (Rocio Jurado) anunciaba que seria pare per primera vegada… Si,ja se que te dos fills,pero son adoptats,i de sobre l’han sortit una mica “rebordonits” que es la paraula que utiliza la meu familia “política” de Castelló,per referirse a un que renega d’ella,o de la seva identitat.
Divendres renaixentiste,sense vulguer,vaig trobarme,metres sopaba al Calvari del barri de Santa Clara,al mig d’un grup de dones,mares joves amb fills adolescents,que com a xicueles jugaben amb els seus movils de darrera generacio i discutien de la situacio actual,axi vaig puguer assabentarme,mentres una li ensenyaba a l’altra a wuasapear,de l’alarma social que s’habia creat a Tortosa,pel troç de xiringuito,o taberna,que hi habien montat a la Plaça del Paiolet gent molt propera al director de la Festa,i com ell, en vivo y en directo,s’habia cuidat del muntage i desmuntatge d’aquests,Totes van preguntar qui pagaría allo,totes van respodre: Pos natros!
Va ser molt comentada tambe,unes a favor,i d’altres en contra,la xiulada dels indignats que van rebre les autoritats el dia de l’inaguracio dela Festa, “pos jo no ho veig be”,va dir una mentres li fea una foto a Pedrito,lo nebot de l’Avelíno que aquella nit ens fea de cambrer. “Tu no ho veus be,per que a tu les retallalles,ara mateix,te resbalen,pero ja t’ho contare,cuan al Setembre, haigues de pagar per un ou del teu home,els llibres de ta filla,i el dia de dema haigues de vendre lo cotxe per pagar la matricula d’ella a l’Universitat…. si es que el dia de dema encara queden Mestres! Quan es te de protestar,no es mira,on son,ni que fan!
Aixi van estar una bona estona,fins que el delicios pollatre i l’insuperable escalibada preparada pels veins,les van fer callar. Cardona!cridar un dels marits,assenyalant al President de l’Associasio de veins.“Pos no estaba anunciada una actuacio per les deu de la nit…? Conta que son les onze!  Les dones van exclatar a riure. “Calleu,calleu (diu una d’elles) que el meu home ha descobert les aplicacions de l’IPhone,i gracies a elles s’estalviat l’euro i mig que costa el triptic de tots els anys,sembla ser,que amb lo que traguesen venent el que altres anys era gratuit,volien pagar a l’informatic que los ha fet lo programa per que aquests es pugue descarregar a totes les pijades que hi han la mercat informatic,el que no se que faran amb el munt de Programes de la Festa,que ni han venut,ni han donat? Pos jo tinc la solutzio, que fiquen a un quans dels nois d’en Mingo a pasarli un ratlla de Tipex sobre l’any 2012,i els reutilitzen per l’any que ve!
Mes d’una vegada,he afirmat que lo Director de la Festa,(el chicoparatodo) l’inefable Domenico Tomas es un noi que em cau be,que fariem els que ens dediquem a criticarlo tot,si no tinguesem personatges com ell,i mes ara que ens hem quedat sense Josep Borrell,el seu nemesi, l’anima de la Setmana Santa? Pos be,Domenico a lograt el que molts sonmiaben i no van puguer fer realitat,convertir una festeta,en la que ens visitaben molts grups de fora,en un negoci redó,en la que el se lo guisa y el se lo come,pero a costa de que? A costa de fer pagar per tot,algu ha vists aquest any la Plaça de l’Abssis de bades? De pasar olimpicament d’aquells que la van putjar sense demanar res a cambi.Ha omplert tots els carrers de xiringuitos de gent forastera,tots pagant trinco tranco,i els ha anomenat Taulell al Carrer,i als comerciants d’aquí,els que posiblement pasat dema baixaran la reixa per sempre mes,els ha ignorat.Viu tant la Festa,que no deixa que ningu li xafe allo que éll creu de la seva propietat,patint pobret,la Sindrome Dama Dama,(vol ser la novia a la boda i el mort a l’enterro) es per aixo de l’estupida polémica que no la deixat dormir aquests dies,els pérfidos sociates van engalanar la seva seu del carrer Ample,casa natal d’en Gil de Federich,amb la col.laboracio dels veins, i homenatjar aixi,amb exposicio i concerts,al beato en el 310 aniversari del seu neixement,i es clar,com aquesta efemérides no la tenia a l’agenda,agafar un cabreig,digne de crio malcriat…!

