"EL CONTE DEL CAGANER"

Tot había anat tant rapid aquell dia,que de matinada,quan lo xiquet s’havia quedat adormit,per fi,xuclantli la mamella a la Mari,Pep exclata a riure.Sis hores abans, i complint una ordre de desnonament,la policía els había fet fora de casa seua per no ser un cas “extrem”.Sense donar.los temps de res,depressa i corrents, van omplir dos bosses amb quatre peces de roba de tots tres,i sortir al fred del recent començat hivern seguint lo rastre d’una mena d’estrella de mar,dibuixada per Miró,que lluia sota una finestra, il.luminada aquesta, per un arbre de nadal.Fes el favor de no cridar,va dir amb veu baixa la dona, metres ell li ensenyaba a l‘IPhone el motiu de les rialles.T’en recordes lo noi que ha vingut abans,que es deia Angel noseque,i ens ha fet una foto? Aguaita,la twuitat,i mira que be ens ha tret,semblem un cuadro de Murillo…Encara no havía mencionat lo nom del pintor sevillá,que es presentar una dona,que pel facebook s’havia assabentat del quadre,portaba un termo de café amb llet.Al cap de no res,un camio de corders s’atura,i sense parar el motor lo camioner els deixar un xai menut. Si el feu al forn tindreu per pasar el dia…Pep i Mari, sorpresos pel regal no van poder dirli,que la maquina expenedora de diners,no tenia la funcio de grill. Rere el transportiste arribar un noi que havía rebut un whatsapp de l’Angel,portaba una llauna,de part dels seus pares,amb una bona racio del tito sobrat d’aquella nochebuena. Despres,unes noies de la netetja que plegaven de la feina van oferir.los unes llaunes de conserves de la minsa cistella nadalenca.De la mar,un pescador va putjar llangostins,i d’un edifici vei,una jubilada va baixar una dotzena de canelons que tenia enllestits per passat dema,Sant Esteve.

L’amo de l’arbret lluminos ha sentit un soroll raro,atemorit s’aixeca sense adonar.se que es ell mateix qui emet aquell guirigall flatulent,cami de l’excusat,encara li dona temps de mirar per la finestra i veure l’adoracio de gent,que de tot arreu bé a portar algo pels desnonats,no sent el que passa per que a banda de tenir vidres anti sorolls,no te l’oida fina,pero com s’espanta de tot,agafa lo móbil i mentres evacua,tot repantigat a la tassa del vater crida als municipals (No será l’unica vegada que la cague molestant l’autoritat) Fasen el favor de venir al caixer del carrer Betlem,cuns desconeguts criden,i ja esta be,no puguer dormir amb pau la nit de Nadal! Exclama.

Amb les primeres clarianes,el dia neix groguenc,senyal inequívoca de jornada ventosa i freda,a aquella hora,amb la vorera del caixer plena de gent,un cotxe fet caldo aparca devant,com han descrit a faceboock i twitter,de l’mprovisat pesebre. A ritme de regueton baixen tres indivudus, a qui mes diferent,un ros ucraniá de pell blanca com la neu,adornat amb daurats complents,un altre fosc amb barba i anokac que s‘adivina prenda única d’abric,porta mocador lligat al cap que l’assenyala nascut a l’altre costat de l’estret de Gibraltar,en quan al tercer,vestit molt llampant,negre com el carbó i amb les dents blanques de marfil, el situen com a fill d’una illa del Carib.

Por la momia de Lennin!,crida el ros.Por la mano de Fatima! crida el fosc. Por la boina del Che! Crida el negre.Reneguen tots tres devant el retaule d’ajupits que es troben junt al caixer. Zhoran l’ucraniá,els dona una ampolla de wodka,Abdel lo bererber,una rosa del desert,la seva terra,i el cubá Emerson,un taper d’arros amb frijoles i platan freigit.No tenen res mes.

Com la desfilada no cesa,lo caganer,no sa mogut de la finestra,be, anat tres vegades mes a perfumar al sr. Roca,i es clar,a cridar per enésima vegada als municipals. El homes de bona voluntad,no podem descansar! Quan torna de nou al lloc de guaita amb el primer sol enlluennar.lo,s’adona quels homes del caporal Herodes han fet fora a tothom,no hi queda ningu.

