Per celebrar lo dia de la Patrona (la d’Infanteria) el comandament militar del destacament a les Illes Xafarines,lloc on vaig estar durant tres setmanes,dels catorze llargs messos de mili a Melilla,convocar al centenar de soldats amb la testosterona pels nuvols,per que la festa tingues una mica de llustre,a organitzar un vel.lada artistica que fes oblidar la gana que començabem a patir,pos el vaixell que ens suministraba els queviures portaba un retard de semana i mitja.Cal recordar que per aquells anys,fa mes de trenta cinc,tal com pasa ara,els programes de televisio dedicat a la recerca de nous talents artistics,estabem de máxima actualitat,es per aixo que els encarregats del casting,un sargent xusquero, lo cabo furriel,i el soldat encarregat de tocarnos la turuta,o trompeta,ho van tenir ben fácil,pos amb mig dia d’entrevistes van fer lo repertori de l'operacion triunfo cuartelera.
El dia esmentat,el de la Purisima,i despres d’un partit de futbol entre veterans i bichos,seguida de l’inaguracio d’una expocisio de dibuixos d’un soldat que amb el temps tindria un nom,i d’un opipar dinar consistent en un escarrasit plat de pollo al chilindrón,gambes amb gabardina i gelats de corte,a mes de café copa i puro,s’initzia a l’Hogar de Soldado,decorat per l’ocasio,el Carrusel 77,pel seu improvisat escenari va pasar lo milloret dels quatre reemplazos que hi erem.Va haber de tot,humor amb acudits de tota mena.Be,de politca no,aquesta no existía,quina incongruencia,a un lloc que era una castig per soldats amb masa idees...politiques! Vam tenir imitadors de famossos de l'epoca: Las Grecas i Felix Rodriguez de la Fuente,els mes imitats.Un pretidigitador afeccinat va fer jocs de mans amb cartes,a aquest,anys despres els vaig veure dues vegades,una fent de trilero a les Rambles,i un altra,quan ja tenia un alt carreg al gobern d'aqui. Un noi de Blanes va fer una divertida versio d’un dels discos d’en Capri amb un xapuerreao de castellá/catalá,pero encara que molts ens van sorpendre quel deixesen fer amb la nostra llengua,el plat fort vindría de la ma d’un noi valenciá,un tal Piquer,que despres d’habernos sorpres durant la primera part,fent un magnific repas del repertori de Camilo Sesto i Nino Bravo,lo de la turuta que fea de presentador,tragant saliva l’anunciar com La Piquer,apareixent aquest amb lo frondos bigoti que li donaba rango de veterá, afaitat! Pintat com una mona, nu de cintura amunt i amb un cobrellit tirat com si fos un mantó de Manila cantant el pasdoble de Alla por la tierra mora,que te un estribillo molt patriotic que repeteix, Banderita tu eres roja,banderita tu eres gualda…No cal dir que va ser lo triunfador de la nit d’aquell particular Salto a la Fama,rebent moltes felicitacions dels superiors,i el premi gros de puguerse anar a domir tranquilament,amb qui fea molts dies dormía d'amagat.
Moraleja que vaig treure: No mes cal fer la rosca,per que et fasen lo llit al teu gust!
Vos preguntareu a que cony be ara,aquesta historia de la puta mili? Resposta,be pel fet de que viscuda en vivo y en directo la Festa Major tortosina,que per cert,no se per que l’anomenen axi, si no pasa de festival fi de curs,m’adono que algu va calcar lo sarao curtelero abans esmentat. Comencem pel principi,pel que mes em va cridar l’atencio.Van anunciar una reduccio d’un 30% en lo presupost,de quan era aquest…de 100€? Per que no se lo pot dir programa de festes a una recollida d’actes que proposen quatre veins benitencionats i que no cobren un centim! Y usted que sabe hacer? Sembla ser que preguntar lo regidor,lo de la turuta,si,si aquell que per aquesta feina cobra 40.000 pavos. Natros fa deu anys que cantem Clavelitos,van dir els nois de la Tuna.Jo se fer recortables,diu lo ninotaire del carrer de la Rosa. Pos natros farem un vermut i un sopar al carrer! Criden els pantxampla.Els proscrits del Casal Pantxampla? Si home, si,en tal d’omplir linies,als sempre perseguits del carrer Ample els deixarien fer lo pino fins i tot al mig de la Plaça Alfonso,pero sols per festes que despres es mal acostumen! Sinyor,sinyor el que es te de veure.Pos no ho has vist tot. Per justificar lo sou (el no afectat amb el 30% de la rebaixa) lo regidor,el que toca la turuta,va cambiar els actes de lloc,lo ban cavalcada aunciador de la festa el tercer dia! Aquell mateix dia l’ofrena,seguida depresa i correns d’una actuacio de la tuna i els focs.Els focs que a tot arreu son el final festes,tres dies abans d’acabar estes! Vinga home,quin despreci tant poc subtil pels pobres tunantes que cumplien 10 anys tocant la bandurria,tant dificil era trobarlos un horari menys apretat,a un programa empobrit d'actes?
Conclusio,aquests dies tothom es recordaba de Cardus,el pare de totes les festes habidas y por haber,jo que voleu que vos digue,jo sols em recordo de la Chochona i el Perrito Piloto...pos una Cinta sense Tombola,trobo que es menys festa!