En fi,no se quin rumb agafara la festa en propers anys,una pena que la crisi que ens ofega no puguer fer realitat aquell sonni del mestre Cardus, pero estic segur que si Marino Ruina-joy ens trau de la miseria,Tomaset ens construirá a la Xiquina “Port Dominguet”,una mena de parc tematic,amb la novetat de l’atraccio “Shamxufa”,una montanya rusa renaixentista,on per puguer treballar a ella sols caldra porta lo carnet del partit de rodillo,a mes d’una estampeta amb la seva imatge i sapiguer adorarlo (o fer la pilota) com a un princep renaixentiste…
Anomenar l’obra de Nicolas Maquiavelo en aquest cas,seria molt agosserat,a mes de rebordonit!




miércoles, 11 de julio de 2012

MOROS,JUEUS,I...ROMANS!

Amb un extens cataleg de excuses,Miguel,l’home de la Pola,li nega a aquesta un viatge a Roma promes de fa mes d’una década.Pesant mil i una, intento de convencer al marit encapit dels atractius de la ciutat eterna,del plaer de seure als esglaons de la Piazza d’Espagna quan cau la tarde,de gaudir la nit menjant pasta a una típica trattoria del Trastevere,o sentir el pes de l’historia entre les pedres del Foro Romá.Mentres fea de guia improvisat,s’em va encendre una llumeta al cap,una idea per animar l’asunto turistic tortosi,be,mes que el turistic…Tortosa en general,pos de fa dies,no cal estar molt cego,per veure que es a la UCI,que es on porten als pacients amb estat greu i necesiten la monotoritzacio constant dels signes vitals,no,no soc metge pero son els simptomes.
Qui haigue viatjat a la ciutat del set turons,recordará que despres d’anar a llençar monedes a la Fontana di Trevi,es visita obligatoria,“sine qua non” al circ,o Coliseo,protagonista de mil películes en Technicolor, s’hauran fitxat que als voltans d’aquest son innumerables els émuls que de centurions, julicesars i gladiadors atosigant al turiste,que avid d’emportarse un record fotografic no dubta en posar per quatre duros amb un “Spartacus” panxut perfumat de chianti toscano,per ser clars,ple com un bocoi de vi de Batea!