Un altra vegada,Pep carregat de bosses i regals,i la Mari amb lo xiquet al braç,mentres s’apagaba l’estrella de plastic dibuixada per Miró,tornen a la gelór de l’hivern despres d’haber estat trending topic aquella nit a Twitter. L’home de bona voluntad,per fi descansara sota les mantes a la caldoreta del seu llit.Lo dinar de Nadal es d’aquí poques hores,s’han de reposar forces per celebrar opiparamemt el naixement de Jesus,i tornar a cagar de nou… amb PAU!

Epileg. 2012 anys despres,sense pesebre,sense mula ni bou,per que aixi ho ha decidit lo Papa de Roma,els rics continuen igual de rics,danant pel sac,i els pobres igual de pobres,pasant gana i fred.
Malgrat tot...Bon Nadal.

                                                                   

"LA FI DEL MON"

A Dios pongo por testigo que mai he fet cas de superticions,de gats negres,miracles de verges folcloriques,o ximpleries per l’estil.El mateix dic d’haber fet cas de Brujes Loles,Raticulis,o vidents com Sandro Rey,alies “bendiciones”,qui per cert,en aquest moments em sembla el millor humoriste que hi ha als receptors de la TDT.Aixi soc de descregut,o axi em pensaba que era…Pero xeic! Están pasant una serie d’incidents darrerament que m’estic replantetjat les meves conviccions fins al punt  d’estar acollonit que arribe la data quels maies van vaticinar per la fi del mon.A grosso modo faig contes i no se que opinar,bocabadat estic del fet,per exemple,que el Papa (de Roma) ens deixe de sobte sense els simbols de les nostres nadales infantils,sense ruc ni bou,i cony,sense pesebre! Pero el mes preocupant, sense nombrar el nostre caganer,flagant absencia que deixa al descobert les presions espanyolistes contra una figura senyera de la nostra tradiccio nadalenca,maleit centralisme mesetari! Si no teniem prou amb aquest debacle belenistic,durant la pasada campanya electoral tacada amb la xocolata,que segons El Mundo,o el que es el mateix,lo Boletin Oficial del PP,anaba a comprar Artur mas a Suissa,va sortir un veu “autoritzada” a dir de les seues;el picoleto Tejero,de profesio actual “golpista en la reseva” va denunciar que ni el Govern (central) ni el Rei,ni Maria Santisima estaben fent res per aturar les continues i reiterades pretencions secesionistes d’Arturo Mas i d’una part dels catalans enverinats (pels cantics del Cara al Sol) en la seva etapa educativa…Quina pena tu,per aquells dies morien,tres bones persones,tres grans comics: Miliki,l’ultim dels grans payasos de la tele,Larry Hagmann mes conegut com JR, l’ultim dels gran dolents dels serial televisius,i el gran Tony Leblanc geni de la comedia  española,tres grans noms que ens habien fet gaudir d’hores i hores devant la televisio,i que ara traspasats ens deixaben a merced d’un mort vivent,digne zombie de The Walking Dead,que amb sols cinc minuts de tele: Todo el mundo al suelo! ens ficar els pels de punta.

 Anant com anem,de Guatemala a Guatepeor,hi ha qui crida la fi del mon sense vulguerla,i la demana alegrement. A Dios pongo por testigo,que sempre he fet cas a les enquestes,aquelles que amb tant d’amor preparaben els mitjans adeptes al meu partit.Sempre he fet cas del que em diguen els meus asessors,la gent de la meva confiança,el meu “Carajillo de Pujol Party”,versio catalana del "Tea Party" americá,o del "TDT Party"que tenen els madrilenys. Artur has de creure el que diu el poble,i el poble et diu guapo!(Gracies!)