D’aquí uns dies som al Renaixement,la festa major tortosina despres de l’agonia i mort de La Cinta, quatre dies farcits d’actes,que molts per feina (o sense ella) no gaudixen com Deu mana,quatre dies que saben a poc,dic lo Renaixement,i penso tambe amb la "Proveso de Diumenge de Rams", de la que trobo un sols dia a l’any es insuficient,per aixo que he tingut la brillant idea (perdoneu l’inmodestia) d’allargar els dos grans eventos turistics tortosins,durant tot l’any! Aprofitariem que les inversións de la Setmana Santa,i la renaixentista festa estan fetes,i de paso,com son molts els compromisos amb votants,que els regidors tenen de cumplir encara, colocariem a un bon nombre d’aturats del “Partit del Rodillo”,que esperen amb ansietat l’empleo promes,fa mes d’un any i mig...  
Imaginen per un moment,la lletja imatge dels encarregats dels parquimetres ficant multes a go-go,el que milloraria aquesta si els vestim amb malles d’abanderats,penso que serien molts els que es deixarien multar per tal de gaudir d‘aquesta estampa a qualsevolt hora de la llarga jornada que fan. Que em diuen trovarse durant els dies del “ForaStocks”,a l’hivern,l’estiu,o qualsevolt altre de l’any,amb una esquadra de legionaris romans amb els seus plumeros de cepillo MIK,comandats pel Capitá Manaia de Santa Clara,mes conegut com Pedro lo del Perelló,escoltan entre les rebaixes,al fals Cristo de la Purisima? O a membres de les families nobles de la ciutat, els Despuig,Boteller,etc, “ufanossos i amb lo senyoriu dels seus vestits de vellut” lluint quincalla al Mercat Municipal,comprant corder a la parada de Leonila,o fent una copeta de cava al Bar Tiva? Pot ser fins i tot,traurien un euret d’algun turiste despistat…Queda,es clar,la plebe de les “cofraries,o trastos” donant color al cada dia mes escarrancit centre comercial,als que perdonariem l’anacronisme historic de portar ulleres DIOR dels xinos,un móbil,o lo carret de la compra repartin caramels comprats a Casa Regina,aquests que fan unica la nostra Setmana Santa.
No acaba aquí la meva proposta,la representacio política tortosina, al Senat de Madrid, i al Parlament de Catalunya,podrien una vegada al mes,fer propaganda vestits de procuradors de l’esplendorosa ciutat,posiblement Juanito Societe, o Ferran el Bel.lisimo,amb els rovellons al cap,no pasarien desapersebuts,com ara pasa a los “madriles”,i no parlesem de la simpatica MeriXell,amb lo bunyol per barret…barrufant pel Parc de la Ciutadel.la!
Sols quedaría quels Quicos readaptesen l’estribillo de la Taverna d’Enrico, per un “Moros,Jueus,i…Romans!”que cantarien diumenges,a una carpa especial,envoltats de centurions al Parc,per que les dos festes fosen una! Amb aquest megasarao,matariem dos pardals d’un tret: donariem ambientillo al muermo de ciutat que tenim, i estaviariem tres sous realment inutils,els dels regidors de Cultura,Turisme i Festes…calculen com a poc, 80.000€ menys a l’any! (Una pasta gansa i no el ridicul 3% que s’han rebaixat,i pensen recuperar,amb l’euro i mig del programa de la Festa!) 
Empatxat de festa "nonstop" tot l’any,l’home de la Pola,no sols la portaria a Roma… pot ser molts,jo un d’ells,futgiriem una temporadeta a escampar la boira!
                                                                  

sábado, 30 de junio de 2012

"NI LA RUMBA,NI EL JAZZ!"

No fa molt vaig tenir l’ocasio de ser convidat a casa d’un amic,que tot orgullos,em volia ensenyar el coqueto pis d’un autentic “soltero de oro” que acababa d’estrenar,una a una em mostra les estancies,fins que arribar al menjador,que hauria de ser la joia de la corona,tot desabut,cridar: “Mira mel vaig comprar per les magnifiques vistes,i veigues ara…!” Vaig treure el cap per la finestra,i efectivament,les vistes eren,son inmillorables,pero les runes d’una faraónica obra inacabada,be,ni començada,l i destroçen un paisatge unic: l’imponent espectacle del Massis dels Ports Caro,i sota d’ell, les restes arqueologiques del que van ser les Piscines Municipals de Tortosa…el meu amic viu devant la Plaça de l’Estadi!     
                        


 Pos be,allí mateix,enfront del desproposit electoral que va cometre la resposable d’Urbanisme,la simpatiquísima Meritxell,ara fa un any i mig,em topeto amb un gran cartell que patrocinat per quatre negocis de restauracio del barri,el veterá “TelePizza”,lo “XampúXampany” de l’amic Jordi Rodriguez,tots dos de Rambla Catalunya,lo recent arribat “Tanins” del c/Migdia,i el “Xapla”,enfront la façana fluvial, anunciant el festival de jazz a Ferreries,un fillet que s’ha fet gran,pos estrena cartell propi,de l’event de l’estiu per excelencia lo “XIX Festival de Jazz de Tortosa”!
Dos anys sense piscines,penso, i dinou anys de festival,quina proesa per a Tortosa! Faig contes amb els dits i es l’unica oferta cultural que pots contar, l’unica que sobreviu d’entre certamens literaris finiquitados per que “el guanyador” no tenia lo suficient glamur,ni estaba a l’alçada dels convocants (una colla d’analfabetos) De beques literaries,per que idem del mateix,a mes de quedarmos sense diners…Que va ser d’aquelles convocatories de premis de pintura,d’aquella “Medalla Gimeno” d’aquelles expocisions al “Centre del Comerç”,avui desaparegut,esfumat del mon artistic i cultural tortosi per orden d’una “mano negra” de “guante blanco”?
Que va ser aquell estiuenc Festival de Teatre que reconvertía en escenaris insospitats espais de la ciutat on renombrades companyies vingudes d’arreu l’estat,ens ficaben una setmana a l’any al dia del que es cohia fora?
Be,tots sabem que va pasar,que el van municipalitzar per penjarse medalles, (o fer caixa) i de vegades,sempre,les medalles pesen masa,es vol estirar mes lo braç que la menega…al festival de l’estiu li cambien lo nom,lo seva finalitat,el de distreure (i no aborrir) i aquest s’en va pendre pel sac.El van batetjar amb el sostenible i “rimbombante” non  “d’Entrecultures” i l’unica que coneixien els responsables era la dels diners,…d’enganyar,no enganyaben a ningu,quin morro!
Que pasar amb les convocatories musicals? Pos que mentre era patrocinada per gent a la que l’agardaba la música,be,pero deseguida que es van ficar pel mig persones,per anomenarlos d’alguna manera,que l’odiaben, l’EbreMusik,l’unic concurs de pop/rock en quilometres a la redona va desapareixer d’una manera una mica sospitosa…semblant un accident! Parafrasetjant als mitics “Siniestro Total” que van actuar una d’aquelles nits de cloenda a la Plaça dels Mercats,devant unes autoritats quiques i bocabadades,atonites,per que allo no hi deia per una ciutat com la nostra (tant pacata) He arribat a la conclusio que tots els que ens han manat, tant si val convergents,sociates…o els respectius socis de gobern,al llarg de tots els anys que porten de democracia,que a cap d’ells,a cap ni un,com deien els deVigo “no les gusta la rumba,ni el jazz!!” 
I es bo aixo? En certa manera (molt rebuscada) si.Gracies a no entendre ni una nota i que l’han portat profesionals,el Festival s’ha fet gran,no cal enumerar totes les estrelles que en han visitat al llarg d’aquestes dos decades pos seria pedant.No cal enumerar el nombre d’artistes que d’arreu l’estat (i de fora) cada any envíen els seus treballs al concurs de cartells, exposats com sempre al Bar Sport.Es d’agrair que gracies aquests bars,(als associats de “Plat i Got”) haguesem sapigut que la cuina “cajun” ha travesat lo Missisipi,per ferse un raco a l’Ebre.En fi que gracies als de Academic,que son els profesinals,puguesem gaudir d’unes quantes nits aterciopelades,(Velvet Experience) sense pensar en la mosca negra i tots els seus maleits familiars voladors…

I la rumba,on la deixem? A la rumba,a la catalana,per ella li demanarem a Sant Antonio Gonzalez,el Pescailla,al cel sigue,que ens guarde be als gitanicos del Rastre,per que cap “malaje” els robe lo que es seu,que hi ha molt de maleante sol…i a la güai!

jueves, 21 de junio de 2012

"LES PILOTES d'en PUYI"

Fa quasi dos anys,desde la Final del Mundial de Sudafrica,que no em podía treure del cap una imatge,diguem surrealiste,aquella en que Carles Puyol amb los “cataplines” a les mans (cataplines es l’eufemisme per referirme als atributs virils) saludaba la reina Sofia despres d’haber aconseguit el seu primer titol mundial,dic no podía oblidar,per que sent,com soc monarquic “fraccio Hola!” aixo d’agafaser els baixos devant tant respetable persona, ho veia una manca de respecte,cap la “primera dama”,per part del capitá del Barça reconvertit en l’heroi que enviar “la roja” a una final.