Axi estaba jo vivint a una bombolla,feliç com un ginjol,d’esquena i sense vore que les retallades que m’habien aconsellat de fer afectaba a la gent treballadora,de la sanitat,de l’ensenyança,etc i que que  culpa d’aquest retalls s’habien tancat escoles i quasi hospitals sencers.Que mentres la pobresa i els parats creixien habiem implantat l’impost revolucionari del copagament sense importarnos els euros que no tenien els jubilats. Que habien fet mutis sobre casos de corrupcio al nostre partit,i l’unica solucio als vora del mil.lio d’aturats a Catalunya que habiem presentat despres de dos anys de govern era algo relacionat amb l'especulacio i el joc...l’EuroVegas!          

En fi,que encegat i mesianic vaig convocar unes el.leccions sense deixar pasar la data apocalíptica dels maleits “mayes”...I les he guanyat, si,pero he obert la porta  per l’arribada anticipada de la fi del mon,del meu mon,els mons de Yupi al que vivía.A Dios pongo por testigo que no tornare a convocar eleccions per que les guanyen d’altres,ho juro!

A les penes punyalades! Alegra la cara Artur,em dic al dia seguent mentres m’assabeto que l’estel de nadal,segons el Papa,era una supernova.

Sinyor,es el senyal de que verdaderament soc l’escollit Salvador,o vols que em fase Telepredicador quatre anys mes?

"LA PROFECIA"

Molt be, acepto pulpo como animal de compañía en el tema de, que amb aquesta campanya electoral els partits s’han gastat menys diners. Es posible que menys amb paper,menys amb xuxes propagandistiques, menys amb cremar gasolina de cotxes donant el conyaso per tot arreu… pero el que no trago es que em diguen que,no s’han gastat ni un duro amb informática! Quan dic informática,vull dir en photoxof,per que s’han pasat tres pobles arreglant caretos de candidats que sols els arregla un miracle diví. Surto el primer dia al carrer…i cony! Qui es aquest paio tant reguapo que sembla un top model d’agencia internacional? El tio que m’habia deixat patidifuso era l’Oriol Junqueres al que l’habien fet un lifting facial digne de la Preysler,la Letizia,o l’Esteban despres de cobrar d’una exclusiva savadora. Al costat del guapisim lider d’ERC,penjat d’una farola,un altre bellezon,no,no era la Camacho que l'arreglo el porta de serie,era la convergent Xell Roige,lo d’aquesta es mes increíble,es nota que el seu partit te pasta gansa per contractar,fins i tot,els ordinadors de la NASA,que han tranformat lo cartell electoral amb un anunci d’una pasta de dents d’estes que retornen el sonriure encara que no tingues moltes ganes!

Be,aixi estaben els convergents amb la sonrisa Profident, i amb el braç de Mas/Moises mes estirat que la manega,quan de sobte surt una veu critica al partit amb plena campanya. Oh Mon Dieu! Qui s’atreveix a protestar, i fer-se l’Hara Kiri politic,es pregunten esbalaits a la seu convergent del c/ Cervantes de Tortosa.Quan tenim quasi tallat lo bacallá de la majoria absoluta i la benediccio de la Mare de Deu de la Cinta sobre els candidats tarraconins?

L’atrevida veu discordant,que despotrica amb public a L’EBRE TV,es ni mes ni menys que una  de les mandamasses del Consell Comarcal del Baix Ebre,la Julieta Celma,alies la Virreina de Paüls,aquesta sense tallarse un pel,es queixa del que pasa al seu poble dient “Que no retallen a tothom de la mateixa manera” ella que les retalladles pensaba que era el que li fan a la perruqueria,fent resposable del tots els mals,i creant alarma social,amb tema cáncerigen  inclos,a la Generalitat…!   

Revisada l’entrevista televisiva,amb ulls com a plats,un parell de vegades, el Comité de Fenomens Paranormal Ebrenc,una mena de delegacio de “Cuarto Milenio” d’aquí,i reunits d’urgencia al voltant de quatre birres i unes olives,ha arribat a les seguents conclusions:

1.-La Celma,sembla ser,viu a un bucle temporal,(di anada d’olla seria molt agossarat) pos pensa que a la Generalitat de Catalunya encara hi es lo dimoni Montilla amb lo Tripartit,menjatse els xiquets crus sense sal ni res.