Dos anys despres,repasant els dies de “vuvuzeles” i profunda crisis,(ai que risa) en que a Zapatero li van quasi prohibir d’anar a Johannesbourg, una,per que no era convenient anar de “jarana” mentres mig país patia la greu crisis,(ai que risa) i dos,per que amb lo “cenizo” que era,de segur que es perdia l’oportunitat d’arribar a algo al Mundial. Un altre que faltar, aquest per suposada prescripcio facultativa,va ser lo JuanCa,que excusar estar “pachucho” i no estaba per fer tantes hores de vol,a mes del tema crisis del que em parlat (ai que risa) Em ric,i perdoneu la conya,per la pompa amb la quels ciutadans tractabem la crisis llavors…al 2010. Pero el temps ho fica tot al puesto,i ara som natros com en Puyi,qui ens agafem les pilotes al veure com els nostres mandamassos,ens falten al respecte,dia si,dia tambe,amb mundial,o sense.A dia d’ara,jo que era asidu,la “Hola!” ni la miro,les “croniques zarzueleres” les seguixo a “El Jueves” que son mes seriosses.Amb els pebrots agafats,a punt d’exclatar de rabia segueixo les pillleries de gendres,filles i sogre,que com nissaga transilvanica s’han dedicat a xuclar la nostra cartera dels diners, deixanla mes seca que una “mojama” Uns amb xorissades,suposadament caritatives,i l’altre vivint exotics safaris amb elefants,i princesa alemana inclosa,que vaja,agafa el conte Walt Disney,al cel dels frigorifics sigue,i fa una romantica película de “dibujitos aventureros”!
Encara no hi había pait les mil i una nits africanes,quan s’estrena una cutre/versio de “La LEY del Deseo” d’Almodovar,protagonitzada per un jutge fins fa no res maxima autoritat de l’Estat. L’argument? uns rebuts a conte de l’herari public per valor de la misera quantitat de 30.000€ abonats en estancies (amb sopar inclos) a hotels d’horteres de Marbella,injutificables factures d’un dispendi minso pel magistrat,que traduit als temps que corren podría ser la paga anual d’uns quants parats,en el cas hipotetic quels paguen,o dotzena i mitja d’altres tantes miseres vidues,d’estes que cobren 4 “chavos” al mes…
Digüen que eufemisme,es la paraula que sustitueix a un altra,de mal gust,o que pot ofendre,per lo vist els dirigents peperos no saben el que es ofendre.Axi anabem, d’eufemisme en eufemisme quan surt “línea de crédito” com anomenar Rajoy al rescat bancari,un rescat urgent pel forat negre al deute privat,a Bankia,Catalunya Caixa,etc…  
Pos be,mentres ens tragabem els suposat “rescate” i la prensa internacional es pixaba de riure de les ocurrencies hispanes,el rei del eufemismes,aquell que inventar los “hilitos de plastilina” per referirse al “xapapote” del Prestige (aquest Juny ha fet deu anys) aquest home,llavors portaveu i ministre de la Presidencia del gobern d’Aznar,i avui president del gobern,amb un par de pilotes,i amb la sensacio quel problema dels diners estaba resolt,es va anar a l’Eurocopa,al futbol,l’opi del poble,a veure jugar a "Ejpaña"! Quina pena aquell dia aquesta empatar a Polonia i cap jugador tenir l’honor de rebrel amb les pilotes a les mans,si hagues girat lo cap,mirant cap aquí,cap el país al que ignora,de segur que hagues vist molts,buscantse els ous (eufemisme de testicles) acollonidos “por la que se avecina”…o per que no s’els trovaben!



Per digerir tots aquests aconteixements,com molt matins, buscaba on seure,quan m’adono que han desaparegut els tres banquets de la placeta del MiniBar,o del Torronero (Cervantes/St.Blai).Pot ser...em pregunto,per fer mes fluid lo transit peatonal de la zona,o per reomplir les arques municipals amb els impostos de quatre taules mes a les terrasses dels bars abans mencionats?
 Quins dallonces (eufemisme de genitals) deu de tenir lo regidor de torn, que encara no ha trobat la paraula exacta,per excusar aquest incivic acte!

sábado, 9 de junio de 2012

LIFE ON MARS?