2.-La Virreina esta xocada,o posiblement morta de gelosia per no suportar de veure al cap de l’oposicio paulsenca a una llista,encara que aquesta sigue dels sociates,al menys aquest la podrá ensenyar als seus nets pel moment historic que significara el 25N,i ella l’unic que tindra per la posteritat es l’empreta del seu finiquito politic alla on l’esquena perd lo nom.

I…3.-Venut com tenen tot lo peix,els convergents d’aqui,i sense intencio de que aquesta campanya vaigue pel poble el Messies Mas (qui el vulgue veure que compre  La Vanguardia) a fer lo paripé de La Profecía,la llegenda urbana que diu,que qui pujar a Paüls surt President.Pos això,que atemorits per que pugues ser certa,van decidir no incluirla a la llista… ximples no son. Per que imaginat que la palmen tots els de davant,i toca de posar-la per llei d’Honorable Presidenta...pel mateix preu haguesen ficat a Forrest Gump, almenys aquest no despotricaria contra les retalladles,com ella,figura destacada del partit,i si solta una parida…aquesta seria coherent! (I de sobre,pobre noi…t’invitaria a bombons!)

Conclusio: Acepto pulpo…encara que algú digue que: Aquesta dona ha parlat clar (?) Pero sentit el que ha dit estarán amb mi si dic com Hamlet que: Que algo huele raro en Convergencia…!

                           

"TU JETA ME SUENA"

Com alternativa a  la que se avecina,em refereixo a la campanya electoral catalana, tenia en ment,passant d’ella,recomanar per aquestes dues setmanes llargues,mirar televisio,vull dir mirar programes d’entreteniment,per que mirar els espais electorals, amb la que se avecina i perdoneu la redundancia,pot fer mes vegonya aliena que la serie del mateix nom d’en J.L.Moreno.

Deia tenia en ment…pero una cosa es la teorica,i un altra la practica,i aquesta es que els dos programes recomanables: “Tu cara me suena” de la cadena d’en Lara,i “La Voz” de la tele d’ill Caval.liere Berlusconi,ben mirats,son,o mes aviat semblen prolongacions de la campanya que ja es aquí.

                                             Santiago Segura VS. El Fary

Per als que no seguixen la programacio  televisiva,o per aquells que viuguen fora de la peninsula, els dire que el primer es una mena de circo on figures de l’espectacle amb hores baixes,o pasats de moda,es disfressen cada semana competint entre ells per veure qui ho fa millor…A mes de vulguer ser qui els hagues agradat ser i la manca de talent no els deixar arribar.Miren si no,a Santiago Segura,etern Torrente,vestint-se setmanalment: ara de Concha Velasco,ara de El Fary,etc. No vos sona aquest a un patetic Artur Mas canviant de color com el camaleons cada vegada que parla,o mes a prop tenim lo 25N? Al mateix programa podría sortir Pere Navarro que faria de Maragall,o de Montilla…tant d’esforç, per no pasar de ser un alcalde d’una capital de segona al que la disfreça de candidat li va gran.

                                                      Mas Vs. Moises

Tenim a una folclorica,la Maria del Monte conegudisima per haber tingut una “amistad” especial amb la Pantoja que per ser cantant de sevillanes, aquesta es sincera dient que havía cridat als productors…pos volia sortir al programa. No vos sona aquest argument a una tal Sanchez Camacho, vulguent fer de Geogie Dann,o Carlos Gardel,amb poques paraules, trasvestintze del que  sigue per agradar a Rajoy i a la prensa de Madrid? Podria fer comparacions amb Joan Herrera,o Oriol Junqueres als que qualsevolt disfraç,ja sigue de verde sostenible, o promesa de cooficialitat del castellá,sona a galls…del cante que donen, vull dir.

                                                             Georgie Dann...o Mª del Monte

I be,que dir de “La Voz”aquest programa on cantants desconeguts fan els seus primers gorgoritos televisius d’esquena a un jurat,no vos sona a tots aquells que criden per unes llistes obertes,i a l’hora de la veritat… sempre trien la veu mes comercial? Sincerament,no se que recomanar a aquestes alçades,aprofiteu aquest dies per fer un curset CCC de flabiol,o flauta. Pos com criden a l’ajuntament (tortosí) sols sapiguer tocar-la (la flauta) t’oblides de sobte de crisi,l’atur,o  retalladles,aixo si,vas a perill d’anar pel carrer i et criden: Tu jeta me suena!

"RASCAYU,CUANDO MUERAS QUE HARAS TU!!!"

El dia despres d’aquella nit tant divertida,vaig despertarme amb un terrible mal de cap i amb l’extrany sentiment  de culpabilitat per no saber que hi había estat celebrant hores abans.Al nubol que rondaba entre cella i cella de panellets,moniatos i castanyes s’habia d’afitgir la cara de mort,real i mal pintada que lluia,i que em miraba tenebrosa desde l’altre costat del mirall,fea l’impresio que hi había caminat amb un zombie,i que aquest s’habia apoderat de mi. El mal de cap soluzionarlo amb un Paracetamol, pero la culpa,aquella mena de pecat original que hi habien ficat de moda aquest any,la polémica estúpida de Castanyada si,Halloween no,engegada per integristes aborrits (neoculturetes) es va quedar una bona estona fins que el sr. Google em va treure de dubtes sobre les conexions entre una i altra celebracio. No vaig trigar gaire i quina seria la meva sorpresa que decidit a donar la bona nova,aquí estic escribint el resultat de les indagacions.Resulta que aixo de celebrar el carácter magic del foc de tardor be de lluny,ben be,de quan encara viviem a les coves chin lus,chin agua,ninternes,o sigue,que no es cap invent de fa dos dies,que algu s’ha tret de la manega per ficarlo al seu programa electoral com un rasgo d’identitat propi i exclusiu,em refereixo a la "tant nostra festa de la castanya" que paradoxalment a un tant per cent molt el.levat no agrada, per estopenca.           

El Magosto,o Magusto com diuen els nostres veins portuguessos,es la festa de la castanyada que es celebra a mitja Peninsula Iberica coincidint, en molts de casos amb la Nit de Difunts,per agrair la collita de fruits rebuda,entre finals del mes d’Octubre i el dia de Sant Martí,el dia 11 de Novembre,a llocs tant diferents com bona part de Portugal,a Las Hurdes (Caceres) Asturies, Euskadi,o Galicia on a banda de la fruita de temporada es tipic menjar tosino,xoriso i començar a beure el vi novençá.

Sobre Halloween,el buscador d’Internet,conta que es una tradicio,o festivitat celta anomenada Samahin, que va ser asimilada pels romans durant l’ocupasio de les Illes Britaniques,i que arribar a Estats Units de la má d’irlandessos i anglessos a meitat del segle XIX,o sigue que qui cregue que es un invent americá com la CocaCola esta mes que equivocat.A banda de celebrarse al nord del continent amaricá,d’altres paissos com Colombia o Mexic celebren el dia del morts com una festivitat on no poden faltar,ni els disfrassos ni el menjar.

Ja mes tranquil de veure que som,en el tema tradiccions,com un gra de sorra a l’inmensitat d’una platja,vaig aturame a pensar en el dia d’ahir. Despres de dos anys d’absencia,tenia de nou amb mi al meu germa,qui despres de visitar altars (amics i coneguts) duran els primers dies, pensar que el millor que podía fer, abans de tornar a la seva residencia distant d’aquí 800 qm.era anar al cementeri a portar unes flors al pares.Tornar esbarrat i exhibint una pegatina mig trecada d’allo que ell anomenaba Empresa de Muertos Desahuciados,i que natros coneixem com l’EMD de Jesus,era una notificacio per ficar al corrent de pagament (un altre) el ninxol familiar. Que pasa, preguntar,que no tienen bastante en desahuciar vivos todos los dias,que ahora lo harán también con los muertos? Aquesta mateixa pregunta tambe fea dies que m’anaba pel cap,sobre tot al lleigir les darreres informacions en que s’asseguraba que sols un 20% de propietaris, dels 6.000 que hi han,hi habien ates la cridar de l’ajuntament tortosi per que pasesem (els vius) per les oficines a fernos el retrat...pagant!