Volem ser tant inteligents,o simplement els mes curiossos dels esers de l’univers,que per sapiguer si hi ha vida al planeta Mart,que diguen esta a 56 mil.lions de Qm.de l’Observatori de Roquetes,els humans ignorem com son,pensen i vieun els nostres veins,a mes de gastar inutilment,una pasta que no tenim,sense adonarnos que de marcians,com a les pelicules dels anys 50’ cada dia estem mes rodejats.
Una prova de marcianada,de l’incultura terrícola,la trobem en la campanya el.lectoral per les presidencials americanes,on la dereta integrista, l’anomenat “Tea Party”,fa dies l’esta fican les coses morades a l’Obama, vull dir,l’asunte de la reel.lecio,podría dir negre,pero seria redundant...    
Pos be,aquesta gent de tant bons principis i tan poca cultura,l’han tret ara en contra, prova  de l’ignorancia supina a la que adoren,que en temps en que va viure aquest a Indonesia,pot ser,va menjar gos….! Mira tu,quin descobriment,un plat,lo de gosset “pequines” de granja,tant corrent per aquell racó de mon,com per ells,els americans, una hamburguesa de ves a saber quin extrany picolat. Mare de Deu! Imaginen que investiguen la seva estancia a Barcelona quan era estudiant,alla pels 80’ i descubreixen que va menjar conill,un animal fastigos pels francessos,o una cassoleta de caragols,els anomenats amics del jardi,que tantes llagrimes van fer correr a la Gillian,la filla del reverend Coock,una Nit de S.Joan.Ai sinyor,els meus amics anglessos…
Pos be,no teniem prou amb els angloxasons d’una,i altra banda de l’Atlantic,que aquí,al nostre país,on ja respiren aires setenteros,de quan Bowie es preguntaba “Life on Mars?” (Hi ha vida a Mart?),pos que no mes cal escoltar als politics grissos que ens envolten,com lo ministre Garcia-Margallo,que s’atrevir dir a “El Programa de Ana Rosa” (Tele 5) que “la pitada al hinno,al comienzo del Partido de la Copa del Rey,debilita la economía y hace subir la prima de riesgo” aixo si que es una perla,i no la de la Guam!

Son aquests senyors de perfil baix,arrivats amb la maquina pepera del temps,els que han implantat el retorn de la cartilla sanitaria (no per a tots com llavors),els que han tornat la moda d’haber de cuidar als nostres ancians a casa,han instaurat novament les aules dels col.legis plenetes a vesar,el retorn als temps de disoldre manifestans amb la porra heredada dels nacionals,i les fotos dels “cabecillas” a les parets virtuals,si no teniem prou amb tot aixo,torna l’autocensura als mitjans de comunicacio i el “subtitulat preventiu” com lo del magnific reportatge televisiu (30Minuts) sobre l’adebacle economic a la Cooperativa de L’Aldea signat per reconeguts profesionals d’aqui.
Diuen que aquest,lo subtitulat de la nostra parla,es va fer a casa nostra per que ens enteguesen arreu de Catalunya,o millor dit a la capital del Principat on encara dubten que algu parle diferent a ells, i amb paraules anomales.Ja saben,coses com,lo lloc per on surt la fum,al que natros li diem fumeral.O al que ells dieun escombrar,natros diem agranar,etc… Oco,que som raros,noi!    
Jo afitgiria que l’enrrenou de la “versio original subtitulada” venir per desviar,molt inteligentment,l’atencio del greu problema economic que es cohia,i encara crema,a les nostres terres,mentres els politics feen com quan plou,o millor dit,es va orquestrar una polémica lingustica,una cortina de fum,per taparse les vergonyes…com sempre pasa.
En fi,al que anabem,les marcianades a les que ens tindrem d’acostumar d’aquí endevant,avui subtitulem “per si les mosques” i dema explicarem per enésima vegada, per que es balla la jota a,Deltebre,Xerta,Amposta,Alcanar,etc,etc,i per arredonir d’arguments,tornarem de nou al tema dels bous a l’Ebre,la mes greu i marciana (segons els catalans del Nord) de les deries nostres…
Parlar d’un “rescate” per la Cooperativa de L’Aldea,seria ciencia/ficcio i malauradament el rei d'ella,Ray Bradbury morí fa poc!
Som extraterrestres per aixo,o tenim un lloc per natros fora del Planeta Terra?