Arribats fins aquí,ho tinc ben clar pos penso que l’any que be no tindriem polemiques inutils,per si ens disfrassem o no la nit dels difunts, Castanyada o Halloween. El regidor de festes i saraos,el dels 40.000€,sempre un pas per devant en temes Folcloricos/Festivos,podría organitzar una de grossa on vius amb la cara pintada i morts desnonats,aquells que no pagaran els 18€  de taxa i es quedaran sense un lloc on descansar eternement,s’ho podrien passsar pipa tots junts cantant “Rascayu,cuando mueras que haras tu…? com als temps d'en Bonet de San Pedro.

 Pero,sempre queda una pregunta: I al dia seguent que farem amb ells? Com que no hi ha dia de dema,amb els ossos farem un bon caldo i com deia un amic: A mi m'agraden molt les castanyes i les carabasses,i si la castanyada,es motiu per a fer un sopar amb amics,benvinguda sigue…I si algu es vol disfrassar,cap problema!



"LES VAQUES ES QUEDEN VIDUES A LES CINC DE LA TARDE"

Quina mala sort,estic en aquests moments com aquell empresari que va decidir  obrir una fabrica de barrets, i quan ja tenia tenia tota la paperassa municipal (mes que per tornarte a empadronar a Tortosa,si t’han perdut de les llistes electorals) van començar a neixer els xiquets sense cap! Quan estaba mes que decidit a muntar una “Peña Artistica/Taurina” amb lo sonor nom de “Lo Bou del Guernika” van els germans Rivera Ordoñez,cognoms de tronío i olor a nissagues toreres, i diguen que es retiren per dedicarse un,lo Cayetano al mon de la moda i la farandula,i l’altre, Francisco,o Fran,als negocis i la prensa del cor.Bonapensada que han tingut els fills de la plorada Carmina Ordoñez,aixo es treballar amb projeccio de futur,aixi si els agafa el bou d’una mala critica empresarial sempre podrán anar a curarse les ferides,on anaba sa mare,als metges del Salvame de Luxe,d’on es surt miraculosament curat…a cop de talonari

       "PEÑA ARTISTICA/TAURINA: LO BOU DEL GUERNIKA"

Que que fare sense ells…? Sense ells he decidit de seguir uns altres toreros amb carreres ascendent,dos grans figures als seus respectius cossos taurins. Tinc filat al Noi de la porra,si us plau,no confondre amb Nacho Vidal que la te arropideta (la porra talla 25) desde que el van enxampar jungant als xinos,al que em refereixo es al Felip Puig primer espasa sortit d’una gran familia de recortadores,els Mas/Pujol,reconvertits ara figures del toreo independent i que donaran molt que parlar la propera temporada.Tambe m’agrada per el seu estil racial Jorgito Fernandez,(que no es cap dels nebots del Tio Gilito) conegut a la villa y corte com el “pepero catalán”, tots dos, amb el poc temps que porten empleats,el primer dos anys,dos anys al govern del millors,i el segon sols onze messos,s’han guanyat els respecte dels seus apoderats Mas & Rajoy SL. Quan surten al ruedo a repartir llenya,les vaques es queden vidues a les cinc de la tarde! Que dir del primer,qui no recorda la gloriosa feina executada a la Plaça de Catalunya de Barcelona als voltans del 15M,que van haber pitos per que es va pasar totes les regles per sota del Tunel del Cadí,si! I que? Pero va sortir per la porta gran amb unes quantes orelles i mes d’un rabo d’indignat de cap de semana com a trofeus.

I l’altre,que dir de la seva feina a la Plaça de Neptuno madrilenya,un dimarts 25S als voltants del Congres dels Diputats? Be,dir als voltans es molt agosserat, pos l’estacio d’Atocha,on membres de la seva cuadrilla van ficar banderilles a dojo,queda una mica fora de ma.Aixo si,la seva acurada feina va tenir l’aplaudiment unanim dels adeptes a Intereconomia una tele on es practica un periodisme molt plural,i el rebutg de la prensa internacional que pensaben quel toreo a Madrid, executat per un  pepero catalá seria algo mes fi. Fi? Qui busque finura amb aquest tipus que maltracten a les pobres besties que es manifestaben,executat per matarifes,esta mes equivocat,que qui vulgue buscar la veritat absoluta a qualsevolt programa el.lectoral el proper 25 de Novembre.

Pos be,endiosats com están els dos espases,s’han tret de la manega un parell de lleis,l’un,lo Noi de la Porra,ha dit que treura a la seva cuadrilla de mossos a fotre llenya a qui sigue capaç de di que “CATALONIA IS NOT CiU”,aixi mateix tambe fotra a qui es fique entre ell i el jefe Mas, sense pensar que,al ruedo de les ximpleries,tambe hi han per donar canya, picoletos i antics grissos…en fi amb ganes de guerra cada vegada que obri la boca,i sense ganes d’esta que estem la majoria...L’altre,lo ministre pepero catalá,ha anat mes enlla, pensa promoure, amb l’ajuda de la majoria absoluta que tenen,la prohibicio de ferli fotos als seus polis mentres están treballant,o sigue,quan están calentant al personal,l’excusa que fica es que les fotos violen la seva intimitat…ein? No será que el que volen es disuadir als manifestants,per que si et trenquen la cara,a veure com ho demostres,si ells sempre diran que vas relliscar a la banyera,o t’has disfraçat per Halloween?

                                        "NI EN LA BAÑERA,NI A HALLOWEEN,COÑO!"

En fi,jo que estaba tan feliç amb gent com els Rivera/Ordoñez,els Jesulines,o Ortega Cano i tinc  que seguir ara a aquests malasombras.Gracies a Deu que encara tenim histories  per desorinarse de risa,com  la ocurreguda fa poc als municipals del Beli.lisimo Ferran,a la caserna de Remolins,que van detindre a un xoriso i quan es van adonar,els estaba roban un coche devant dels seus propis nassos!

Aixo es mereix un Ole tu! (I que no decaiga la Fiesta)

"ERASE UNA VEZ…O EL MATEIX CONTE DE SEMPRE"

Em ronda pel cap l’argument d’un conte que a primer cop podría anar de gent savia,o aixo es pensen ells,i que están com una regadora,o de marcianos,tant si val. Per la primera opcio hi hauria de començar dient que: Fa dies que estic mosca,mosca del tamany d’un classic de serie B,i per la segona,la d’invasors de l’espai,diría que: Fa dies que tinc la mosca rera l’orella. Pero no,el que voldria contar que em te tant mosquejat no pertany a cap genere de ciencia/ficcio,el meu es mes un conte tipus dels Germans Grimm,o d’en Perrault,autors els primers,de la Blancaneus que esta tant de moda,i de la Capuxeta Vermella el segons,que tambe ho esta.El conte al que em refereixo es l’anomenat “Barcelona World” fill d’uns quans autors, o paternitats,entre les que destaca el nostre president en funcions,i candidat convergent en les properes el.leccions al Parlament. Com tots sabran aquest es va treure a finals d’Agost,una llebre del barret,jo diría la pastanaga per quel ruc camine mes content,dies abans de l’anunci negatiu per Catalunya que no hi tindriem EuroVegas,l’animalet sortit de l’honorable tapacaps era de la mida d’un tigre.Per que tant gran? Per contrarestar devant la ciutadania la mala noticia d’una fallida inversio milionaria americana…Despres vendría l’11S,de sobte el tigre tornaria a ser llebre,i aquesta finalment es tranformaria amb un escarrancit gat de carrer! Al conte aquest,una mica raro,no hi han bruixes,o mags dolents,els protagonistes son tots son tant bons que fan cagar,a mes te un final,encara no escrit,ple d’anissos…que fa que “Barcelona World” sigue mes sospitos que un concert dels Estopa ple d’estelades.Un conte on el llop de manso sembla ximple: Abuelita,abuelita que dientes mas largos tienes… Caputxeta,no sigues lerda i cridam CaixaBank que sona millor…Un conte on el princep Artur i la madrastra son la mateixa persona,on 6.000 llenyadors i 6.000 enanos a l’atur,esperen l’apertura dels hotels promessos per ocupar 12.000 places d’esclaus, a aquestes places hi hauriem d’afitgir unes quantes mes de la llista d’hotels,de Salou i voltans,que han hagut de baixar la persina per que l’Imserso sembla ser,esta a dos veles,o sigue sense liquiditat per portar jubilats a pendre el daurat sol de la costa…