                                          

martes, 29 de mayo de 2012

"VOCACIO,o VICTORIA"

El dia despres en que acababa el periode d’inutils cursets de formacio,el timo de la estampita,l’invent per fotre diners legalment abans d’acomiadar un bon nombre de treballadors,un bon amic pasaba a ser un numero mes de la llarga llista d’aturats,aquella que engreixa dia rera dia com un tosino cami de Sant Martí.Pos be,per aquells dies,un capellá panxacontenta obria la boca per mofarse,amb la llibertat que dona l’alzacuellos,de tots aquells que perden a diari el seu lloc de treball,assegurant que ferse cura era la garantía per tenir feina de per vida…de la vocacio,penso,el mes important, no va dir res.Sense perdre l’humor,el nuevo parado,em truca per preguntarme on seriem si no haguesem deixat lo seminari,"per agradarmos mes les minis,que la maxifalda" Jo de bisbe d’Alcala (malparlant de tots) i tu…si no Papi di Romi,purpurado del Sacro Colegio,li contesto.





 Fa anys,en sortir del confesionari on religiosament,per aquestes feches, purguem els pecats amb Hisenda,solia cridar sense rao,un sentit por que? digne d’en Mourinho,al qual encara no tenia lo pesim gust de coneixer. Aquest any,posiblement,serán molts en que coneixent (de vista) a l’impresentable entrenador pels lamentables espectacles donats,cridaran mes que mai el titulillo del luso. Por Que? diran,si hem pagat tota la vida, per que em de veure retallat el dret a la Sanitat i l’Educacio? 10.000M€ retsallats dels presupostos,el que significa,menys diners per la dependencia, per guarderies,beques,I+D,Erasmus,etc…A mes,parades de matxo a infraestructures promesses i obres començades.Qui ha escurat la vidriola, que molts pobles ebrencs,amb el beneplacit de l’autoritat municipal,s’han quedat sense metge a qui acudir,i al pas que van fins i tot faran pagar als seu jubilats per insinuar una malaltia?

Pos be,mentres cridaba indignat contra els arbitres convergents i peperos, imitan al portugues,per que ens roben lo partit devant els nassos, lleigixo amb grans titulars: "La Iglesia no sufre recortes" i sota aquest,la cifra de 249M d’€ que rebra a conte de l’asignacio que li correspon per l’IRPF! (I molts mes quels entrara per altres
 conductes)



Aquesta vegada truco jo,De quina Iglesia parlen noi ? De l’insolidaria que mira pels seus interessos i nega la caritat si no es a cambi de dadives? La carca, i anyorant de la dictadura,aquella que diu ser independent,pos te estat propi i no dubta d’intervenir a la vida política dels altres,insultant governats escollits democraticament? L’inquisidora i homofoba que incrimina gais i lesbianes,mentres amaga a fosques sacristies lo delicte de la pederastia comes pels seus membres als cinc continents? La déspota capaç d’acusar de prostitutes,les dones que aborten,com si aquests penos fet fos un plaer? La que no dubta en reclamar a el seu troç de pastis demanant una creueta, aquella en la que mori el Crist que molts d’ells no hi creuen,aquell que predicar el estimeuvos els uns als altres,que neguen.La que no sap de crisis,pos es l’unica beneficiada als temps que corren,per a mostra… els presupostos!

 Amb mig segle a l’esquena,i sense esperança d’un treball digne,l’amic aturat pensa aprofitar l’oportunitat d'empleo i ferse capellá.Pero…li pregunto: Que faras amb la dona i els fills? Lo capellá,com tots els misogins i masclistes,no va dir res de cap d’ells…No problem,a ella la fem monja,i als nois escolans,la questio es tenir la famila contenta,i amb vocacio,o sense…ben colocada!