                                             Caputxeta,no sigues lerda i cridam CaixaBank…

Per a narrar be la fabula,no com jo la conto,fa unes setmanes es presentar a Tortosa un cuentacuentos profesional enviat pels pares de la criatura, aquest explicar devant un public enlluernat,les set maravelles de les que gaudirem, i de les que podrien treure profit si invertiem en tant singular negoci,on per haber,hi haurien,fins i tot casinos on fondre els diners que ens donaran de l’inminent rescat! Per les barbes de tots els guionistes de novel.les de TV3,la darrera vegada que es va obrir un casino a Catalunya,va ser a La Riera,el culebron de sobretaula de la nostra televisio,i si no recordó malament, l’apertura d’aquell antro es va fer de manera ben fosca,amb un mort pel mig,soborns a politics autonomics i d’altres xanxullos d’estos que surten tots els dies als diaris,en fi,un argument en que qualsevolt paregut amb la realitat,no era pura coincidencia! Vaaale,molt be,es ficcio televisiva que no s’ha d’agafar al peu de la lletra,pero no em diran que amb aquest precedent televisiu no es per tenir la mosca rera l’orella,per no dir,estar mosca del tot!

Con que per la terra l’Ebre sols pasen els negocis volant,l'ocacional narrador de l’historia afirmar que aquesta era l’oportunitat per rellançar economicament tot el territori,asegurant que seria un bona ferramenta per tornar a ficar en funcionament l’industria del moble de La Senia,que no venen un menjador sencer desde que la gent guapa d’aquí,va decidir de redecorar les seves vides,pensanse que eren suecs de Suecia…no de Sueca (Valencia)    Va asegurar tambe,que l’empresa constructora utilitzaria tots els recursos locals que pugui, sempre que els recursos,o enanos del conte,no haiguen tornat a Rumania que esta en expansio,o cap Ecuador la seva terra natal. Es va comprometre l’emisari, de promocionar el Delta per que els turistes que arriben de tot lo mon al megaparc es desplacin fins aquí,be aixo vendría a ser com els que van al Caribe que el dia en que fa mala mar els putjen a un Jeep per que fasen fotos als indigenes de la regio, al Jeep,cal recordar quels guies,sempre porten un rifle per si algu d’aquests natius mossega,aquí no caldra,amb lo famelics que serem amb un troç de par dur hi haura prou per distraurens la gana.

                                La madrastra sempre ens oferira una maçana enverinada

Pero el conte no acaba aqui amiguets,falta la trama principal,o el per que es van afanyar a contar les qualitats i beneficis dels que podriem gaudir d’aquí quatre anys quan sigue inagurat. L’enviat portaba un missatge del secretari del rei Artur I, l’independentiste,(tambe conegut com Mr.Retallades) aquest deia que no hi habíem de tenir temor pos,paraules textuals: “De l’Ebre no en sortiria ni una gota mes d’aigua” encara que… “es podría destinar part de la concessio que ja te el CAT,el Consorci d’Aigues de Tarragona”.Com poden veure,el Erase una vez dels contes, aquí a les nostres terres mai acaba be,d’una manera o un altra,la madrastra sempre ens oferira una maçana enverinada,mai serem princeps i continuarem fent de nanos de festa major sense horitzó de ser feliços,ni menjar mils d’anissos encara que provoquen cagarrines. Aaaah…i a mes sense l’opcio d’anar a ballar,amb la Ventafocs, pasodobles als hotels de l’Imserso!

Y colorin,colorado el cuento de l’Artur…aun no ha empezado!